Informaciones en RSS CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-04T12:22:50 --><p>La <strong>Comissió d'Economia del Turisme</strong> ha celebrat l'acte &quot;Turisme i model productiu a Cataluny&quot; amb un panell d'experts per debatre el futur del sector que ha inclòs <strong>Josep Lladós</strong>, professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); <strong>Mateu Hernández</strong>, director general del Consorci de Turisme de Barcelona; <strong>Miquel Puig</strong>, doctor en Economista; i <strong>Salvador Anton</strong>, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director del Departament d'Innovació Turística d'Eurecat.</p><p> </p><p>Els experts han advocat per un nou model productiu del turisme a Catalunya que posi el sector en el centre de les polítiques públiques, reconegui el seu pes estratègic dins de l'economia i impulsi una reconversió del turisme de sol i platja cap a un model més divers, innovador i productiu. També han coincidit en la necessitat de redimensionar la temporada alta, afavorir la desestacionalització i optimitzar la gestió de les dades per reflectir millor la realitat econòmica i territorial del sector.</p><p> </p><p>Josep Lladós ha afirmat que &quot;el turisme crea valor&quot;, destacant que l'any 2024 va generar a Catalunya més de 25.000 milions d'euros en despesa turística (12-13% del PIB i mig milió d'ocupats). No obstant això, ha subratllat que &quot;el tractament actual de les dades no reflecteix la realitat econòmica del sector&quot;, per la complexitat de mesurar-lo: inclou efectes directes (allotjaments) i indirectes (restauració, cultura), i les noves metodologies de l'INE que comptabilitzen només la despesa territorial redueixen dràsticament aquestes xifres.</p><p> </p><p>Lladós ha remarcat que el turisme actua com a &quot;coixí econòmic&quot;, generant un superàvit del compte corrent de 70.000 milions d'euros (4,2% del total) que compensa el dèficit comercial i facilita el finançament extern. &quot;Sense aquest superàvit turístic, Espanya tindria un dèficit exterior de més de 23.000 milions&quot;, ha assenyalat, destacant també la seva contribució a la imatge país, els congressos i l'equilibri exterior.</p><p> </p><p>Miquel Puig ha alertat que la productivitat del sector és baixa perquè paga salaris baixos (menys a la costa que a Barcelona), suporta pocs impostos (IVA reduït, taxa turística de 60 cèntims per pernoctació al litoral) i genera pocs beneficis fora de Barcelona. &quot;A Barcelona té una productivitat mediocre, però a la resta és baixa&quot;, ha matisat.</p><p> </p><p>Puig ha criticat que s'hagi &quot;dimensionat el turisme català per la punta de la temporada alta&quot;, una estratègia &quot;enormement irracional i absurda&quot;. Ha contrastat que Barcelona està dimensionada per la temporada mitjana (maig-octubre) i és molt més productiva, mentre que el turisme de sol i platja del litoral &quot;només guanya diners a l'agost&quot; i rep subvencions implícites amb contractes fixos discontinus. Apunta que tenim una gran oportunitat: &quot;La clau és redimensionar el turisme de sol i platja per la temporada mitjana, no per la punta, perquè aquest error estratègic és colossal&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>Per la seva banda, Mateu Hernández ha contextualitzat que Catalunya viu una transició cap a un nou model productiu on el turisme, tot i ser una potència econòmica, pateix desequilibris territorials greus entre costa, Barcelona i interior. Ha recordat que la Covid ja va posar de manifest aquesta realitat complexa -econòmica, social i cultural- i que cal replantejar el sector des de les realitats territorials diferenciades, abordant limitacions de producció, nínxols de mercat, transformació digital i estructures heretades.</p><p> </p><p>Hernández ha defensat que &quot;si creiem que Catalunya és una potència turística que genera valor, l'hem de posar al centre de la política, al centre del pensament polític de com volem el país&quot;. Ha advertit que &quot;moltes coses que li passen al país són derivades indirectament del turisme&quot; i que cal reflexionar sobre política laboral, comercial i industrial des d'aquesta perspectiva. &quot;No es tracta només de compensar dins del turisme, sinó de compensar en el país sencer&quot;, ha dit, plantejant el turisme com a eix vertebrador del model productiu global.</p><p> </p><p>Per últim, Salvador Anton ha exposat que Catalunya ha d'apostar per un turisme més basat en coneixement i innovació, capaç d'aportar més valor afegit al model productiu. Ha destacat la necessitat de millorar la governança territorial i de basar les polítiques en dades més fiables i homogènies per mesurar correctament tant els beneficis com els impactes. També ha posat en relleu la importància de la formació i la recerca aplicada per augmentar la competitivitat empresarial i la sostenibilitat ambiental del sector, i ha assenyalat que en el sector cal &quot;actuar amb cirurgia fina&quot;.</p><p> </p><p>Anton ha manifestat que &quot;el turisme és el germà pobre d'aquest país, intel-lectualment i políticament&quot;, malgrat ser un sector &quot;tan important, tan estratègic que tant mal fa o tant bé fa&quot;. Ha lamentat que el sector tingui a la Generalitat només rang de direcció general i que els pressupostos per a la seva reconversió siguin insignificants: &quot;Quants incentius s'hi posen?&quot;, ha preguntat?.</p><p> </p><p>En la seva benvinguda, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha plantejat quatre vectors claus per avançar en l'evolució del sector: més coneixement i digitalització -amb l'ús de la intel-ligència artificial per optimitzar preus, planificació i gestió de recursos- ; reposicionament estratègic per competir en qualitat i diferenciació cultural, gastronòmica i creativa; seguretat jurídica i eficiència institucional com a requisits per a la inversió i la modernització; i talent i formació per consolidar un capital humà capaç d'assumir els reptes del futur.</p><p> </p><p>L'acte ha estat moderat pel president de la Comissió, José Rodríguez Pousa, membre de la Junta de Govern de l'entitat i CEO de Sercotel.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/ZalPAAOj628?si=wPdJk4f9FQH0LStZ" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=50c5453c-b16f-419f-99ed-d658f8ff5774 Tue, 03 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-02T23:00:00 Experts reclamen al Col·legi aprofitar el turisme per fer model de país CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-26T17:11:13 --><p><strong>EconomistesBAN</strong>, la xarxa de business angels del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha participat en el tancament d'una ronda d'1 milió d'euros de l'empresa NEMA HEALTH per combatre melanoma metastàtic.</p><p> </p><p>La companyia especialitzada en immunoteràpies personalitzades és una spin-off biotecnològica de la Universitat de Lleida (UdL) i de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR) fundada el 2024 per Olga Rué i els científics Marta Corral, Joan Verdaguer i Jordi Barquinero.</p><p> </p><p>Els recursos permetran accelerar la fase preclínica contra el melanoma metastàtic i explorar l'aplicació de la seva immunoteràpia en altres tipus de càncer.</p><p> </p><p>Juntament amb EconomistesBAN, també han participat a la ronda BCN PEPTIDES i MedAngels, la xarxa de business angels del Col·legi de Metges de Barcelona.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9bd70c3a-c07a-498a-93aa-567d4091fba3 Thu, 26 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-25T23:00:00 EconomistesBAN participa en el tancament d’una ronda d’1 milió d’euros de NEMA HEALTH CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-24T14:02:38 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit aquest dimarts la Jornada <em><strong>Acords i Finançament necessaris per assolir la Transició Hídrica </strong></em>de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya (OIA), que integra juntament amb els Col·legis Enginyers Agrònoms, Enginyers Industrials, i Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.</p><p> </p><p>L'acte ha comptat amb la presència del secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, <strong>Jordi Terrades</strong>. També han intervingut el degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>; el president de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, <strong>Carles Conill</strong>; i la presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Ana García</strong>. </p><p> </p><p>En el marc de la Jornada, l'Observatori ha reclamat una millor gestió i assignació de les dotacions d'aigua a Catalunya per poder garantir els pròxims anys la disponibilitat d'aigua en quantitat i qualitat per a tots els usos, i ha subratllat que el dèficit estructural que pateix Catalunya s'agreuja per la manca d'instruments operatius i una governança fragmentada, que dificulten la planificació, execució i finançament de les mesures estructurals necessàries.</p><p> </p><p>Per revertir aquesta situació i poder fer front als reptes dels pròxims anys, economistes i enginyers han alertat que és necessari modernitzar el regadiu, implementar un model de governança integrat, establir un finançament estable i preveure un increment de la resiliència dels sistemes actuals.</p><p> </p><p><strong>Quatre eixos d'actuació</strong><br />L'OIA ha presentat una pla amb quatre accions per fer front a aquest repte.</p><p> </p><p>La primera és <strong>modernitzar l'actual sistema de regadiu</strong> per assegurar la sostenibilitat i viabilitat del sistema hidràulic, així com per fer front a les recurrents sequeres. D'aquesta manera, es reduiria el consum d'aigua i s'augmentaria la resiliència, s'incrementaria la productivitat hídrica, es mantindria l'activitat econòmica i es fomentaria la cohesió territorial. També ha proposat establir un preu de l'aigua vinculat al consum real i instal·lar comptadors obligatoris a totes les finques, per fomentar equitat, consciència ambiental i incentius a la modernització, amb l'objectiu que el 80% de les comunitats de regants estiguin modernitzades en un termini de sis anys.</p><p> </p><p>Com a segon eix, l'OIA planteja implementar <strong>una governança integrada de l'aigua</strong>, principalment amb mecanismes estables de cooperació entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Això seria principalment beneficiós per optimitzar la gestió de sequeres i episodis extrems, planificar i determinar inversions en infraestructures, evitar duplicitats, guanyar eficiència i garantir un model més legítim i transparent. L'objectiu és redefinir la corresponsabilitat amb el món local, impulsant agrupacions supramunicipals que permetin assolir economies d'escala i més autonomia financera.</p><p> </p><p>El tercer eix pivota sobre la necessitat d'<strong>implementar un finançament estable</strong>, principalment pel que fa al sanejament. L'OIA alerta que el model actual, basat principalment en el cànon de l'aigua gestionat per l'ACA, presenta limitacions estructurals. Amb 548 sistemes de sanejament per una població de 8 milions d'habitants, les necessitats d'inversió estimades en prop de 23.000 milions d'euros fins al 2045 no són sostenibles només amb el cànon existent. La renovació de xarxes, plantes i infraestructures singulars, així com les adaptacions a les directives europees sobre millora de depuració d'aigües residuals i eliminació de microcontaminants, només en el cicle urbà de l'aigua a Catalunya, genera unes necessitats econòmiques de l'ordre de 530 milions d'euros anuals, segons diversos estudis sectorials, la qual cosa suposa un agregat al voltant de 13.000 milions d'euros en aproximadament quatre cicles de planificació hidrològica, és a dir, 24 anys. Aquestes inversions, junt amb els costos operatius de tots els actius explotats, han de gaudir d'un sistema d'imputació de costos eficient, equitatiu, i que atengui l'interès general.</p><p> </p><p>Per últim, l'OIA ha identificat la necessitat de <strong>dur a terme les tasques prospectives d'anivellació de costos per l'aigua</strong> (Levelized Cost of Water, o LCOW), tenint en compte tant les fonts convencionals com les alternatives de producció d'aigua, com ara la reutilització d'aigua regenerada i la dessalinització. En conseqüència, es constaten les inversions en aquestes fonts alternatives que requeriran finançament i models de recuperació de costos que garanteixin la seva sostenibilitat, de forma coherent al desenvolupat en els altres tres eixos que l'OIA promou.</p><p> </p><p>L'OIA ha recordat que la modernització del regadiu, una governança integrada i un finançament adequat i un increment de la resiliència no són opcions, sinó condicions indispensables per garantir la sostenibilitat, la viabilitat econòmica i la legitimitat social del sistema hídric català davant el canvi climàtic i la sequera.</p><p> </p><p>La jornada ha comptat amb tres taules rodones:</p><p><strong>El finançament del regadiu</strong></p><ul><li>Xavier Gispert, director General de Regadius i Espais Agraris de la Generalitat de Catalunya</li><li>Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya</li><li>Josep M. Pascual, enginyer agrònom, especialista en infraestructures de reg i projectes de modernització per comunitat de regants</li><li>Joan Girona, enginyer agrònom i investigador en agronomia del reg a l'IRTA</li></ul><p>Moderadora: Carme Albiol, vicepresidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya</p><p> </p><p><strong>Nous reptes de finançament de l'aigua urbana</strong></p><ul><li>Montserrat Termes, doctora en Economia i Professora titular de l'UB</li><li>Enrique García, CFO i director dels Serveis Generals d'Aigües de Barcelona</li><li>Guillem Gilabert-Oriol, líder d'I+D a DuPont</li><li>Pere Aguilò, director d'Operacions CBT i coordinador del grup d'operacions tecnologia i energia de DAQUAS</li></ul><p>Moderadora: Ana Garcí, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya</p><p> </p><p><strong>Xarxa Hídrica Mallada</strong></p><ul><li>Albert Vilalta, consultor d´Infraestructures i Ambiental</li><li>Xavier Minguillón, enginyer de Camins, Canals i Ports, consultor especialista en Hidràulica</li><li>Joan Gaya, enginyer industrial i consultor</li></ul><p>Moderador: Marc Oliva, enginyer industrial, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=201235d7-30bb-4d30-b2b8-921e7c8892f9 Tue, 24 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-23T23:00:00 Economistes i enginyers reclamen una millor gestió i assignació de l’aigua a Catalunya per garantir l’abastament els propers anys CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-19T13:48:18 --><p>La Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit la conferència &quot;Model de finançament&quot;, a càrrec <strong>Natàlia Mas</strong> i <strong>Ramon Tremosa</strong>, exconsellers d'Economia i Hisenda i d'Empresa respectivament. També ha participat <strong>Josep Maria Aguirre</strong>, exdirector general d'Economia i Hisenda. L'acte ha analitzat el nou model autonòmic des d'una òptica tècnica i pragmàtica, en un moment clau de negociacions polítiques.</p><p> </p><p>En el context de la proposta estatal de redistribuir 21.000 milions d'euros, després de 12 anys de caducitat del model del 2009, Natàlia Mas, directora de Respira Energia i consellera de la Junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha qualificat l'actual sistema d'injust i opac, amb un dèficit fiscal del 8-10% del PIB a Catalunya. Tot i això, ha destacat que la nova proposta redueix diferències per càpita i beneficia l'arc mediterrani: &quot;És decent, però insuficient; cal aprofitar-la com a pas cap endavant, tocant totes les tecles&quot;.</p><p> </p><p><strong>Ramon Tremosa</strong>, professor titular d'Economia de la UB i vocal de la Junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha subscrit aquesta visió, recordant que el PIB català supera els 300.000 milions d'euros mentre el pressupost de la Generalitat ronda els 45.000 milions. &quot;És insuficient, però no podem rebutjar recursos per pragmatisme i tresoreria&quot;, ha afirmat, defensant transparència fiscal i actualització per al creixement demogràfic.</p><p> </p><p><strong>Josep Maria Aguirre</strong>, exdirector general d'Economia i Hisenda, ha afegit que &quot;tenim una finestra d'oportunitat fins a mitjans del 2027&quot;, insistint en la viabilitat política: &quot;L'acord ha de comptar amb totes les minories nacionals per quadrar el cercle&quot;.</p><p> </p><p>L'acte ha estat presentat per la presidenta de la Seu de Girona, <strong>Rosaura Jiménez</strong>, i moderat per <strong>Joaquin Coello</strong>, enginyer naval, expresident de l'Autoritat Portuària de Barcelona, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya, exdirector general d'ISS, ITP i Gamesa i president de la Fundació Carulla.