8 de cada 10 economistes alerten que la governança de les administracions públiques catalanes perjudica l’economia catalana
L’Enquesta de Situació Econòmica - Primavera 2026 revela que Vuit de cada 10 economistes (81,0%) consideren que la governança de les administracions públiques catalanes té un impacte negatiu sobre l’economia catalana.
El sondeig, presentat pel degà de l’entitat, Carles Puig de Travy, i el seu director tècnic, Xavier Segura, també evidencia que cinc de cada 10 economistes atribueixen aquesta mateixa incidència a la governança de les institucions, una percepció que contrasta amb la valoració en l’àmbit empresarial, on només dues de cada deu persones identifiquen aquesta problemàtica.
En conjunt, aquestes valoracions apunten que l’actual sistema de governança de les administracions públiques limita la productivitat i frena el creixement econòmic de Catalunya, amb conseqüències directes sobre el progrés i el benestar de la ciutadania. En aquest context, la percepció majoritària dels i les professionals de l’economia esdevé una crida a una actuació àgil per part de la Generalitat per revisar i implementar millors mecanismes de gestió.
El problema de l’habitatge
En línia amb la conjuntura actual, l’enquesta reflecteix un augment de la preocupació per les dificultats d’accés a l’habitatge, que es consolida com el tercer repte principal de l’economia catalana.
Una part rellevant de la solució, segons les persones enquestades, passa per reforçar la seguretat jurídica (41,6%) i incentivar fiscalment els inversors que lloguin habitatges situats en zones tensionades (41,0%).
Perspectives econòmiques
En termes generals, la percepció sobre l’evolució de l’economia catalana es manté estable: el 47,3% considera que la situació és similar a la de fa un any, una dada pràcticament idèntica a la del sondeig anterior.
L’Índex de Confiança, que sintetitza la percepció dels i les economistes a partir de diversos factors econòmics, també es segueix estable. En el cas català, augmenta lleugerament fins al 5,63 sobre 10, mentre que en el conjunt de l’Estat es manté en el 5,49.
El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat (42,1%) continua sent la principal prioritat a abordar, per davant del dèficit en infraestructures i comunicacions, que disminueix gairebé vuit punts respecte de l’anterior enquesta (del 45,1% al 37,2%). Paral·lelament, juntament amb l’habitatge, la baixa productivitat és la preocupació que més creix, passant del 25,4% al 30,2%.
En coherència amb aquesta diagnosi, la meitat dels membres de l’entitat es mostra molt d’acord amb l’afirmació que el model econòmic català es basa en salaris reals baixos.
Pressupostos i una finestra al sector de la defensa
Els membres de l’entitat també s’han pronunciat sobre l’impacte econòmic dels acords assolits pel Govern amb ERC i els Comuns el mes de maig, que han permès l’aprovació recent dels pressupostos de la Generalitat per al 2026.
En aquest marc, les qüestions considerades més rellevants són la consolidació del traspàs de Rodalies i les inversions necessàries en el sistema ferroviari català (44,0%), la millora del finançament per reforçar els serveis públics (38,0%) i la preparació de Catalunya per a l’estratègia europea d’acceleració industrial (36,7%).
L’Enquesta de Situació Econòmica – Primavera 2026 també ha preguntat sobre la finestra d’oportunitats d’inversions que s’obra per al teixit empresarial català en els sectors de defensa, seguretat i espai, en un context d’augment de la despesa pública i la recerca d’autonomia estratègica derivades de la conjuntura geopolítica actual i del rearmament estructural global.
Els camps identificats amb més potencial de benefici són la ciberseguretat (48,0%), l’aeroespacial (41,8%) i la robòtica (39,8%). En una segona línia estan l’automoció (36,7%) i la biotecnologia (33,7%), el big data (26,0%) i les tecnologies quàntiques (24,5%).
Demarcacions
Per demarcacions, la Línia Orbital Ferroviària (LOF) —el projecte que ha d’unir les ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per la capital catalana— no és percebuda com una prioritat per part dels i les economistes de Barcelona, que li atribueixen una valoració de 5,43 sobre 10.
En un context de manca de finançament dels municipis rurals i en el marc de tramitació del projecte de decret del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), el 70,6% dels economistes de la demarcació de Girona considera que la instal·lació de parcs fotovoltaics en conreus abandonats o improductius podria representar una oportunitat per millorar les finances locals dels pobles petits.
A Lleida, una part majoritària es mostra favorable (59,1%) a aplicar bonificacions tributàries —com l’IBI, l’IAE o altres impostos— a activitats econòmiques de nova creació en zones d’alta vulnerabilitat, amb l’objectiu d’equilibrar el dinamisme empresarial amb el d’altres àrees.
A Tarragona, la majoria d’economistes considera que la indústria serà el sector més afectat pel conflicte entre els Estats Units, Israel i l’Iran (57,9%), mentre que un 21,1% preveu una afectació generalitzada i d’elevada intensitat sobre el conjunt de l’economia.
L’edició de primavera 2026 de l’Enquesta de Situació Econòmica s’ha dut a terme entre el 8 de juny i el 5 de juliol, i han participat 426 persones.
Consulta l'informe complert.