El degà participa en la presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2025 al CESB
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha participat en la presentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2025 durant el Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). L’acte, presidit per la tinenta d’Alcaldia, Raquel Gil, ha comptat amb les paraules de benvinguda del Dr. Eduardo Rojo, president del Consell, i amb la presentació tècnica de la Memòria a càrrec de Carles Mas, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec i membre de la Comissió de Fiscalitat i Pressupost del CESB.
En la seva intervenció, el degà ha subratllat que aquesta memòria és una eina imprescindible per entendre com evoluciona la ciutat, quins canvis estructurals s’hi estan produint i quins reptes haurem d’afrontar en els propers anys. “Sense dades rigoroses i anàlisis contrastades, és impossible dissenyar polítiques públiques eficaces ni prendre decisions estratègiques”, ha afirmat.
Puig de Travy ha destacat que, malgrat un context geopolític complex i amb les principals economies mundials mostrant comportaments molt diferents, Barcelona segueix demostrant una extraordinària capacitat econòmica i d’atracció internacional. “La ciutat s’ha convertit en una mena d’‘illa’ de resiliència i oportunitats, un referent en què altres territoris i ciutats s’emmirallen per aprendre i per impulsar projectes i iniciatives”, ha explicat.
Les dades reflecteixen aquesta fortalesa. El PIB de Barcelona va assolir el 2025 els 112.210,9 milions d’euros, amb un creixement del 3,0%. Un dels aspectes més rellevants és la solidesa del mercat laboral: a començaments de 2026, la ciutat va arribar a 1,26 milions d’afiliacions a la Seguretat Social, una xifra que evidencia la capacitat de Barcelona per generar ocupació de qualitat i atraure talent.
Durant la seva intervenció, el degà ha identificat quatre grans reptes que marcaran l’agenda econòmica i social de la ciutat en els propers anys: la demografia, la immigració i el capital humà; la productivitat i la intel·ligència artificial; les infraestructures, la mobilitat i l’habitatge; i el canvi climàtic i l’energia. “Afrontar aquests reptes requerirà col·laboració, visió estratègica i una aposta decidida per la innovació i la sostenibilitat”, ha conclòs.