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/tKZqyxNvRc0?si=RvxwihSdFbjOTpi-" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=0b5a3fce-8d17-4117-850f-eb5c385aafe6 Thu, 19 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-18T23:00:00 La Seu de Girona analitza la proposta de nou model de finançament autonòmic amb els exconsellers Natàlia Mas i Ramon Tremosa CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-19T16:56:44 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya és una de les 40 entitats econòmiques i empresarials que integra la recentment creada <strong>Comissió per a la Garantia d'una Mobilitat Quotidiana Fiable i Eficient a Catalunya</strong>.</p><p> </p><p>Aquesta iniciativa està impulsada per la nostra institució, en estreta col·laboració amb Foment del Treball Nacional, el RACC, la Cambra de Comerç de Barcelona i un conjunt d'organitzacions clau del sector productiu català.</p><p> </p><p>Les dificultats de mobilitat són una de les qüestions que més preocupen el Col·legi d'Economistes de Catalunya, perquè afecten directament el benestar de la ciutadania i la competitivitat del nostre teixit econòmic i empresarial. Disposar d'infraestructures eficients, modernes i ben connectades és essencial per garantir el progrés econòmic i la cohesió territorial del país.</p><p> </p><p>La Comissió, que té una durada d'un any, té com a objectiu analitzar en profunditat les disfuncions del sistema de mobilitat de persones i mercaderies, identificar causes i formular propostes estratègiques i operatives per revertir la situació que viu actualment Catalunya.</p><p> </p><p>Entre els principals reptes que abocarà la Comissió destaquen l'anàlisi del dèficit acumulat d'inversions en infraestructures (més de 42.500 milions d'euros de 2009 a 2023), la modernització del transport de mercaderies i la necessitat de posicionar Catalunya com a eix estratègic del sistema europeu de mobilitat.</p><p> </p><p>El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha subratllat que &quot;la mobilitat no és únicament un servei públic, sinó un factor que condiciona la productivitat, la competitivitat empresarial, l'equitat territorial i la qualitat de vida. Els reptes actuals en mobilitat tenen implicacions directes sobre el creixement econòmic i exigeixen una anàlisi rigorosa, quantificada i interdisciplinària&quot;.</p><p> </p><p>La Comissió, coordinada pel president de la Cambra de Contractistes i vicepresident de Foment, Lluís Moreno, farà trobades quinzenals amb empreses, agents econòmics i partits polítics, i presentarà els primers informes a partir de l'octubre de 2026. L'iniciativa està oberta a totes les entitats que vulguin sumar-se a aquest compromís de país.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=1745c825-55d8-4e17-9412-7ef81dcb76a3 Fri, 13 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-12T23:00:00 El Col·legi d'Economistes de Catalunya integra la nova Comissió per a la Garantia d'una Mobilitat Quotidiana Fiable i Eficient a Catalunya CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-13T06:22:16 --><p>La Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat dijous 12 de febrer la <strong>X Jornada Tributària</strong>, un aniversari rodó que reflecteix 10 anys de constància, rigor i compromís d'un col·lectiu professional que entén la fiscalitat com una peça central del bon funcionament de l'economia, la seguretat jurídica i la cohesió social.</p><p> </p><p>A l'auditori de la UPF - Barcelona School of Management, més de dos centenars de professionals han gaudit de les ponències dels principals experts en la matèria sobre criteris interpretatius, jurisprudència recent, canvis normatius, reptes futurs i, sobretot, per entendre millor cap on va el sistema tributari i quin ha de ser el paper dels fiscalistes i els i les economistes en general en aquest camí.</p><p> </p><p>En paraules del degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, &quot;aquesta jornada constitueix un actiu intangible de gran valor per a Catalunya: és un espai on el món acadèmic, la pràctica professional i l'administració poden dialogar amb criteri, amb profunditat i amb voluntat de millora&quot;.</p><p> </p><p>Han acompanyat al degà en la inauguració la presidenta de la Comissió de Fiscalistes, <strong>Carme Jover</strong>; el delegat especial de l'AEAT a Catalunya, <strong>Isidoro García Millán</strong>; i el director de l'Agència Tributària Catalana, <strong>Andre<strong>u Nava</strong>s</strong>.</p><p> </p><p>La primera ponència, titulada &quot;Criteris recents en l'àmbit econòmic administratiu i contenciós&quot;, ha comptat amb la participació de <strong>María Abelleira</strong>, presidenta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i <strong>Xavier Suñé</strong>, president del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya.</p><p> </p><p>El subdirector general d'Impostos sobre el Consum de la Direcció General de Tributs, <strong>Ricardo Álvarez</strong>, ha seguit la Jornada parlant de les novetats més destacades del 2026 en l'IVA.<br /><strong>Francisco José Navarro</strong>, magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, i <strong>Andrés Sánchez</strong>, catedràtic de Dret Financer i Tributari, han fet de la seva banda un repàs a la jurisprudència tributària més destacada.</p><p> </p><p>Després de la pausa per dinar, la Jornada ha seguit amb la ponència &quot;Impost sobre la renda de les persones físiques: novetats 2026 i avanç renda 2025&quot;, de <strong>Manuel de Miguel Monterrubio</strong>, subdirector general d'Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques. Les novetats del 2026 en l'Impost de Societats ha centrat la ponència de <strong>Pablo Benítez</strong>, subdirector general adjunt d'Impostos sobre les Persones Jurídiques. I, per últim, el president del REAF-Registro de Asesores Fiscales, <strong>Agustín Fernández</strong>, ha parlat de la problemàtica en l'impost sobre societats i en l'impost sobre el valor afegit de les entitats parcialment exemptes.</p><p> </p><p>El president del Consejo General de Economistas, <strong>Miguel Ángel Vázquez Taín</strong>, ha fet la cloenda acompanyat de <strong>Carme Jover</strong> i d'<strong>Agustín Fernández</strong>.</p><p> </p><p><strong>Més seguretat jurídica</strong><br />En el marc de la <strong>X Jornada Tributària</strong>, la Comissió de Fiscalistes ha reclamat una revisió profunda del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial, conegut com a règim FEAC (fusió, escissió, aportació d'actius i bescanvi de valors), amb l'objectiu de millorar la seguretat jurídica i reduir la incertesa que actualment afecta moltes societats que volen dur a terme aquest tipus d'operacions.</p><p> </p><p>D'acord amb la Comissió, &quot;el que havia de ser un mecanisme d'excepció per evitar abusos s'ha convertit en una font d'incertesa permanent&quot;. Davant d'aquesta situació, proposa tres línies d'actuació prioritàries:</p><ol><li>Analitzar si el redactat actual de la normativa reprodueix fidelment l'esperit de la Directiva europea sobre fusions i, si cal, impulsar reformes legislatives.<br /></li><li>Fomentar el treball conjunt entre administració, empreses i professionals per establir criteris clars i previsibles davant possibles comprovacions.<br /></li><li>Reivindicar un paper més actiu i valent de la Direcció General de Tributs com a òrgan interpretatiu, per dotar el règim d'una aplicació més estable i harmonitzada</li></ol><p> </p><p>Els fiscalistes de Catalunya han remarcat que aquestes propostes no només beneficiarien el règim FEAC, sinó el conjunt del sistema tributari espanyol, que sovint pateix d'una manca de coherència i previsibilitat que genera inseguretat tant per a les empreses com per als professionals que les assessoren.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=1c1edd38-763f-48a9-bdae-fd967793c7d3 Fri, 13 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-12T23:00:00 La Comissió de Fiscalistes celebra amb gran èxit la X Jornada Tributària CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-13T06:41:23 --><p>La Comissió de Relacions Laborals i Capital Humà ha organitzat el 10 de febrer la conferència &quot;Les ETT en el mercat laboral espanyol: intervenció de la Inspecció de Treball en el control de la legalitat&quot;, durant la qual s'ha analitzat l'actuació de les empreses de treball temporal (ETT) en un marc jurídic amb nombroses indefinicions i en un context econòmic on les empreses externalitzen serveis que, generalment, es contracten al marge de les ETT.</p><p> </p><p>La sessió ha comptat amb la intervenció d'<strong>Àngels Miró</strong>, directora general de Persona Service, i <strong>Pedro Checa</strong>, inspector de Treball a Barcelona, amb la moderació de la presidenta de la Comissió, Nieves Rabassó.</p><p> </p><p>Adreçada a economistes, assessors d'empreses, responsables de RRHH, advocats, graduats socials i gestors administratius, la conferència ha abordat els reptes de la temporalitat laboral en un moment on el 25% dels contractes espanyols són temporals, segons dades recents, i on la legalitat de les pràctiques d'intermediació laboral genera cada vegada més dubtes.</p><p> </p><p>Els ponents han compartit estratègies pràctiques per garantir el compliment normatiu i han destacat el rol clau de la Inspecció de Treball en la supervisió de les ETT, oferint eines concretes per als professionals que gestionen relacions laborals complexes.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/jtTG3naGQ0Y?si=1pX3DO6sMpNTyd_f" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e15ac7e0-8096-4cad-b624-28e22f33e18a Wed, 11 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-10T23:00:00 Les ETT i la intervenció de la Inspecció de Treball CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-02-05T17:52:25 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya vol expressar la seva tristesa pel traspàs de l'economista <strong>Antoni Serra Ramoneda</strong>, a qui vàrem distingir com a col·legiat de mèrit, l'any 2000, en reconeixement a la seva contribució extraordinària a la divulgació de la professió d'economista i a la seva total implicació amb l'activitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya.</p><p>Col·legiat des de l'any 1971, Antoni Serra Ramoneda havia estat professor de moltes generacions d'economistes, a més d'impulsor, rector i degà de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com president de Caixa Catalunya, entre altres activitats.</p><p>Figura de reconegut prestigi dins de la professió a Catalunya, també havia rebut, entre altres guardons i reconeixements, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.</p><p>Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya volem transmetre a familiars i amics d'Antoni Serra Ramoneda el nostre condol.</p><p>Descansi en pau!</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c971ed61-0137-4205-9b13-e9a2c4436aee Thu, 05 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-04T23:00:00 Traspàs del Col·legiat de Mèrit Antoni Serra Ramoneda CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-04T12:24:35 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha anunciat que el <strong>5è Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya</strong> se celebrarà l'any 2028.</p><p> </p><p>L'anunci l'ha fet públic el degà de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, durant l'acte de presentació del llibre del <strong>4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya</strong>, celebrat dimarts al vespre a l'Auditori del Palau de la Generalitat i presidit per la consellera d'Economia i Finances, <strong>Alícia Romero</strong>.</p><p> </p><p>El Congrés d'Economia i Empresa és l'esdeveniment de referència del debat econòmic i empresarial a Catalunya. Reuneix professionals, acadèmics i representants del sector públic i privat per reflexionar de manera conjunta sobre l'estat i les perspectives de l'economia i l'empresa catalanes. Al llarg de les seves edicions, el Congrés s'ha consolidat com un espai obert, plural i rigorós, que fomenta la interacció entre la recerca, les institucions i el teixit empresarial.</p><p> </p><p>L'objectiu del <strong>5è Congrés</strong> serà generar propostes per avançar cap a un model econòmic més competitiu, sostenible i inclusiu, integrant les noves realitats tecnològiques, socials i geoestratègiques. El seu lema es donarà a conèixer properament, així com la composició dels comitès científic i d'organització, que ja han començat a definir les principals àrees de treball.</p><p> </p><p>El degà ha destacat la importància d'iniciar aquest nou cicle de reflexió col·lectiva: &quot;Començar a treballar en el 5è Congrés és essencial per seguir impulsant el pensament econòmic a Catalunya. Davant d'un entorn global en transformació, ens cal anticipar els canvis, enfortir les nostres estructures productives i construir una economia preparada per créixer de manera sostenible i equilibrada&quot;.</p><p> </p><p>El <strong>4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya</strong>, celebrat l'any 2025 amb el lema<em> Cap a una economia més digital i sostenible</em>, va ser un èxit de participació i de debat. Es van presentar 220 ponències i comunicacions, i hi van participar 424 autors i autores procedents d'àmbits molt diversos, que van analitzar en profunditat els factors clau per al desenvolupament econòmic i empresarial del país.</p><p> </p><p>Les conclusions del <strong>4t Congrés</strong>, recollides en el llibre presentat al Palau de la Generalitat, constitueixen un veritable full de ruta per encarar els reptes del nou entorn econòmic i consolidar el paper de Catalunya com una de les locomotores econòmiques d'Europa.</p><p> </p><p>El volum recull les aportacions de professionals i acadèmics de primer nivell, amb propostes sobre productivitat, capital humà, sostenibilitat, innovació i cohesió territorial.</p><p> </p><p><strong>Acte de presentació del llibre</strong><br />Durant l'acte de presentació del llibre del <strong>4t Congrés</strong>, la consellera d'Economia i Finances, <strong>Alícia Romero</strong>, ha destacat la importància d'impulsar &quot;una economia de mirada llarga&quot; per aconseguir &quot;un benestar més sòlid i amb més oportunitats per a tothom&quot;. Segons la consellera, el gran repte de Catalunya és generar una prosperitat compartida, capaç de reforçar la confiança en el futur i de traduir el creixement econòmic en sous dignes, mobilitat social i un estat del benestar fort. En aquest sentit, ha subratllat que &quot;el país necessita una productivitat que generi valor i oportunitats reals&quot;.</p><p> </p><p>Romero ha insistit que aquesta visió s'ha de concretar en quatre grans eixos d'actuació: el talent, les infraestructures, la dimensió empresarial i la innovació. En matèria de talent, ha defensat la necessitat de reforçar la formació professional i avançar cap a un model més inclusiu i divers, capaç de generar coneixement i innovació. Pel que fa a infraestructures, ha assenyalat que cal &quot;passar de la planificació a l'acció efectiva&quot;. Sobre la dimensió empresarial, ha recordat que és un dels àmbits menys abordats en les darreres dècades i que s'ha d'ajudar a les pimes a poder competir en un entorn global. Finalment, ha remarcat que la innovació requereix millors incentius i una connexió més directa entre la recerca i el teixit productiu, per tal de transformar el coneixement en creixement i ocupació de qualitat.</p><p> </p><p>L'acte també ha inclòs també una taula rodona protagonitzat pels presidents del Comitès Científic i Organitzador, <strong>Martí Parellada</strong> i <strong>Oriol Amat</strong>, que han abordat qüestions com la productivitat, les infraestructures, la innovació o la retenció del talent, en una conversa moderada per la periodista <strong>Ruth Gumbau</strong>.</p><p> </p><p>Amb la mirada posada al 2028, el Col·legi d'Economistes de Catalunya reafirma el seu compromís de seguir promovent el debat, la recerca i la cooperació entre tots els agents econòmics i socials del país per avançar cap a una economia més forta, equilibrada i preparada per als reptes del futur.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=565b0ee2-7ba5-4e88-883a-031db248e5fe Wed, 04 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-03T23:00:00 El Col·legi d’Economistes de Catalunya anuncia la celebració del 5è Congrés d’Economia i Empresa el 2028 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-02-02T11:58:31 --><p>La Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i en col·laboració amb el Banc Sabadell, ha organitzat l'acte &quot;Cadena de valor i resiliència climàtica. Models de negoci resilients&quot;, una jornada dedicada a analitzar com les empreses poden afrontar els reptes derivats del canvi climàtic i integrar la sostenibilitat com a eix estratègic del seu desenvolupament.</p><p> </p><p>L'acte ha començat amb la benvinguda del degà <strong>Carles Puig de Travy</strong>, que ha destacat la necessitat de vincular la sostenibilitat amb la competitivitat i la innovació i ha posat en relleu que la transició ecològica no és només una obligació ètica, sinó també una oportunitat per repensar el teixit productiu i fer-lo més eficient i resilient.</p><p> </p><p>Com a key-speaker ha intervingut <strong>Antón Gasol</strong>, exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que ha reflexionat sobre la importància de la resiliència empresarial davant d'un context de vulnerabilitat climàtica i econòmica creixent. Gasol ha subratllat que les empreses que redueixen la seva dependència de fonts d'energia contaminants i milloren la seva eficiència operativa no només disminueixen costos a llarg termini, sinó que també es protegeixen davant de futures regulacions ambientals i guanyen en reputació corporativa.</p><p> </p><p>La taula rodona ha estat moderada per <strong>Ana García Molina</strong>, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat i vocal de la Junta de Govern del Col·legi, i ha comptat amb la participació de professionals de diversos sectors econòmics que han compartit experiències i bones pràctiques en matèria de gestió sostenible.</p><p> </p><p>Hi han intervingut <strong>Oscar Giménez</strong>, responsable del Departament d'Optimització de Projectes a la Direcció per al Desenvolupament Sostenible d'Ercros, SA; <strong>Sophie Pagnon</strong>, directora de Comunicació, Màrqueting i Impacte de Veritas; <strong>David Allo</strong>, responsable de Sostenibilitat de la Confederació d'Industrials Tèxtils d'Espanya (Texfor) i del Consell Intertextil Español (CIE); i <strong>Sergio Sánchez</strong>, director de Desenvolupament de Negoci Sostenible per a Empreses de la Direcció de Sostenibilitat del Banc Sabadell. </p><p> </p><p>Els ponents han coincidit a subratllar que la innovació i la col·laboració entre sectors són clau per avançar cap a models de negoci més adaptables, competitius i respectuosos amb el planeta. Així mateix, han posat de manifest que la incorporació de criteris ambientals en la cadena de valor no només redueix riscos, sinó que impulsa la innovació, afavoreix la confiança dels consumidors i reforça la capacitat de resposta davant d'imprevistos econòmics o ambientals. En aquest sentit, el debat ha remarcat que la sostenibilitat s'ha convertit en un factor estratègic imprescindible tant per a grans corporacions com per a petites i mitjanes empreses.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=186b0c5c-cfa3-48a5-985b-519b2ef36524 Mon, 02 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-01T23:00:00 Cadena de valor i resiliència climàtica: models de negoci resilients CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-01-30T14:16:29 --><p>L'IPC avançat del mes de gener, fet públic avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), s'ha situat en el 2,4%, cosa que suposa un reducció de cinc dècimes en relació al registrat el mes de desembre (2,9%). Això és positiu atès que suposa trencar la tendència al manteniment de la inflació al voltant del 3% dels darrers mesos i ens permet apropar-nos a la mitjana de l'eurozona, del 2%. En la mateix línia, la inflació subjacent es modera, tot i que a un ritme menor, en disminuir en dues dècimes, situant-se en el 2,4%, per sota del 2,6% de finals del 2025.</p><p> </p><p>D'altra banda, també resulta positiu el fet que l'evolució intermensual de l'IPC palesi un descens d'un 0,4%, després que en bona dels mesos de l'any passat, i amb l'excepció dels mesos d'estiu, registrés increments.</p><p> </p><p>La principal raó de la moderació de la inflació del mes de gener és el comportament favorable del component energètic. Els preus de l'electricitat han crescut enguany en menor proporció que l'any passat, mentre que els preus dels carburants i lubricant per a vehicles persones han disminuït front l'augment del gener del 2025. Segons el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, &quot;l'evolució de la inflació en aquest començament d'any és molt positiu, i mostra un major alineament amb la marxa dels preus als països del nostre entorn&quot;, però matisa que &quot;aquest comportament està condicionat per l'evolució volàtil dels preus energètics, la qual li atorga a la millora una relativa volatilitat, que hem de saber gestionar&quot;.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=f4e2f6ec-6e1c-4742-b5c9-75f002593486 Fri, 30 Jan 2026 00:00:00 +0100 2026-01-29T23:00:00 El Col·legi d’Economistes de Catalunya crida l’atenció sobre la volatilitat dels factors que han moderat la inflació de gener CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-01-29T14:28:25 --><p>El <strong>Col·legi d'Economistes de Catalunya</strong> és una de les entitats econòmiques i empresarials que han elaborat una nota de valoració de la proposta de nou model del <strong>Sistema de Finançament Autonòmic</strong> (SFA), juntament amb <strong>Barcelona Global</strong>, les <strong>Cambres de Comerç de Catalunya</strong>, el <strong>Cercle d'Economia</strong>, <strong>FemCAT</strong>, <strong>Fira Barcelona</strong>, <strong>Foment del Treball Nacional</strong>, <strong>Pimec</strong> i <strong>RACC</strong>.<br /> <br />La proposta de nou model de finançament presentada pel Govern d'Espanya representa una millora important respecte del model actual, tot i que no es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats sotasignants a la nota de 5 de març de 2024. Totes les millores del sistema, liderades sempre des de Catalunya, han estat graduals i acumulatives. Aquesta proposta és un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, encara que està allunyat de les quotes d'autogovern a les que Catalunya aspira. Els anys transcorreguts des del 2014, quan tocava reformar el model, i el tensionament dels serveis públics essencials que presten les Comunitats Autònomes, imprimeixen un sentit d'urgència i aconsellen aprofitar la finestra d'oportunitat que obre el tràmit parlamentari per aprofundir en la reforma del sistema. Ens congratulem que finalment s'iniciïn els tràmits parlamentaris per reformar un model de finançament caduc i urgim als partits catalans a que treballin plegats per garantir que els avenços que se n'obtinguin es consolidin a futur. La nota fa una valoració dels principals punts de la proposta i es plantegen algunes vies de millora:</p><p> </p><p>I. Valoració del contingut de la proposta</p><p> </p><p>1. Suficiència financera i desequilibri vertical</p><p>2. Transparència i justícia</p><p>3. Capacitat de gestió i corresponsabilitat fiscal</p><p>4. Redistribució i solidaritat</p><p>5. Ordinalitat</p><p>6. Dèficit fiscal</p><p>7. Inversions</p><p>8. Singularitat</p><p> </p><p>II. Dos apunts importants</p><p>III. Conclusió</p><p> </p><p> </p><p>Llegeix el document complet <a href="https://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/20250129_Finan%C3%83%C2%A7ament_NotaOpinioEntitats.pdf">aquí</a></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ddb3675e-177b-4fcb-836e-919c8459b570 Thu, 29 Jan 2026 00:00:00 +0100 2026-01-28T23:00:00 La proposta de nou model finançament és una millora important, però no es pot considerar suficient CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-01-29T14:01:31 --><p>El <strong>Col·legi d'Economistes de Catalunya</strong> i <strong>Pimec</strong>, a través del grup de treball <strong>Gerec</strong>, han presentat aquest dijous l'estudi &quot;<strong>El sector agroalimentari català davant els reptes globals del segle XXI</strong>&quot;, que analitza els principals desafiaments del sector i proposa línies d'acció per avançar cap a un model més sostenible, resilient i competitiu.</p><p> </p><p>L'acte de presentació ha comptat amb la presència del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, <strong>Òscar Ordeig</strong>; el president de Pimec, <strong>Antoni Cañete</strong>; i el degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>.</p><p> </p><p>L'estudi, elaborat pels economistes <strong>Francesc Reguant</strong> i <strong>Oriol Amat</strong>, posa de manifest que el sector és un dels pilars de l'economia catalana, aportant aproximadament el 19% del PIB, amb una important capacitat exportadora i un paper clau en la cohesió territorial, la generació d'ocupació i l'activitat industrial del país. Però actualment afronta un moment decisiu marcat per la crisi climàtica, els canvis geopolítics, la transició energètica i l'evolució dels hàbits de consum.</p><p> </p><p>El document també alerta de la importància d'abordar amb urgència els reptes sanitaris que afecten el sector ramader i agrícola, en un context marcat per la reaparició de malalties com la pesta porcina africana, la grip aviària o la dermatosi nodular, i subratlla la necessitat de disposar de sistemes de bioseguretat i protocols de vigilància moderns que garanteixin la continuïtat productiva i l'accés als mercats.</p><p> </p><p>Finalment, l'estudi planteja la necessitat d'un canvi de mirada col-lectiva que permeti reconnectar la societat amb el valor econòmic, territorial i cultural del món agroalimentari i rural, i defensa un model basat en la convivència de diferents sistemes productius, combinant agroecologia, tecnologia, eficiència productiva i adaptació a les realitats territorials i sectorials.</p><p> </p><p>En el marc de la jornada, s'ha remarcat la necessitat que el sector agroalimentari, inclosa la seva indústria i el conjunt d'empreses de la cadena de valor, ha de tenir una presència estable en els espais on es prenen decisions estratègiques del Govern que afecten l'activitat econòmica, més enllà de l'àmbit estrictament sectorial.</p><p> </p><p> </p><p><a href="https://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/ESTUDI_GEREC.pdf">&quot;<strong>El sector agroalimentari català davant els reptes globals del segle XXI</strong>&quot;</a></p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e7131343-b3ae-45cf-be66-b0facef4a45f Thu, 29 Jan 2026 00:00:00 +0100 2026-01-28T23:00:00 El Col·legi d’Economistes de Catalunya i Pimec alerten de la necessitat d’accelerar la transformació del sector agroalimentari per garantir-ne la competitivitat i la sostenibilitat CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-01-29T13:57:18 --><p>L'economista <strong>Eduard Arruga Valeri</strong>, expresident del Banc dels Aliments de Barcelona, ha estat el ponent de la conferència &quot;<strong>El malbaratament alimentari</strong>&quot;, organitzada per la <strong>Comissió de Sèniors en el marc del cicle d'actes de la Intercol·legial</strong>.</p><p> </p><p>Durant la seva intervenció, Arruga ha abordat una de les qüestions més urgents del nostre temps: la necessitat de reduir el malbaratament alimentari, un fenomen amb greus conseqüències econòmiques, socials i mediambientals. L'economista ha recordat que cada any es llencen milers de tones d'aliments aprofitables, mentre una part de la població encara pateix inseguretat alimentària.</p><p> </p><p>Arruga ha explicat que la lluita contra el malbaratament comença en la cadena de producció i distribució, però també depèn dels hàbits de consum i gestió domèstica. En aquest sentit, ha remarcat la importància d'una major conscienciació ciutadana, la col·laboració de tots els agents econòmics i el paper decisiu de les entitats socials que recuperen aliments per donar-los una segona vida.</p><p> </p><p>La conferència també ha servit per analitzar la Llei 1/2025 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, aprovada recentment a Catalunya. Aquesta normativa -pionera a escala estatal- estableix obligacions per als productors, distribuïdors i establiments de restauració, promou la donació d'aliments i impulsa polítiques de sensibilització i prevenció. Segons Arruga, l'efectivitat de la llei dependrà de la seva aplicació pràctica i del compromís actiu del conjunt de la societat.</p><p> </p><p>La conferència ha estat presentat per <strong>Esther Subirà</strong>, presidenta de la Comissió de Sèniors del Col·legi, i moderat per <strong>Jordi Montañés</strong>, vicepresident de la mateixa Comissió.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9cc7380d-fa83-4a26-8c2d-be40015f12f7 Fri, 23 Jan 2026 00:00:00 +0100 2026-01-22T23:00:00 La Comissió de Sèniors organitza una conferència sobre els reptes del malbaratament alimentari en el marc d’actes de la Intercol·legial CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-01-23T14:35:04 --><p>La Fundació Economia i Empresa (FEE), impulsada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, anuncia l’inici d’una nova etapa amb la voluntat de convertir-se en un actor rellevant en els grans debats econòmics que marcaran el futur del país. La Fundació aspira a aportar coneixement rigorós, mirada de llarg termini i capacitat de proposta, i incidir en l’agenda econòmica catalana des d’una posició independent, plural i basada en l’evidència. Està presidida per <strong>Oriol Amat</strong>, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, mentre que la presidència d’honor recau en <strong>Salvador Alemany</strong>, president de Saba.</p><p> </p><p>La nova etapa de la Fundació Economia i Empresa s’emmarca en un context de transformacions econòmiques profundes, canvis tecnològics accelerats i reptes globals que exigeixen respostes col·lectives, basades en el coneixement i el consens. En aquest escenari, la FEE es proposa actuar com a pont entre el món acadèmic, el teixit empresarial, els professionals de l’economia i la societat, amb l’objectiu de contribuir a una economia més competitiva, sostenible i inclusiva. Amb aquest objectiu, la Fundació vol consolidar-se com un espai solvent de reflexió, anàlisi i proposta en matèria econòmica.</p><p> </p><p>“Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya volem contribuir activament al progrés del país, posant el coneixement al servei de la societat amb rigor, ndependència i esperit constructiu. La Fundació Economia i Empresa és una eina per generar impacte real en els grans debats de país i ajudar a prendredecisions fonamentades que afavoreixin el benestar col·lectiu. Amb un patronat format per líders en els seus àmbits posem talent, experiència i visió al servei del progrés de Catalunya”, assenyala <strong>Carles Puig de Travy</strong>, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.</p><p> </p><p>El president de la Fundació Economia i Empresa, <strong>Oriol Amat</strong>, explica: “Catalunya necessita espais solvents i independents que ajudin a millorar la qualitat del debat econòmic i a prendre decisions amb una mirada de país i de llarg termini. En aquest sentit, la Fundació Economia i Empresa es proposa esdevenir una institució de referència, capaç de connectar el món acadèmic, empresarial i institucional amb una mirada oberta i constructiva”.</p><p> </p><p>Per la seva banda, el president d’honor, <strong>Salvador Alemany</strong>, destaca que, “en un entorn econòmic cada cop més exigent, les empreses necessiten espais de reflexió per anticipar canvis i prendre decisions fonamentades. La Fundació Economia i Empresa serà aquest punt de trobada, on el coneixement rigorós, l’experiència empresarial i la visió estratègica es complementin per impulsar un model de creixement més competitiu i sostenible. Afegeix que “el progrés només és possible si hi ha confiança, col·laboració i voluntat de servei al país, i aquesta és precisament la mirada que inspira la Fundació”.</p><p> </p><p><strong>Un patronat amb capacitat d’influència i compromís amb el país</strong></p><p> </p><p>La Fundació Economia i Empresa compta amb un patronat integrat per professionals de reconegut prestigi del món econòmic, empresarial, acadèmic i social, fet que dota la Fundació d’una capacitat d’influència poc habitual en l’àmbit fundacional:</p><ul><li><strong>Salvador Alemany Mas</strong></li></ul><p>President d’honor de la FEE. President de Saba</p><ul><li><strong>Oriol Amat Salas</strong></li></ul><p>President de la FEE. Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF</p><ul><li><strong>Carles Puig de Travy</strong></li></ul><p>Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya</p><ul><li><strong>Àngels Fitó Bertran</strong></li></ul><p>Vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i rectora de la UOC ·</p><ul><li><strong>Jaume Alsina Casalduero</strong></li></ul><p>Empresari i CEO d’Alsina</p><ul><li><strong>Felipe Campos Rubio</strong></li></ul><p>Director general de la Fundació Adsis</p><ul><li><strong>Aurora Catà Sala</strong></li></ul><p>Consellera independent i assessora estratègica</p><ul><li><strong>Josep Maria Coronas Guinart</strong></li></ul><p>Director general de la Fundació “La Caixa”</p><ul><li><strong>Víctor Costa Orpinell</strong></li></ul><p>Consultor de comunicació estratègica i fundador i CEO de CostaOrp Group</p><ul><li><strong>Àlex Galí Cabana</strong></li></ul><p>Coordinador general de Damm Fundació</p><ul><li><strong>Anna Gener Surrell</strong></li></ul><p>Consellera delegada de Savills Barcelona</p><ul><li><strong>Helena Guardans Cambó</strong></li></ul><p>Empresària i presidenta del Consell de Mecenatge de la Fundació Gran Teatre del Liceu</p><ul><li><strong>Josep Martínez Vila</strong></li></ul><p>Economista</p><ul><li><strong>Maurici Olivé Riu</strong></li></ul><p>Economista. Patró-secretari de la FEE</p><ul><li><strong>Elisabet Vilalta Casals</strong></li></ul><p>Directora general de Comertia</p><p> </p><p><strong>Un pla d’acció amb impacte mesurable</strong></p><p> </p><p>Durant el pròxim trienni, la Fundació Economia i Empresa desplegarà un pla d’acció estructurat en quatre eixos estratègics, amb objectius concrets i indicadors mesurables per garantir un impacte real sobre el territori.</p><p> </p><ol><li><strong>Posicionament i impacte en la societat catalana:</strong> La FEE vol consolidar-se com a centre de recerca aplicada i divulgació econòmica de referència. Amb aquest objectiu, impulsarà publicacions anuals sobre qüestions clau per al desenvolupament econòmic i empresarial de Catalunya i organitzarà actes de debat i difusió adreçats tant a públic especialitzat com al conjunt de la ciutadania. Els àmbits d’anàlisi inclouran, entre d’altres, el paper dels economistes en la societat, el prestigi de l’empresariat i l’emprenedoria, la connexió entre formació universitària i mercat de treball, la productivitat i els seus condicionants normatius, la col·laboració publicoprivada, el canvi de model productiu i el debat entre creixement i sostenibilitat. També s’abordaran estudis d’interès públic com les infraestructures o el parc d’habitatge, sempre des d’una mirada rigorosa i independent.</li><li><strong>Impuls al talent i a l’emprenedoria:</strong> El segon eix posa el focus en les persones. La Fundació impulsarà programes per fomentar el talent jove, el pensament crític i la iniciativa emprenedora, així com accions de suport a projectes emergents i a la recerca acadèmica amb impacte econòmic i social.</li><li><strong>Generació d’aliances estratègiques:</strong> La Fundació impulsarà acords de col·laboració amb universitats, centres tecnològics, administracions, cambres de comerç i entitats empresarials, amb l’objectiu de desenvolupar iniciatives compartides de recerca aplicada, divulgació i transferència de coneixement.</li><li><strong>Cultura i economia: una mirada integral:</strong> Finalment, la FEE donarà suport a projectes empresarials vinculats a la cultura i la creativitat, promovent una visió de l’economia que incorpori valors com la cohesió social, el compromís amb el país i la dimensió humana del progrés.</li></ol><p> </p><p>La Fundació Economia i Empresa reafirma la seva vocació de servei al país i el seu compromís d’impulsar el coneixement, el talent i la cooperació com a palanques clau del progrés econòmic, social i sostenible de Catalunya.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=3d9fe633-850e-486f-b42f-ce917b383eae Fri, 23 Jan 2026 00:00:00 +0100 2026-01-22T23:00:00 La Fundació Economia i Empresa inicia una nova etapa per contribuir als grans debats econòmics del país amb un patronat format per referents del lideratge professional i social CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-19T09:03:51 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya informa que durant el Nadal farà el següent horari:</p><p> </p><p><strong>Barcelona</strong><br />De 8.00h a 15.00h del 24 de desembre al 5 de gener (ambdós inclosos)</p><p> </p><p><strong>Girona</strong> <br />Seu tancada del 19 de desembre al 5 de gener (ambdós inclosos)<br /></p><p><br /><strong>Lleida</strong> <br />Seu tancada del 22 de desembre al 31 de desembre (ambdós inclosos)</p><p> </p><p><strong>Tarragona</strong> <br />Seu tancada del 29 de desembre al 31 de desembre (ambdós inclosos)</p><p> </p><p>Bones festes!<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8933373f-87d0-45cd-b301-f97484b2b0de Fri, 19 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-18T23:00:00 Horaris del Col·legi durant les festes CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-17T14:05:49 --><p>La Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha organitzat recentment l'acte <strong>COP30. La crida per l'escalfament global</strong>, celebrat després de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) el novembre, amb l'objectiu d'analitzar-ne les conclusions i valorar els reptes que afronta l'economia global en la lluita contra l'escalfament del planeta.</p><p> </p><p>L'acte, moderat per <strong>Ana García Molina</strong>, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat, ha comptat amb un panell d'experts de primer nivell. Hi han participat <strong>Marta Torres</strong>, investigadora sènior de l'IDDRI (Institut de Développement Durable et des Relations Internationales); <strong>Aljoša Slameršak</strong>, investigador postdoctoral a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i secretari de l'associació Research and Degrowth International; i <strong>Aurèlia Mañé</strong>, professora del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. La cloenda ha anat a càrrec de <strong>Sergi Nuss</strong>, director de Renovem-nos.</p><p> </p><p>La COP30, celebrada a Belém (Brasil), ha posat l'accent en la necessitat de revisar els compromisos climàtics globals i de reforçar la justícia climàtica en un context marcat per l'augment del nombre i la gravetat dels fenòmens extrems. Entre les principals conclusions de la cimera, s'hi inclouen la urgència d'accelerar la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, la fomentació de models de producció i consum més sostenibles i la creació d'un nou fons internacional d'adaptació climàtica, especialment orientat als països més vulnerables.</p><p> </p><p>Els ponents han coincidit a assenyalar que aquestes mesures només seran efectives si van acompanyades d'un canvi estructural en l'economia mundial, capaç d'internalitzar els costos ambientals, repensar el creixement i promoure una transició justa. En aquest sentit, el debat ha posat de relleu el paper fonamental dels economistes en la definició de polítiques públiques, estratègies empresarials i instruments financers que facin possible una descarbonització efectiva.</p><p> </p><p>Reviu l'acte.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/QMaS6ztqnZk?si=U5NTFFKQn6ydLnkJ" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p><p> </p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e5daf22c-24cc-4eec-9365-43c640438e61 Wed, 17 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-16T23:00:00 COP30. La crida per l’escalfament global CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-17T12:50:34 --><p>El president de la Comissió d'Economia Internacional i de la UE del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Xavier Ferrer</strong>, ha publicat el llibre <em>De l'Empordà al món</em>, una obra que combina la memòria personal amb una mirada sobre el món i les seves transformacions.</p><p> </p><p>Transitant entre la Torroella de Montgrí dels anys seixanta -bressol de la seva infantesa- i els paisatges àrids del Sàhara, Ferrer convida a un recorregut intens i profund per diferents escenaris de la seva vida: des de l'Algèria socialista dels anys setanta fins als deserts del Níger, l'Índia espiritual, el sud-est asiàtic o l'Orient Mitjà.</p><p> </p><p>Amb una prosa reflexiva, l'autor ofereix un testimoni generacional sobre els joves que van voler &quot;descobrir, comprendre i viure intensament&quot; un món en canvi constant. El llibre és també un homenatge als amics de ruta, als mestres de vida i a aquells que han contribuït a fer un país millor.</p><p> </p><p>Tal com expressa Ferrer, &quot;L'Empordà és el punt de partida i el punt de retorn: allà on tot comença i on tot s'entén millor&quot;, i ens recorda que &quot;quan tornes d'un viatge llarg, mai no ets exactament la mateixa persona que va marxar&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2f0fca50-65a0-4e02-a82c-4ccb600cea1e Wed, 17 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-16T23:00:00 Xavier Ferrer, president de la Comissió d'Economia Internacional i de la UE, presenta el llibre "De l’Empordà al món, un viatge vital i emocional" CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-17T10:25:06 --><p>La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, <strong>Mònica Martínez Bravo</strong>, ha estat la convidada a una nova sessió del cicle <em>Converses del degà</em>, amb <strong>Carles Puig de Travy</strong>. La trobada ha ofert un espai de diàleg pausat i rigorós sobre els principals reptes socials i econòmics que afronta el nostre país.</p><p> </p><p>Al llarg de la conversa, s'han abordat qüestions com les desigualtats, la pobresa infantil, la immigració, l'envelliment de la població, la dependència i les cures, tot posant l'accent en la necessitat d'enfortir l'Estat del benestar i garantir que la prosperitat sigui real i compartida.</p><p> </p><p>La consellera ha subratllat la importància d'afrontar els profunds canvis demogràfics amb polítiques públiques valentes, basades en dades i orientades a modernitzar el sistema de drets socials, reduir la burocràcia i situar les persones al centre. D'altra banda, des del Col·legi s'ha destacat el paper clau de la immigració tant en el creixement econòmic com en la sostenibilitat de l'Estat del benestar, així com la necessitat d'un sistema més integrat i equitatiu entre assistència social i sanitària.</p><p> </p><p>Un dels punts de coincidència ha estat la redefinició de les cures com a nou nucli de l'economia social, un àmbit que requereix una mirada estratègica capaç de combinar eficiència econòmica i justícia social.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/yuOmgQwHBAo?si=gch5VZxOf9leO4E6" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=d64342ab-8e60-4165-8412-1c7f27dfd225 Tue, 16 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-15T23:00:00 La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, conversa amb el degà sobre els reptes socials i econòmics de Catalunya CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-12T14:37:40 --><p>Establir una fita clara sobre a quina edat s'hauria d'emancipar, de mitjana, la joventut catalana l'any 2030. Aquesta és la proposta que ha traslladat el president de la Comissió de Joves Economistes del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Ferran Piqué, durant la seva compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya el passat 26 de novembre. L'objectiu, segons ha explicat, és disposar d'un indicador mesurable que permeti avaluar l'impacte real de les polítiques públiques en matèria d'habitatge i d'emancipació juvenil.</p><p> </p><p>Piqué ha exposat davant dels diputats la visió dels Joves Economistes sobre els principals reptes que afronten les noves generacions, centrant bona part de la seva intervenció en l'habitatge. Ha insistit que, més enllà de les actuacions concretes, cal definir quin resultat es vol assolir per poder valorar-ne l'efectivitat. En aquest sentit, ha recordat que actualment els joves catalans s'emancipen als 29,8 anys de mitjana, mentre que a la Unió Europea ho fan als 26,4 anys.</p><p> </p><p>Segons Piqué, fixar un objectiu d'edat mitjana d'emancipació permetria orientar millor les polítiques públiques i construir consensos amplis al voltant d'un repte de país. També ha destacat que l'accés a l'habitatge està condicionat per múltiples factors, com ara l'esforç econòmic inicial, que actualment oscil·la entre els 5 i 11 anys d'estalvi. Per reduir aquesta barrera, ha defensat la necessitat de moderar els preus dels habitatges i incrementar els salaris dels joves, ja que el 50% dels catalans d'entre 25 i 34 anys cobren menys de 22.648 euros anuals.</p><p> </p><p>Un altre dels aspectes tractats ha estat la pèrdua de poder adquisitiu de la joventut. A escala estatal, la riquesa en mans dels joves ha passat del 7,5% al 2% en les darreres dècades, mentre que la pensió mitjana de jubilació ja supera el sou mitjà dels menors de 35 anys. Piqué ha alertat del risc de substituir la bretxa de gènere per una nova bretxa intergeneracional en augment, i ha subratllat la importància de reforçar l'educació financera per promoure una millor planificació personal.</p><p> </p><p>Pel que fa al repte de la retenció del talent jove, Piqué ha assenyalat que en només un any ha augmentat un 7% el nombre de joves catalans residents a l'estranger, una xifra que ja és un 60% superior a la de fa una dècada. També ha posat de manifest els desequilibris interns dins de Catalunya, amb cinc vegueries que perden població jove -Metropolitana, Terres de Ponent, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Alt Pirineu i Aran- i tres que en guanyen: Penedès, Comarques Centrals i Comarques Gironines.</p><p> </p><p>En la seva intervenció, el president dels Joves Economistes ha abordat, a més, altres qüestions com l'atur juvenil, situat al 22%, la precarietat laboral, la necessitat de fomentar l'emprenedoria de valor afegit o el repte de la natalitat. En aquest darrer àmbit, ha recordat que la taxa de fecunditat a Catalunya és d'1,11 fills per dona i l'edat mitjana a la maternitat de 32,66 anys, mentre que el 2007 eren d'1,57 i 30,76 respectivament. També ha alertat que la baixa natalitat és un repte estratègic per al futur del país, especialment tenint en compte que, segons les previsions demogràfiques, l'any 2050 hi haurà gairebé cinc persones en edat de jubilació per cada deu persones en edat laboral.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=552e411a-5e76-4f07-b12f-d81d116881e8 Fri, 12 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-11T23:00:00 Els Joves Economistes proposen al Parlament fixar una edat objectiu d’emancipació juvenil per al 2030 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-11T12:56:36 --><p>L'Enquesta de Situació Econòmica - Tardor 2025, presentada aquest dijous, ha conclòs que l'estabilitat política catalana ha millorat en l'últim any, però persisteixen els mateixos problemes: el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, la dificultat d'accedir a un habitatge i el dèficit en infraestructures i comunicacions es mantenen com les principals preocupacions dels i les economistes.</p><p> </p><p>El 38,5% dels col·legiats i col·legiades assenyala que veu molt negativa la perspectiva de què el Parlament no aprovi uns pressupostos per 2026 i només l'1,1% afirma que els treballadors són els que es beneficien de l'actual creixement de l'economia.</p><p> </p><p>L'enquesta també apunta que l'economia catalana segueix el seu curs positiu, tal com va avançar el sondeig anterior realitzat durant la primavera: el 34,8% dels membres de l'entitat opina que ara està millor que fa un any, el que representa un punt menys que a la passada enquesta.</p><p> </p><p>L'Índex de Confiança, que engloba la percepció de la comunitat de l'entitat i té en compte diversos factors que incideixen en la situació econòmica, creix lleugerament: 5,79 per a l'economia catalana i 5,59 per a l'economia espanyola en una escala de 10. Aquests índexs ja assoleixen nivells que no s'observaven des d'abans de la crisi del 2008, abans que esclatés la bombolla immobiliària.</p><p> </p><p>D'altra banda, gairebé 8 de cada 10 economistes afirmen que la principal urgència a la qual ha de donar resposta la Generalitat de Catalunya en la seva aposta per transformar l'Administració és simplificar les normes i processos burocràtics. L'enquesta també reflecteix que la meitat dels i les economistes (50,5%) considera adequada la darrera proposta del Govern espanyol sobre la modificació de les quotes dels autònoms.</p><p> </p><p><strong>Barcelona</strong><br />Els i les economistes de la demarcació assenyalen que la manera d'avançar cap a un model turístic més sostenible és a través de la planificació i la regulació de l'allotjament turístic, d'acord amb el 63,8%. L'avaluació rigorosa dels impactes econòmics, ambientals i socials del turisme (58,0%), les mesures per millorar la gestió de la mobilitat turística (35,6%), la desconcentració de destins (30,7%) i les mesures fiscals (26,0%) són altres dels elements que els membres de l'entitat han apuntat com a vies per a fomentar la sostenibilitat del sector.</p><p> </p><p><strong>Girona</strong> <br />Abans de conèixer-se la setmana passada la decisió del Govern estatal de posposar fins el 2027 l'entrada en vigor de Veri*factu, el nou sistema de verificació i control de factures electròniques en temps real de l'Agència Tributària espanyola, el 70% dels i les economistes de Girona ha manifestat que el cost d'adaptació a aquest nou sistema pot representar una càrrega molt notable (46,8%) o bastant notable (23,4%) per a les microempreses i el col-lectiu autònom de les comarques gironines. D'altra banda, gairebé un 30% opina que la càrrega del nou sistema de verificació de factures tindrà poc (27,7%) o nul (2,1%) impacte.</p><p> </p><p><strong>Lleida</strong><br />Els enquestats i les enquestades de Lleida s'han pronunciat sobre l'Ordenança Municipal d'Impuls Econòmic (OMIE), un mecanisme impulsat per la Paeria per reduir els tràmits administratius i afavorir el creixement d'empreses instal-lades a la ciutat. El 55,6% considera que l'OMIE està moderadament en sintonia amb les necessitats del teixit empresarial del territori, però té marge de millora per respondre plenament a les demandes del sector.</p><p><br /><strong>Tarragona</strong><br />Els i les economistes de Tarragona es mostren àmpliament favorables sobre l'impacte econòmic i social que pot tenir l'eventual ubicació a Móra la Nova d'una de les cinc gigafactories d'intel·ligència artificial que té previst obrir a Europa la Comissió Europa. La meitat dels economistes (50,0%) considera que aquest projecte seria molt positiu pel territori, ja que suposaria una gran oportunitat de desenvolupament econòmic, mentre que un 46,2% opina que pot tenir efectes beneficiosos, tot i que amb alguns reptes a gestionar.</p><p> </p><p>El sondeig s'ha dut a terme entre el 14 i el 24 de novembre, i en ell han participat 463 col·legiats i col·legiades. </p><p> </p><p>Consulta l'Enquesta de Situació Econòmica - Tardor 2025 <a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/CEC_Informe_Enquesta_tardor2025.pdf">aquí</a>.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c1cdf06f-788f-4da2-b8e4-97b416d7c7e3 Thu, 11 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-10T23:00:00 ENQUESTA DE SITUACIÓ ECONÒMICA - TARDOR 2025 | Millora l’estabilitat política catalana en l'últim any, però persisteixen els mateixos problemes CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-10T15:30:25 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya i 12 universitats catalanes han creat el Campus E²Cat en el marc d'un conveni de col·laboració pioner per reforçar els vincles entre el sistema universitari i el teixit econòmic i empresarial del país.</p><p> </p><p>L'acord estableix un marc estable de cooperació en formació universitària, inserció laboral i orientació professional dels futurs economistes, amb l'objectiu d'apropar la realitat empresarial i la pràctica professional a les aules, i potenciar la competitivitat dels graduats i les graduades en economia i empresa.</p><p> </p><p>Les línies principals d'actuació previstes inclouen l'organització conjunta de cursos, seminaris i jornades orientades a la formació i la recerca, així com la definició de programes d'orientació professional i foment de l'emprenedoria.</p><p> </p><p>Amb aquesta iniciativa, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i les universitats participants volen impulsar la inserció laboral dels titulats, oferint-los més recursos d'orientació i contacte directe amb el món professional. D'altra banda, també es preveu que serveixi per detectar les necessitats del mercat laboral, adequar l'oferta formativa als nous perfils professionals i reforçar la presència de l'economia com a disciplina clau per a la presa de decisions empresarials i públiques.</p><p> </p><ol><li>En paraules de la vicedegana i rectora de la UOC, Àngels Fitó, &quot;aquest conveni consolida una aliança estratègica amb les principals universitats del país per reforçar la formació dels economistes del futur, connectant el talent emergent amb la realitat empresarial i els reptes de la societat catalana i reflecteix el compromís compartit per contribuir al progrés de l'economia catalana, reforçar la professió d'economista i impulsar la competitivitat del país a través del coneixement i el talent&quot;.</li></ol><p> </p><p>El conveni està subscrit per: </p><ol><li>la Universitat Abat Oliba CEU (Facultat de Dret i Empresa)</li><li>la Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat d'Economia i Empresa)</li><li>la Universitat de Barcelona (Facultat d'Economia i Empresa)</li><li>la Universitat de Girona (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials)</li><li>la Universitat de Lleida (Facultat de Dret, Economia i Turisme)</li><li>la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (Facultat d'Empresa i Comunicació del campus Vic i Facultat de Ciències Socials del campus Manresa)</li><li>la Universitat Internacional de Catalunya (Facultat de Ciències Econòmiques i Socials)</li><li>la Universitat Oberta de Catalunya (Estudis d'Economia i Empresa)</li><li>la Universitat la Pompeu Fabra (Facultat d'Economia i Empresa)</li><li>la Universitat Rovira i Virgili (Facultat d'Economia i Empresa)</li><li>la Fundació ESADE</li><li>la Universitat Ramon Llull (IQS School of Management i la Facultat Internacional de Comerç i Economia Digital de La Salle)</li></ol> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=f86c1a1f-afdb-44af-9b29-ca4f8d4bbe3b Wed, 10 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-09T23:00:00 Neix Campus E²Cat: El Col·legi d’Economistes de Catalunya i 12 universitats catalanes signen un conveni pioner per reforçar la connexió entre el món acadèmic i el món professional CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-10T12:33:16 --><p>El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha estat distingit com a membre de Mèrit del Registro de Economistas Auditores (REA) del Consejo General de Economistas, el màxim reconeixement que atorga aquest òrgan especialitzat en auditoria de comptes.</p><p> </p><p>Amb aquest guardó, el REA ha volgut reconèixer de manera especial la seva aportació al desenvolupament de l'activitat d'auditoria de comptes i la seva dedicació al col·lectiu professional, especialment durant els anys en què va exercir com a president d'aquest registre. D'altra banda, l'entitat ha destacat el seu lideratge, la seva defensa de la transparència i el seu impuls constant per enfortir la qualitat de l'auditoria de comptes a Espanya.</p><p> </p><p>El reconeixement s'ha atorgat en el marc del setzè AuditMeeting del Registro de Economistas Auditors, trobada de referència per al sector de l'auditoria de comptes a escala estatal, en el qual han intervingut el president del Consejo General de Economistas de España, Miguel Ángel Vázquez Taín, i el president del Registro de Economistas Auditores, Emilio Álvarez.</p><p> </p><p>En aquesta edició, el REA també ha distingit l'interventor general de l'Administració de l'Estat, Pablo Arellano Pardo, com a membre d'Honor del registre, en reconeixement a la seva contribució a la transparència i al control econòmic-financer.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e6cb09bf-b1fa-43f4-a92d-0a7918f8e5ed Tue, 09 Dec 2025 00:00:00 +0100 2025-12-08T23:00:00 El REA distingeix el degà com a membre de Mèrit per la seva dedicació al col·lectiu professional CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-12-02T17:11:36 --><p>La Comissió de Joves Economistes ha inaugurat la temporada de trobades nadalenques amb un afterwork celebrat el 27 de novembre.</p><p> </p><p>Un nombrós grup de col·legiats i col·legiades joves han participat en aquesta trobada de caràcter distès, que va servit per fomentar les relacions entre els membres de la Comissió, poder-se conèixer millor i donar la benvinguda als nous integrants.</p><p> </p><p>L'acte ha tingut lloc a l'Hotel Sercotel Rosselló, en una primera part que es va dur a terme a la terrassa que compta amb unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona, i de la Sagrada Família en particular.</p><p> </p><p>Ferran Piqué i Alex Segarra, president i vicepresident respectivament de la Comissió de Joves Economistes, han reflexionat al voltant del què suposa estar col·legiat pel desenvolupament de la vida professional, sobre com aprofitar i integrar-se al Col·legi, i finalment, els àmbits en què es treballa des de Joves Economistes.</p><p> </p><p>L'activitat ha aplegat joves col·legiats d'arreu del territori, entre els quals alguns vinguts de les Terres de l'Ebre, Girona o Manresa. Convé destacar, a més, la diversitat d'àrees dels participants, que demostren la transversalitat del col·lectiu d'economistes. La trobada ha permès enriquir els intercanvis, com per exemple, consultors de diversos àmbits (estratègia, operacions, tecnològics), fiscalistes, sector públic, financers, empresa, especialistes mercantils o auditors.</p><p> </p><p>Aquesta activitat ha estat possible gràcies al suport de Sercotel, patrocinador d'aquesta trobada. Des de Joves Economistes es treballa per replicar properament trobades com aquestes que serveixin per enfortir els vincles entre col·legiats i col·legiades.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=caa2367f-2b9c-402c-a74c-c4372c774296 Fri, 28 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-27T23:00:00 La Comissió de Joves Economistes estrena la temporada nadalenca amb l'Afterwork de Nadal CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2025-11-27T12:01:49 --><p>La Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat dimecres al vespre la seva 27e edició de la Jornada dels Economistes a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona amb el lema <em>Nou entorn, nova competitivitat</em>. La vicedegana de l'entitat, <strong>Àngels Fitó</strong>, ha assegurat que &quot;Girona viu un moment de transformació estructural&quot; amb reptes clau com l'acceleració de la digitalització, la reducció de la dependència del turisme i del comerç estacional, la manca de sòl industrial disponible, el desajust entre oferta formativa i la demanda de perfils professionals i el problema de l'habitatge. &quot;Girona té fortaleses immenses, però també reptes que exigeixen visió compartida, governança col·laborativa i audàcia. El futur econòmic de Girona no es construirà sol. El construirem junts: administracions, empreses, universitats, professionals i ciutadania&quot;, ha destacat.</p><p> </p><p>En aquest sentit, la vicedegana del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha posicionat el Campus de Salut Girona-Salt i l'Aeroport Girona-Costa Brava com a grans apostes estratègiques del territori. Segons Fitó, el nou Trueta és &quot;el projecte econòmic i social més important de les properes dècades a la demarcació&quot; ja que suposarà una inversió superior als 700 milions d'euros i s'alçarà sobre 175.000 metres quadrats, dels quals una tercera part es destinaran a usos universitaris, recerca i innovació consolidant així l'aposta per la biomedicina i la salut digital. Alhora, també ha apuntat que la decisió definitiva del Ministeri de Transports sobre la nova estació d'AVE a l'Aeroport Girona-Costa Brava marcarà el futur del territori. &quot;Aquesta infraestructura és clau per a la competitivitat de les empreses, per al turisme de qualitat i per a una mobilitat sostenible que articuli Girona dins l'eix mediterrani i Europa&quot;, ha valorat.</p><p> </p><p>La Jornada de Girona ha estat inaugurada per <strong>Rosaura Jiménez</strong>, presidenta de la Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya; <strong>Miquel Noguer,</strong> president de la Diputació de Girona; <strong>Gemma Geis</strong>, vicealcaldessa de Girona; i <strong>Maria Teresa Bosch</strong>, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. La dinamització ha anat a càrrec de l'actriu <strong>Maria Juan Donat</strong>.</p><p>Des de bon començament, Jiménez ha alertat sobre el problema estructural de productivitat en el mercat &quot;tensionat&quot; d'Espanya i ha defensat que cal ajudar les pimes en l'harmonització legislativa i la disminució de tràmits burocràtics, alhora que s'ha de promoure el talent i la innovació reforçant-ne la governança i el finançament. La vicealcaldessa de Girona ha advertit sobre la complexitat de l'entorn actual i la gestió de la incertesa del talent juntament amb els valors de les empreses. &quot;La força de les dades i el paper dels economistes en la presa de decisions en polítiques públiques són molt importants&quot;, ha insistit, posant també èmfasi en la cohesió territorial i les infraestructures.</p><p> </p><p>El president de la Diputació de Girona ha argumentat que la competitivitat no és una qüestió de productivitat: &quot;És la capacitat d'innovar, la sostenibilitat, l'adaptació i la col·laboració (...) Les corporacions públiques necessitem bons economistes&quot;, ha dit Noguer. Alhora, Bosch ha apuntat que la competitivitat es fonamenta en el talent, la digitalització, la sostenibilitat i la capacitat d'adaptació als canvis. Ha explicat que la Universitat de Girona vol preparar els estudiants per aquest nou entorn, promovent l'emprenedoria i la connexió entre l'acadèmia i l'empresa mitjançant iniciatives com el Business Lab. Segons ha explicat, &quot;res té sentit sense generar i retenir talent. És una responsabilitat compartida crear les condicions perquè els joves trobin oportunitats de creixement a casa nostra&quot;.</p><p> </p><p><strong>El futur de la mobilitat</strong></p><p><strong>Marc Barceló</strong>, fundador de Niche Mobility i Volta Motorbikes, ha compartit la seva visió sobre innovació en mobilitat sostenible aprofundint en la creativitat i el valor real. &quot;Niche es va crear l'any 2021 amb la convicció que les ciutats del futur necessitaran solucions de mobilitat millorades, resolent problemes de contaminació creixent i congestió del trànsit&quot;, ha recordat. Així doncs, Barceló ha insistit que innovar no és només inventar sinó també reconèixer oportunitats, solucions problemes reals i ajustar tecnologies com, per exemple, ADTC que és el primer sistema de tracció per a bicicleta elèctrica amb frenada regenerativa i sistema de canvi virtual.</p><p> </p><p><strong>L'oportunitat de la IA</strong></p><p><strong>Olga Porro</strong>, cofundadora i CPO de Fundcraft, ha analitzat la intel·ligència artificial com a millora de les capacitats humanes de creativitat, empatia o interacció gràcies a l'automatització de tasques repetitives. &quot;La IA no només erradica llocs de treball, també genera moltes oportunitats per incrementar la productivitat del negoci&quot;, ha apuntat, tot just abans de posar alguns exemples concrets com l'automatització de processos comptables, la migració intel·ligent de documents o la creació automàtica de notes i resums per prendre decisions estratègiques. Fundcraft és una empresa digital amb seu a Girona, Luxemburg i París, que proporciona solucions operatives i inversions alternatives per a fons a través d'una plataforma que gestiona 13.000 milions d'euros en actius i té un equip format per 140 professionals.</p><p> </p><p><strong>L'holocràcia, un model empresarial en cercle</strong></p><p>Per últim, la directora executiva d'Alqvimia, <strong>Drolma Lizcano</strong>, ha explicat el procés d'implementació de l'holocràcia com a model organitzatiu i estructura horitzontal basats en la teoria dels Sistemes Actius i fonamentats en el propòsit, la repartició del poder i la importància de les persones lliures i plenament participatives, substituint l'autogestió per jerarquies tradicionals. Ha detallat que aquest sistema s'organitza a través de cercles, rols definits i reunions dinàmiques, creant un ambient més humà, adaptable i flexible. &quot;Cultivem una proposta única de bellesa holística basada en el respecte profund per la natura i la saviesa ancestral de l'alquímia. Prioritzem la felicitat de l'equip i fer les coses amb amor&quot;, ha conclòs la segona generació que integra el coneixement alquímic amb la visió espiritual del benestar creant fórmules que actuen a nivell cosmètic, terapèutic i emocional.</p><p> </p><p><strong>Premis de reconeixement</strong></p><p>Durant l'acte s'ha fet lliurament de diferents premis de reconeixement. Així, l'economista <strong>Aleix Gimbernat</strong> ha estat distingit amb el <strong>Premi a la Millor Trajectòria Econòmica</strong>. Nascut a Girona el 1943 i llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid, destaca per la seva carrera com a intendent mercantil i inspector de finances de l'Estat. Va ser delegat d'Hisenda a Girona i director general de Caixa de Girona, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació l'any 2008. La Seu de Girona del Col-legi d'Economistes de Catalunya reconeix la seva visió i el seu compromís amb l'economia gironina.</p><p> </p><p>El despatx <strong>Grup Tax, economistes i advocats</strong> ha rebut el <strong>Premi al Millor Despatx</strong>. Fundat el 1988 a Figueres per l'economista i auditor Joan Gironella, inicialment va operar com assessoria d'empreses especialitzada en les àrees fiscal, laboral, comptable, legal, auditoria, tràmits i corredoria d'assegurances. A partir de 1991 va obrir oficines pròpies i el 1994 va iniciar la seva expansió mitjançant franquícies. Actualment, compta amb sis oficines pròpies, 54 associades, més de 600 professionals tècnics i especialistes, i 50.000 clients. La Seu de Girona destaca la seva trajectòria consolidada, el rigor professional del seu equip i l'excel·lència en el servei ofert als clients, així com la seva capacitat per innovar i adaptar-se a les necessitats de les PIMES.</p><p> </p><p>D'altra banda, l'entitat també ha reconegut <strong>Núria Porta</strong> amb el <strong>Premi al Millor Currículum Universitari</strong> pel seu excel·lent expedient acadèmic en els graus en Economia i Administració i Direcció d'Empreses, ressaltant especialment el guardó al millor projecte de pràctiques en empreses del curs 2024-2025 concedit per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona.</p><p> </p><p>També s'han entregat insígnies a aquells professionals que han celebrat 25 o 50 anys de col·legiació.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=78071e2b-edd6-4fda-9bee-6d1cbff08f36 Thu, 27 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-26T23:00:00 Els economistes reivindiquen el Campus de Salut Girona- Salt i l’Aeroport Girona–Costa Brava com a grans apostes estratègiques del territori gironí CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-26T13:09:30 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha reclamat dimecres 26 de novembre una major rigorositat en la funció de l'expert en reestructuracions i una dotació adequada de recursos per a l'administració de justícia mercantil, en el marc de la inauguració del XXI Fòrum Concursal.</p><p> </p><p>L'expert no pot limitar-se a certificar el percentatge de creditors adherits, sinó que ha d'assumir una tasca real en la negociació entre empresa i creditors, i en l'elaboració del pla de reestructuració, salvaguardant els interessos de tots els creditors, inclosos els dissidents, i complint estrictament els deures de diligència, independència i imparcialitat, amb independència de qui n'hagi promogut el nomenament.</p><p> </p><p>Pel que fa al concurs sense massa, procediment majoritari en el dia a dia dels jutjats mercantils, ha subratllat la necessitat que les sol·licituds de concurs de persones físiques siguin molt més completes, especialment pel que fa a la memòria d'antecedents i a les causes concretes de la insolvència. En aquest sentit, ha tornat a insistir en la conveniència de recuperar la figura de l'administració concursal en aquests procediments, per restablir un equilibri adequat entre la posició del deutor i el control judicial.</p><p> </p><p>D'altra banda, també s'ha posat de manifest que el procediment especial per a microempreses, malgrat l'augment del nombre de casos respecte de l'exercici anterior, continua generant disfuncions tant per als professionals que representen deutors i creditors com per a la pròpia administració de justícia. S'ha constatat, a més, el protagonisme creixent del pla de pagaments com a via per aconseguir l'exoneració de deutes en el cas de persones físiques que pretenen mantenir els seus actius, i s'ha remarcat la importància d'informar adequadament d'aquesta opció des de la mateixa sol-licitud de declaració de concurs per tal d'agilitzar la tramitació i reduir terminis.</p><p> </p><p><strong>El rol clau dels economistes</strong><br />El degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha remarcat durant la inauguració que &quot;el dret concursal viu un moment clau&quot;. &quot;O consolidem unes eines que permetin rescatar activitat i ocupació, o continuarem tenint procediments massa orientats a la liquidació&quot;, ha advertit. En aquest sentit, ha insistit que &quot;els economistes tenim una responsabilitat directa a l'hora de garantir valoracions solvents, plans realistes i un tracte equilibrat entre deutors i creditors. Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya seguim treballant perquè la reestructuració preventiva, el prepack, l'exoneració del passiu i la regulació de l'administració concursal avancin en la bona direcció i al servei de l'economia productiva i de les persones&quot;, ha conclòs.</p><p> </p><p>En la seva intervenció, el president del Consejo General de Economistas, <strong>Miguel Ángel Vázquez Taín</strong>, ha posat en valor el paper dels administradors concursals, al qual ha qualificat de &quot;determinant per a gestionar de manera eficaç i eficient els procediments d'insolvència, la qual cosa resulta fonamental per al bon funcionament de l'economia&quot;.</p><p> </p><p>Quant a les perspectives concursals per a 2026, Vázquez Taín ha comentat que &quot;un escenari possible és que es produeixi un important increment de concursos de persones físiques i, en menor mesura, d'autònoms, molts d'ells per segona oportunitat. També és previsible que hi hagi un petit augment de concursos d'empreses, especialment de petita dimensió. A més, la majoria dels concursos seran sense massa, com és habitual. En el tercer trimestre de 2025, aquests ja han suposat el 87% del total de concursos&quot;.</p><p> </p><p>El director del Fòrum Concursal, <strong>Alfred Albiol</strong>, ha destacat per la seva banda que &quot;el dret concursal a l'Estat espanyol es troba en un moment de consolidació de les reformes, amb un marc alineat amb la normativa europea però encara en fase de rodatge als jutjats i als despatxos professionals&quot;. Segons Albiol, el desafiament clau és convertir els plans de reestructuració en &quot;una eina realment eficaç per prevenir la insolvència, fer operatiu el procediment de microempreses i consolidar la segona oportunitat com un mecanisme útil per a les persones físiques&quot;, tot això en un entorn que exigeix també més mitjans materials, tecnològics i humans per part de l'administració de justícia.</p><p> </p><p>El XXI Fòrum Concursal, organitzat per la Comissió Mercantil, Concursal i Experts Judicials, combina conferències i taules de debat amb la participació de magistrats especialitzats en mercantil, economistes, advocats i administradors concursals, que comparteixen experiències pràctiques i debaten sobre les principals qüestions d'actualitat: l'aplicació dels plans de reestructuració, el funcionament del procediment especial de microempreses, el règim d'exoneració del passiu insatisfet i el futur de l'administració concursal, entre d'altres. </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=7cab03a5-d167-47d3-a2e2-99af1b3a261c Wed, 26 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-25T23:00:00 XXI Fòrum Concursal: El Col·legi d’Economistes de Catalunya reclama més rigor en la funció de l’expert en reestructuracions i reforçar els mitjans de l’administració de justícia CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-26T12:53:33 --><p>La Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha advertit dimecres 26 de novembre que l'augment dels llindars d'aplicació de la CSRD i l'alleugeriment de les obligacions de diligència deguda reduiran de manera molt significativa el nombre d'empreses obligades a informar sobre el seu impacte ambiental, social i de governança, i suposen un retrocés en els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.</p><p> </p><p>El paquet de simplificació conegut com a Omnibus I, presentat per la Comissió Europea el 26 de febrer de 2025, té per objectiu simplificar i reduir la càrrega administrativa de les empreses en matèria d'informació de sostenibilitat i diligència deguda. El passat 13 de novembre, el Parlament Europeu va aprovar la reducció d'aquestes obligacions d'informació i dels requisits de diligència deguda per a les empreses.</p><p> </p><p>Amb els nous llindars, els informes de sostenibilitat quedaran restringits a un nombre molt més reduït de grans corporacions:</p><ul><li>Només hauran de fer informes socials i mediambientals les empreses que tinguin, de mitjana, més de 1.750 treballadors i una xifra de negoci anual neta superior als 450 milions d'euros.</li><li>Únicament les empreses dins d'aquest àmbit estaran obligades a presentar informes de sostenibilitat segons les normes de taxonomia financera, és a dir, la classificació d'inversions sostenibles.</li><li>Les normes d'informació es simplificaran i es reduiran més encara, amb menys detalls qualitatius, i els informes específics per sector passaran a ser voluntaris. Les petites empreses quedaran, en principi, protegides de les exigències informatives dels grans socis comercials, que no podran sol·licitar informació addicional més enllà dels estàndards voluntaris.</li></ul><p> </p><p>Pel que fa a la diligència deguda, els requisits s'aplicaran només a grans corporacions amb més de 5.000 treballadors i una facturació anual neta superior als 1.500 milions d'euros, que adoptaran un enfocament basat en el risc per identificar i supervisar els impactes negatius sobre les persones i el planeta a partir de la informació ja disponible. Aquestes empreses només podran demanar informació addicional als seus socis comercials més petits com a últim recurs i ja no hauran de preparar un pla de transició específic per alinear el seu model de negoci amb l'Acord de París, tot i que es manté el règim sancionador en cas d'incompliment.</p><p> </p><p>Es manté el portal digital europeu amb accés gratuït a plantilles, directrius i informació sobre els requisits d'informació de la UE, que complementa el Punt Únic d'Accés Europeu i pretén facilitar el compliment normatiu a les empreses que continuen subjectes a les obligacions de reportar.</p><p> </p><p>La Comissió d'Economia i Sostenibilitat considera que l'increment dels llindars d'obligació de reportar informació de sostenibilitat, des dels aproximadament 250 treballadors actuals fins als 1.750, redueix dràsticament el nombre d'empreses obligades a informar sobre el seu impacte ambiental, social i de governança i en desdibuixa l'abast transformador original. Això es traduirà en menys transparència en la gestió de riscos climàtics i socials, en una menor pressió per adoptar pràctiques responsables en empreses de mida mitjana i en un possible endarreriment dels objectius del Pacte Verd Europeu i dels compromisos de descarbonització, d'acord amb la Comissió.</p><p> </p><p>En un context d'escassetat de recursos naturals, d'acceleració del canvi climàtic i d'explotació laboral persistent en zones vulnerables, la Comissió alerta que aquestes modificacions representen un pas enrere crític en la regeneració del planeta i en la protecció dels drets humans. La simplificació normativa, tal com s'ha plantejat, no equival a una optimització dels incentius, sinó que pot afeblir la protecció ambiental i social a les cadenes de subministrament si desapareix una responsabilitat harmonitzada i es deixa en mans dels estats membres.</p><p> </p><p>La Comissió també assenyala el risc de desalineació internacional i de pèrdua de lideratge regulador global de la Unió Europea en matèria ESG, així com de fragmentació jurídica interna si cada estat membre adopta interpretacions diferents sobre responsabilitat civil i requisits de compliment. Aquesta deriva redueix la capacitat de la UE per generar informació comparable, limita l'efecte cascada sobre les PIMES, afebleix l'enllaç entre sostenibilitat i estratègia empresarial obligatòria i estreny l'aplicació del principi de doble materialitat, alhora que allunya el marc regulador europeu de l'agenda climàtica que s'havia fixat.</p><p> </p><p>Finalment, la Comissió d'Economia i Sostenibilitat recorda que les decisions preses avui tindran efectes estructurals a mitjà i llarg termini, i que les generacions futures jutjaran l'actual capacitat per afrontar l'emergència climàtica. En aquest sentit, posa de relleu la responsabilitat col·lectiva de gestionar de manera prudent uns recursos naturals cada vegada més escassos i de no tolerar desigualtats laborals i socials que comprometen la dignitat humana.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=afb5b629-237a-4a71-af4d-f69c79720b04 Wed, 26 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-25T23:00:00 La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya alerta que l’increment dels llindars de la CSRD és un pas enrere en la lluita per la sostenibilitat CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-25T15:21:20 --><p>La <strong>Revista Econòmica de Catalunya</strong> (REC) ha presentat dilluns 24 de novembre el seu monogràfic número 92 titulat <em>El retorn de la política industrial a Catalunya. Sectors estratègics</em>, amb la participació del secretari d'Estat d'Indústria del Govern espanyol, <strong>Jordi Garcia Brustenga</strong>.</p><p> </p><p>A través de 19 articles, el dossier fa un repàs a les polítiques industrials de Catalunya des de tots els punts de vista -política industrial, química, alimentària, digital, científica, de transports, etc...- i amb una mirada de llarg recorregut i marc europeu. <br />El seu director, el catedràtic d'Economia de la UPF i col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Guillem López-Casasnovas</strong>, ha recordat com a context que &quot;la política industrial sol ressorgir en els debats acadèmics després de les crisis, financera primer i pospandèmica després&quot;. En aquest sentit, assenyala que &quot;s'observa que com menys globalització, més gran és la mirada introspectiva que provoquen en els països les propostes que es posen sobre la taula&quot;.</p><p> </p><p>El monogràfic està coordinat per <strong>Maria Callejón</strong>, catedràtica d'Economia Honorària de la UB. &quot;Experts i governs han discutit sobre la teoria de la política industrial i la seva concreció efectiva durant més de 50 anys. La noció de política industrial ha estat rebutjada en nom de l'eficiència i també desqualificada per la suposada ineficiència del govern a l'hora d'assignar els recursos&quot;, ha argumentat Callejón.</p><p> </p><p>Durant la presentació de la revista al Col·legi d'Economistes de Catalunya, la vicedegana <strong>Àngels Fitó</strong>, ha fet una crida a què Catalunya &quot;ha de fer alguna cosa per posicionar-se en el context convuls, complex i canviant en el què ens trobem&quot;. &quot;En un moment on Europa, Espanya, però també Catalunya han de decidir quin rol volen jugar, comptar amb una contribució com la que tenim amb la REC92 és molt oportú i important&quot;. En relació a la política industrial, Fitó ha remarcat el gap de competitivitat entre els Estats Units, Europa i la Xina s'ha fet més gran en els últims anys, el què ha fet créixer la necessitat de donar una resposta proactiva al dèficit de competitivitat europeu.</p><p> </p><p>En una conferència telemàtica, Garcia Brustenga ha destacat la importància d'apostar per una estratègia europea com la impulsada després de la pandèmia, per reforçar la reindustrialització. L'objectiu últim és aconseguir una política industrial comunitària, ja existent en l'àmbit agrari. També ha insistit en la intenció del Govern espanyol de fer avançar pròximament la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8e6309d5-6365-40c6-871e-2ac94c3c36d5 Tue, 25 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-24T23:00:00 La Revista Econòmica de Catalunya presenta el número 92 amb la participació del secretari d'Estat d'Indústria del Govern espanyol, Jordi Garcia Brustenga CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-25T15:34:42 --><p>La Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya reclama al Govern de la Generalitat que no dilati l'aplicació de les mesures anunciades davant l'emergència que viu el sector boví de Catalunya, que afronta un dels moments més delicats dels darrers anys a causa del brot detectat a principis d'octubre de Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC). Aquesta malaltia vírica ja ha impactat més d'una vintena d'explotacions ramaderes, principalment a les comarques gironines, amb més de 2.500 caps de bestiar sacrificats.</p><p> </p><p>Davant d'aquesta situació, catalogada per la UE com a malaltia de categoria A, les autoritats han activat les mesures reglamentades: vacunació, establiment de zones de protecció de 20 km i de zones de vigilància de 50 km, així com la decisió de sacrificar tots els bovins a les explotacions afectades. A més, s'han suspès temporalment les importacions i exportacions d'animals vius, una mesura de bioseguretat necessària però que perjudica greument la viabilitat econòmica del sector. El Parlament també ha convalidat el decret llei amb mesures per assegurar la viabilitat del sector agrícola i ramader català, que contempla bonificacions fiscals i l'exempció de la taxa per moure bestiar en cas de malaltia.</p><p> </p><p>El sector boví és crucial per a l'activitat econòmica del territori. Catalunya participa activament a les cadenes comercials europees i amb països tercers, i qualsevol alteració representa pèrdues econòmiques i desequilibris sectorials. El valor mitjà mensual d'exportacions de boví viu, de gener a juliol de 2025, ha estat de 6,20 milions d'euros, segons dades de la Cambra de Comerç de Lleida.</p><p> </p><p>La necessitat de sacrificar tot el ramat afecta emocionalment els ramaders i suposa pèrdues directes de capital per a les explotacions, la interrupció dels cicles productius i la reducció de rendiments, acompanyades d'una creixent incertesa econòmica. Aquesta crisi sobrepassa la sanitat animal, i es converteix en un problema econòmic per a tot el sistema agroalimentari català.<br /></p><p> </p><p>La Comissió d'Economia Agroalimentària emfatitza la necessitat de desplegar les mesures urgents de suport al sector sense dilació, no només per indemnitzar els animals sacrificats, sinó amb ajuts addicionals per garantir la continuïtat de l'activitat ramadera, incloent compensació pel lucre cessant.</p><p> </p><p>El brot de dermatosi nodular evidencia la fragilitat del sector i la manca de previsió i coordinació. En aquest sentit, la Comissió reclama una resposta més àgil i decidida per evitar que la situació afecti més ramaders, empreses agroalimentàries i consumidors, amb el risc que es trenqui la cadena de subministrament essencial per a l'alimentació quotidiana.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=525bd1c6-50d5-4da4-8bae-aad635eb9b8a Tue, 25 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-24T23:00:00 La Comissió d'Economia Agroalimentària reclama a la Generalitat que no dilati l'aplicació de les mesures anunciades davant l'emergència del sector boví CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-25T16:21:12 --><p>El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha mantingut aquest dilluns una reunió de treball amb el director general del Gremi d'Hotels de Barcelona, <strong>Manel Casals</strong>, per abordar la situació actual del sector turístic.</p><p> </p><p>La trobada ha comptat també amb la participació de la presidenta de la Comissió de Fiscalistes, <strong>Carme Jover</strong>, i el president de la Comissió d'Economia del Turisme, <strong>José Rodríguez Pousa</strong>.</p><p> </p><p>Durant la reunió s'han analitzat els principals reptes i desafiaments que afronta el sector hoteler a Barcelona, així com les oportunitats de col·laboració entre el Gremi i l'entitat a través de la Comissió d'Economia del Turisme per impulsar iniciatives conjuntes que reforcin la sostenibilitat i la competitivitat del sector.</p><p> </p><p>&quot;Aquest espai de diàleg és fonamental per compartir perspectives i treballar conjuntament per fer front als reptes del sector, sempre des de la col·laboració i el compromís per l'excel·lència professional&quot;, ha assenyalat Puig de Travy sobre la trobada.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9705d169-2a78-44aa-a8f5-9f8c28cc1c32 Mon, 24 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-23T23:00:00 Reunió de treball amb el director general del Gremi d'Hotels de Barcelona CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-21T11:42:31 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya recorda Ernest Lluch en el dia del 25è aniversari de la seva mort que es commemora aquest divendres 21 de novembre.</p><p> </p><p>Lluch va ser un economista referent que va contribuir decisivament al desenvolupament de l'economia catalana, així com a la formació de generacions d'economistes, molts dels quals són avui col·legiats i col·legiades. Com a mostra de la rellevància que va tenir per Catalunya i pel mateix Col·legi, l'entitat el va nomenar col·legiat de Mèrit a títol pòstum en una junta extraordinària celebrada l'endemà del seu traspàs.</p><p> </p><p>Nascut a Vilassar de Mar el 1937, Lluch va destacar tant per la seva trajectòria acadèmica com per la seva vocació de servei públic, essent diputat, ministre de Sanitat i rector universitari. Destaca, entre d'altres aportacions, la seva tasca a l'àmbit de la sanitat pública espanyola, la seva defensa del pensament crític i la seva constant dedicació a la recerca i a la docència universitària. Va ser també una figura vinculada a moviments socials i va posar les bases per al progrés del benestar col·lectiu i per l'obertura intel·lectual de l'economia catalana.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=633095d2-27f8-4279-b4f7-ef76e4d92ac9 Fri, 21 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-20T23:00:00 El Col·legi recorda l'economista Ernest Lluch en el 25è aniversari del seu traspàs CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-21T10:51:58 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat aquesta setmana dos actes especials en homenatge a les persones que enguany compleixen 25 i 50 anys de col·legiació. Aquestes cerimònies reconeixen la trajectòria i el compromís de col·legiats i col·legiades que han dedicat la seva carrera professional a l'economia i a l'empresa, i a contribuir al desenvolupament social i econòmic de Catalunya.</p><p> </p><p>Entre els homenatjats en la cerimònia dels 50 anys, destaquen noms il·lustres com Antoni Brufau, president de Repsol, i Narcís Serra, exalcalde de Barcelona i exvicepresident del Govern espanyol, que van rebre les insígnies com a reconeixement a la seva dilatada i influent trajectòria professional.</p><p> </p><p>El degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, acompanyat per la vicedegana, Àngels Fitó, va destacar la importància d'aquests actes celebratius: &quot;Aquests reconeixements són una manera fonamental de posar en valor la fidelitat i el compromís dels nostres col·legiats i col·legiades, que amb la seva dedicació han contribuït a fer créixer l'economia catalana i a mantenir l'excel·lència professional&quot;. També va afegir: &quot;És un honor per al Col·legi reunir-nos en un ambient festiu i de retrobada, que reforça els vincles de suport i col·laboració entre totes i tots els participants&quot;.</p><p> </p><p>L'ambient de les cerimònies va ser especialment cordial i carregat de gratitud, on els homenatjats van compartir experiències, records i la satisfacció d'haver format part activa d'una comunitat professional cohesionada i amb una llarga història.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=fddce4c3-5e19-4b00-a073-227b1a99f2fd Thu, 20 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-19T23:00:00 Homenatge a les persones que compleixen 25 i 50 anys de col·legiació amb la presència destacada d'Antoni Brufau i Narcís Serra CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-21T10:17:53 --><p>Aquesta setmana, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit dues conferències dedicades a la preparació de l'herència, organitzades respectivament per la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya i la Comissió de Sèniors.</p><p> </p><p>L'interès generat ha estat extraordinari, com ho demostra la gran afluència d'assistents presencials i de persones connectades a totes dues sessions. L'enfocament multidisciplinari d'aquestes activitats ha permès aportar visions complementàries i destacar la rellevància de planificar adequadament el traspàs patrimonial en qualsevol context familiar.</p><p> </p><p>La gestió d'una herència requereix una anàlisi íntegra i responsable de diverses qüestions que cal anticipar. Convé inventariar els actius i passius, incloent immobles, comptes bancaris, vehicles, participacions socials, assegurances i deutes pendents. Un altre aspecte clau és decidir si s'accepta l'herència de manera simple o a benefici d'inventari, opció que pot protegir de futures reclamacions o descobriments de càrregues inesperades. La voluntat de les persones implicades, la legítima i els pactes successoris també tenen un pes determinant en el disseny de la partició, juntament amb la idoneïtat d'anomenar un/a albacea o comptador-partidor per facilitar el procés.</p><p> </p><p>Planificar una herència no és només una qüestió de voluntats; els aspectes fiscals condicionen de manera directa les decisions a prendre. A Catalunya, l'Impost de Successions presenta particularitats, com deduccions per la transmissió de la vivenda habitual o l'empresa familiar, i escales progressives que varien en funció del patrimoni heretat i el parentiu. Resulta imprescindible conèixer a fons la normativa i escollir el moment de liquidar l'impost, revisar possibles bonificacions i preveure l'impacte en altres tributs com la plusvàlua municipal o l'IRPF posterior. Formen part del procés el correcte registre de béns, la conservació de documentació justificativa i l'actualització del testament. Com sempre, comptar amb assessorament professional especialitzat contribueix a garantir la seguretat jurídica i la serenitat de totes les persones implicades.</p><p> </p><p>La Comissió de Fiscalistes va abordar la qüestió en la sessió temàtica del 18 de novembre sota el títol &quot;Herència o donació? Claus fiscals per decidir bé&quot;, durant la qual l'advocada Patricia Ebrat, sòcia del despatx Ebrat Abogados, va donar les claus d'aquestes dues opcions des d'una perspectiva fiscal, amb especial atenció a la normativa autonòmica catalana, les diferències impositives i les estratègies de planificació patrimonial més eficients. La sessió va ser presentada per Arnau Farré, president de la Seu de Lleida i vicepresident de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya, i moderada per Josep Cid, membre del comitè ampliat de la Comissió.</p><p> </p><p>D'altra banda, la Comissió de Sèniors va organitzar el dijous 20 de novembre una conferència en la qual l'economista Ramon Grau va oferir consells per planificar l'herència. La presidenta de la Comissió, Esther Subirà, va presentar l'acte, que va ser moderat per Francesc Planells Jalón, president de la Comissió de Sèniors del Col·legi d'Actuaris de Catalunya.</p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=5e64b4ef-7d6d-4eab-bad8-bcdfd49fc54b Thu, 20 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-19T23:00:00 Dues conferències sobre la planificació de l'herència susciten gran interès CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-21T10:28:55 --><p>L'exdegà, membre de la Junta de Govern i catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat a la UPF, Oriol Amat, ha presentat aquest dijous 20 de novembre l'estudi &quot;La revolució digital de l'esport: el cas del Girona FC&quot;, coescrit amb l'economista Pere Gómez i publicat a la <a href="https://accid.org/wp-content/uploads/2025/08/1.-La-revolucio-digital-en-lesport-El-cas-del-GIrona-FC.watermark.pdf">revista</a> de l'ACCID, a les instal·lacions del club gironí. L'acte ha estat organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d'Economistes i ha estat encapçalat per la seva presidenta, Rosaura Jiménez.</p><p> </p><p>L'estudi conclou que el Girona FC s'ha consolidat aquests últims anys com a referent no només esportiu sinó també en gestió econòmica i transformació digital dins LaLiga, demostrant que una estratègia integrada i un enfocament a llarg termini permeten competir al màxim nivell malgrat tenir un pressupost inferior al dels grans clubs.</p><p> </p><p>L'ascens de l'equip a Primera Divisió l'any 2017, la posterior estabilitat a l'elit i la participació en competicions europees són resultat de diverses palanques:</p><ol><li>un model esportiu centrat en el desenvolupament del talent local</li><li>una política econòmica rigorosa</li><li>una clara aposta per la innovació tecnològica</li></ol><p> </p><p>L'estudi també conclou que l'èxit del Girona FC és fruit d'una combinació de gestió prudent de recursos, impuls decidit a la digitalització, política de sostenibilitat econòmica i estratègia esportiva centrada en el desenvolupament continu. Aquest model mostra que, fins i tot en un entorn altament competitiu i dominat per grans pressupostos, la innovació i l'eficiència poden fer créixer clubs amb fort lideratge local, convertint-los en referents esportius i institucionals.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=24e01392-1a12-42e0-b4e9-e46765fc8bc4 Thu, 20 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-19T23:00:00 La Seu de Girona organitza la presentació d'un estudi d'Oriol Amat sobre el Girona FC a les instal·lacions del club CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-19T12:18:47 --><p>Els Col·legis d'Economistes, Enginyes Industrials, Agrònoms i de Camins de Catalunya han presentat aquest dimecres el <strong>Grup de Treball Intercol·legial de Residus</strong>, que es fixa com a objectiu principal impulsar una nova gestió dels residus a Catalunya. <strong>Carme Albiol</strong>, vicepresidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat, és la representant d'economistes en el grup de treball.</p><p> </p><p>En una roda de premsa, els experts han alertat que Catalunya es quedarà sense capacitat d'abocadors en 5 anys i proposen duplicar la valorització energètica per evitar el col·lapse. En aquest sentit, han explicat que Catalunya necessita un canvi dràstic de model de la recollida i tractament de residus que integri territori, eficiència i sostenibilitat.</p><p> </p><p>Tal com recull el document <strong>&quot;Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya&quot;</strong>, elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, el sistema actual &quot;està estancat des de fa anys&quot; i afronta quatre reptes crítics: els objectius normatius, l'estancament del reciclatge, l'increment de la població o l'esgotament imminent dels abocadors, que només disposen de &quot;cinc o sis anys de vida&quot;.</p><p> </p><p>Si no s'actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees, han explicat: &quot;El 2035 s'ha de reduir a menys del 10% la quantitat de residus enviats a abocadors i s'ha d'augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% en pes&quot;.</p><p> </p><p>Una de les propostes centrals del document és duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, afegint dues infraestructures noves a les ja existents. Segons enginyers i economistes, això permetria &quot;gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals (el doble de la capacitat actual del sistema) i dotar el sistema de seguretat i flexibilitat&quot;.</p><p> </p><p>Els experts remarquen que aquesta opció és especialment rellevant davant l'augment previst de població: segons Idescat, Catalunya podria arribar als 8,6 milions d'habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals. A més, enginyers i economistes destaquen que &quot;el sector dels residus és responsable entre el 5 i el 10% dels gasos d'efecte hivernacle&quot; i que la valorització energètica és una peça clau per reduir aquestes emissions.</p><p> </p><p>Actualment, la valorització de residus municipals cobreix &quot;el 5% de l'energia domèstica utilitzada&quot;. Segons el Grup Intercol·legial, duplicar-la permetria arribar al 10%, especialment si s'aprofita la matèria orgànica per a la producció de biocombustibles com el biometà, tal com recullen el &quot;Pla Estratègic del Biogàs 2024-2030&quot; i el &quot;Pla Estratègic del Digestat&quot;. Pel que fa als dipòsits controlats, el document és contundent: &quot;Tots els abocadors de Catalunya tenen una capacitat de 13,5 Mm³ i gestionen 2 milions de tones anuals. Per tant, tenen entre cinc i sis anys de vida si es manté el mateix ritme.&quot; Els experts alerten que els abocadors &quot;són un passiu ambiental a llarg termini&quot; i que cal reduir-ne la dependència de manera urgent.</p><p> </p><p>El Grup Intercol·legial també aposta per millorar la recollida selectiva, que &quot;actualment està estancada&quot;, i adaptar-la segons les característiques de cada territori i amb criteris d'eficiència i flexibilitat. El document assenyala que &quot;la gestió de les recollides és més complexa als territoris amb més densitat de població&quot;, i recomana:</p><ul><li>impulsar el porta a porta allà on sigui viable</li><li>valorar l'ús de contenidors intel-ligents i sistemes de bonificació</li><li>estudiar establir taxes justes que premiïn la quantitat i la qualitat de la separació</li><li>preparar el desplegament d'un contenidor específic de residu tèxtil</li><li>utilitzar les deixalleries com a punts de selecció de voluminosos.</li></ul><p> </p><p>El document també reclama reforçar l'R+D+I en tecnologies emergents: &quot;Cal desenvolupar tecnologies de valorització per fraccions actualment sense tractament òptim i impulsar proves pilot sense comprometre la seguretat&quot;. Pels experts cal fomentar la col-laboració entre universitats, centres tecnològics, empreses i administracions i alinear aquests projectes amb els objectius de l'economia circular i la neutralitat climàtica.</p><p> </p><p>En matèria de governança, els experts proposen un model integrat i coordinat per a tot el país, que &quot;ha de garantir totes les etapes de la cadena de valor del residu, el seu finançament i la planificació a mitjà i llarg termini&quot;. A més, defensen establir preus únics i solidaris dins de cada àmbit territorial, seguint el model de l'AMB.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=527a1d53-6d3d-4dca-89e9-0b77f3031425 Wed, 19 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-18T23:00:00 Economistes i enginyers creen el Grup de Treball Intercol-legial de Residus per impulsar una nova gestió dels residus a Catalunya CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-19T12:24:12 --><p>La Comissió d'Economia de l'Esport ha organitzat aquest dimarts la <strong>III Jornada Josep Maria Gay de Liébana</strong>, durant la qual s'ha presentat presentat l'estudi <strong>&quot;Les finances de les 5 grans lligues de futbol europees en 2023-2024&quot;</strong>, elaborat en col·laboració amb el despatx JM Gay y Sanfeliu Auditores i presentat pels economistes Josep Sanfeliu i Martí García.</p><p> </p><p>L'informe posa de manifest que les cinc grans lligues europees continuen consolidant la seva hegemonia en la indústria del futbol, aportant el 54% dels ingressos del mercat continental, que ha aconseguit la xifra rècord de 38.000 milions d'euros. En conjunt, les grans competicions van generar 20.400 milions d'euros durant la temporada 2023-2024, un 4% més que el curs anterior, reafirmant la seva influència econòmica.</p><p> </p><p>L'estudi també revela que els vint clubs europeus amb majors ingressos han generat un total de 11.380 milions d'euros durant la temporada 2023-24, la qual cosa suposa un increment del 6,4% respecte a la temporada 2021-22. Malgrat l'expansió de noves fonts de negoci -especialment el creixement digital i la monetització d'audiències globals- , els grans clubs encara no han aconseguit transformar en ingressos significatius l'immens volum de seguidors que arrosseguen a xarxes socials, ni han aconseguit que les seves iniciatives digitals aportin un retorn econòmic comparable al generat pels drets audiovisuals i els ingressos comercials tradicionals.</p><p> </p><p><strong>Endeutament</strong></p><p>En relació amb l'endeutament, l'estudi alerta sobre el preocupant nivell de palanquejament financer al qual han arribat bona part dels clubs europeus. La Premier League finança el 75% dels seus actius mitjançant deute, mentre que la Bundesliga -considerada la més prudent- se situa en un 58%. LaLiga i la Sèrie A aconsegueixen nivells molt elevats, totes dues al voltant del 90%, i la Ligue 1 francesa es mou entorn del 75%. Els experts assenyalen que només la Bundesliga opera dins dels estàndards acceptables de prudència financera, que estableixen un rang d'endeutament raonable entre el 50% i el 60% de l'actiu total.</p><p> </p><p><strong>Llums i ombres al futbol femení</strong></p><p>La situació del futbol femení ofereix una situació de contrastos. Els ingressos han crescut de manera notable: la Lliga F espanyola va tancar la temporada 2023-24 amb 49 milions d'euros, deu més que en l'exercici anterior, un avanç significatiu en termes de tracció comercial. No obstant això, tant la lliga espanyola (-13,8 milions) com la FA WSL anglesa (-30,8 milions) van presentar resultats d'explotació negatius, la qual cosa indica que el creixement competitiu i mediàtic no s'acompanya encara d'un equilibri financer sostenible. Així i tot, el FC Barcelona femení continua liderant Europa en capacitat d'ingressos, amb 18 milions d'euros, per davant de l'Arsenal (17,7 milions), el Chelsea (13,3 milions), el Manchester United (10,6 milions) i el Reial Madrid (10,5 milions).</p><p> </p><p><strong>Barça i Madrid, dos mons</strong></p><p>L'informe dedica un capítol especial a la situació financera del FC Barcelona i del Reial Madrid durant l'última temporada disponible (2024-2025). En el cas del club blaugrana, l'estudi destaca que acumula per quarta temporada consecutiva un patrimoni net negatiu, que se situa en -153 milions d'euros. Malgrat haver generat 987 milions d'euros en ingressos, aquests van ser absorbits per unes despeses que van superar la barrera dels 1.000 milions, reproduint la dinàmica de pressió financera que arrossega des de temporades anteriors. Aquesta situació torna a subratllar la necessitat d'un procés profund de reequilibri financer que permeti recuperar estabilitat patrimonial.<br />El Reial Madrid, per la seva banda, ha tret profit de les noves instal·lacions de l'estadi Santiago Bernabéu i ha arribat a un record d'ingressos de 1.159 milions d'euros. Amb un patrimoni net de 598 milions, el seu nivell d'endeutament és alt, tocant el 78% del seu actiu finançat amb deute.</p><p> </p><p>En conjunt, les dades de l'informe posen de manifest que, malgrat que el futbol europeu continua augmentant la seva capacitat de generar ingressos, aquest creixement no va acompanyat d'una contenció de la despesa que permeti sanejar els comptes i enfortir la capitalització dels clubs. Més aviat al contrari, la indústria segueix atrapada en un cercle de dèficit recurrent finançat mitjançant deute i recursos extraordinaris, la qual cosa planteja desafiaments considerables per a la sostenibilitat futura de l'esport.</p><p> </p><p><strong>Models de propietat i bretxa econòmica entre clubs</strong></p><p>L'acte ha inclòs una taula rodona sobre models de propietat de clubs de futbol amb <strong>Ferran Vilaseca</strong>, president del <strong>Futbol Club Andorra</strong>, i <strong>Antonio Dávila</strong>, nou conseller del <strong>RCD Espanyol</strong>, moderada por <strong>Patricia López</strong>, directora de <strong>2Playbook Media</strong>.</p><p> </p><p>Els experts han tractat temes fonamentals per al desenvolupament actual i futur del sector, entre ells els criteris que guien les inversions en clubs, la tendència cap a participacions minoritàries, la gestió institucional, a més de la influència de l'entorn global de l'entreteniment en les estratègies de propietat.</p><p> </p><p>El director general corporatiu de <strong>LALIGA</strong>, <strong>Javier Gómez Molina</strong>, ha intervingut al final de la jornada amb una ponència sobre la polarització de l'ecosistema del futbol i la bretxa econòmica entre clubs. El directiu ha explicat que la lliga espanyola defensa un major repartiment de tots els ingressos entre tots els clubs, amb l'objectiu d'evitar el desequilibri entre uns i altres. &quot;Els grans clubs tenen un patrimoni de patrocinadors i ticketing que no es reparteix. Però els drets de televisió han de ser un eix vertebrador de solidaritat financera perquè la bretxa perd tot l'atractiu i la potència de la lliga&quot;, ha argumentat.</p><p> </p><p>El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha lloat la seva figura de Gay de Liébana i ha recordat un pensament compartit: &quot;El futbol, com l'economia, és un mirall del que vol la societat&quot;.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/Gh2Nk8g7oqU?si=L0FrpGhhGuZ7fvHB" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=3c967214-682d-4da5-a6e8-831de1296a19 Tue, 18 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-17T23:00:00 La III Jornada Josep Maria Gay de Liébana presenta els números de les 5 principals lligues europees en la temporada 2023-24 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-15T09:47:42 --><p>La Seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat la <strong>30a edició de la Jornada dels Economistes</strong> al Seminari de Tarragona amb el lema <strong>Nou entorn, nova competitivitat</strong>. El degà de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha reivindicat Tarragona com &quot;una idea de país i espai de connexió&quot;, amb herència històrica i mirada moderna oberta al món&quot; i ha recordat que l'economia tarragonina representa el 10% del PIB català. &quot;La competitivitat és una política de país i un país que vol ser competitiu ha de ser capaç de mirar més enllà de la seva capital i entendre que el seu futur es construeix des dels territoris&quot;, ha destacat.</p><p> </p><p>En aquest sentit, el degà ha aprofundit en els reptes encara pendents en matèria d'infraestructures com el Corredor Mediterrani &quot;complet i operatiu&quot; que connecti Tarragona amb Lleida i Saragossa, una millor integració d'un Port &quot;modern i sostenible&quot; al sistema ferroviari europeu i la necessitat del TramCamp i una millor mobilitat al Camp de Tarragona. Alhora, també ha insistit en altres apostes estratègiques per a la competitivitat com la reindustrialització verda i la transició energètica amb projectes com l'Ecoplanta o l'hidrogen verd, el talent, la formació i una formació professional d'excel·lència en logística, energia, indústria i serveis.</p><p> </p><p>Per últim, ha alertat del gran repte de l'equilibri territorial i del benestar com a mesura de cohesió, així com de la necessitat de garantir l'habitatge assequible, els bons serveis públics i el transport eficient i també apostar per una governança &quot;valenta&quot; i amb confiança en el territori. &quot;Tarragona no ha de demanar favors: demana oportunitats, recursos i confiança. Que les grans decisions econòmiques es prenguin amb Tarragona i des de Tarragona. Perquè sense Tarragona no hi ha una Catalunya equilibrada, sense Tarragona no hi ha una Catalunya forta, i sense Tarragona, no hi ha una Catalunya competitiva&quot;, ha afegit.</p><p> </p><p>L'acte, al qual han assistit una setantena de persones, ha estat inaugurat per <strong>Arnau Farré</strong>, president de la Seu de Tarragona, i <strong>Maria Victòria Sánchez</strong>, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tots dos han insistit en la importància d'una trobada catalana referent com la Jornada dels Economistes, tenint en compte que tot allò que passa als mercats mundials té un impacte directe en les cadenes del territori.</p><p> </p><p><strong>El nou ordre mundial </strong><br />El president executiu de l'Institut Choiseul per a la política internacional i la geoeconomia a Espanya i professor honorífic del CESEDEN, <strong>Eduard Olier</strong>, ha sigut el primer a compartir la profunda transformació i revolució del nou ordre mundial marcat per la geopolítica i la tecnologia. Així doncs, ha destacat que &quot;la intel·ligència artificial ho canviarà tot en cinc anys&quot;, remarcant el seu impacte en el mercat laboral i els sectors productius. Olier ha aprofundit en el cas de la Xina i el seu poder amb el flux comercial i ha defensat la necessitat d'invertir en educació, tecnologia i energia, alhora que apostar per actius estratègics del territori com l'energia nuclear, la petroquímica, els clústers i les exportacions.</p><p> </p><p><strong>El creixement, millor que les expectatives </strong><br />L'economista en cap, sotsdirectora general i directora de la Direcció d'Estudis de Banc Sabadell, <strong>Sofia Rodríguez</strong>, ha analitzat l'escenari econòmic global des d'una perspectiva moderadament optimista i ha destacat que tanquem el 2025 millor del que s'havia previst a principis d'any donades les amenaces bèl·liques i comercials entre els Estats Units i la Xina. Rodríguez ha insistit en la IA, la resiliència dels mercats i especialment de les economies emergents, malgrat els desequilibris estructurals dels Estats Units -deute públic, proteccionisme comercial, depreciació del dòlar o retirada d'acords climàtics- i l'augment d'amenaces com el ciberespionatge, espionatge industrial i la desinformació. Alhora, ha posat en valor la resposta europea en clau de minimització de riscos: &quot;Malgrat els canvis en l'ordre mundial, hi ha un creixement i una millor capacitat de gestió de cara a l'any 2026&quot;.</p><p> </p><p><strong>Riscos i supervivència</strong><br />L'economista i professor titular del Departament d'Economia de la URV, <strong>Miquel Àngel Bové</strong>, ha analitzat la competitivitat empresarial com la capacitat d'una empresa per mantenir la seva quota de mercat, millorar la rendibilitat i adaptar-se a les noves necessitats. Així doncs, ha advertit que &quot;el risc més gran a llarg termini és l'autodestrucció&quot; i ha remarcat la qualitat institucional, les infraestructures, la formació de capital humà, la recerca i el desenvolupament, la millora de la qualitat dels serveis públics i la capacitat d'innovació com a garants de la competitivitat de país.</p><p> </p><p>En aquesta mateixa línia, ha subratllat que &quot;la sostenibilitat ambiental no és només salvar el planeta&quot;, sinó garantir també la supervivència de la humanitat. Per últim, ha mencionat diferents rànquings internacionals que mostren les grans diferències en matèria de competitivitat entre regions, destacant Catalunya i alertant dels desequilibris territorials entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i zones com Ribera d'Ebre o la Terra Alta.</p><p> </p><p>Factors, problemes i solucions <br />Durant la taula rodona dinamitzada per Miquel Àngel Fuster, secretari del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona, han centrat gran part del debat els riscos globals en forma de deute, vulnerabilitats financeres, ajustos derivats de la IA, costos energètics i gestió dels recursos. Posant el focus en el territori, els ponents han coincidit que s'han d'aprofitar tots els actius existents com el port, la indústria química i l'energia, alhora que també diversificar l'economia de Tarragona i fomentar la innovació, la sostenibilitat i la tecnologia.</p><p> </p><p><strong>Reconeixement als i les economistes de la terra</strong><br />En el marc de la 30a edició de la Jornada dels Economistes, la Seu de Tarragona ha distingit els i les millors economistes tarragonins. Així, el <strong>Premi a Economista d'Empresa</strong> ha estat per <strong>Magí Solé</strong>, que ha fet carrera com a <em>controller</em> industrial a Lear Corporation i director financer i d'operacions a Gomà-Camps. Actualment, és consultor a Centre Europeu d'Evolució Econòmica (CEDEC) i professor associat a la URV.</p><p> </p><p>El <strong>Premi d'Economista d'Institució</strong> ha estat per <strong>Agustí Segarra</strong>, actual coordinador del programa de doctorat d'Economia i Empresa a la URV. Ha desenvolupat la seva carrera com a director del Pla Estratègic del Camp de Tarragona fet per la URV, com a director general del CIDEM, director del GRIDE i director de la Càtedra de Foment de la Innovació Empresarial a la URV.</p><p> </p><p>El <strong>Premi a la Trajectòria Professional</strong> ha estat atorgat a <strong>Laura Roigé</strong>. Empresària vinculada al sector del transport i serveis a l'hostaleria, és l'actual presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona -la primera dona en ocupar aquest càrrec en la història de la institució- i membre de l'Executiva de les Cambres de Catalunya. Ha estat vicepresidenta de la patronal tarragonina CEPTA i vicepresidenta i membre del Comitè Executiu de Pimec. D'altra banda, ha estat membre del Consell d'Administració del Port de Tarragona, fundadora de l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les comarques de Tarragona i representant de la Federació BPW (Business Professional Women) a la CEOE.</p><p> </p><p>El guardó a <strong>Despatx Professional</strong> de l'any ha estat per <strong>ADEC</strong>, despatx de referència a les Terres de l'Ebre. Va ser cofundat l'any 1990 per l'economista Ferran Bel, qui ha estat alcalde de Tortosa i diputat al Congrés, entre altres càrrecs rellevants. Amb seu a Tortosa i oficina a l'Ametlla de Mar, actualment té un equip de 22 professionals i dona un servei integral als professionals.</p><p> </p><p>Finalment, el <strong>Premi a Emprenedoria </strong>ha estat atorgat a <strong>Beatriz Mesas</strong>, cofundadora d'<strong>Incapto Coffee</strong>, creat l'any 2020 amb la voluntat d'oferir una alternativa sostenible al cafè en càpsules.</p><p> </p><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya també ha premiat a <strong>David Fort</strong> amb el guardó a <strong>Millor Currículum Universitari</strong> de la URV.</p><p> </p><p>D'altra banda, l'entitat també ha entregat insígnies als col·legiats i col·legiades que enguany celebren 25 i 50 anys de col·legiació.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c0de92dc-1fb4-4c83-a54c-70b86756fa8f Sat, 15 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-14T23:00:00 Els economistes reclamen el Corredor Mediterrani i la millora de les infraestructures ferroviàries per impulsar la competitivitat de Tarragona CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-13T12:20:52 --><p>El president de la Seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Arnau Farré, s'ha reunit recentment amb la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero. A la trobada també hi ha participat el secretari del Comitè Executiu, Miquel Àngel Fúster.</p><p> </p><p>La reunió ha tingut com a objectiu principal la presentació institucional de Farré com a nou president de la Seu, càrrec que va assumir el passat mes de juliol.</p><p> </p><p>Durant l'intercanvi s'han abordat diversos temes d'interès econòmic i empresarial per al territori, així com les principals línies d'activitat que desenvolupa el Col·legi d'Economistes de Catalunya. També s'han compartit inquietuds i propostes per reforçar la col·laboració entre les institucions i contribuir al dinamisme econòmic de la demarcació de Tarragona.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=5c8d3ef8-d77e-42f9-9a92-013abfbc6666 Thu, 13 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-12T23:00:00 El president de la seu de Tarragona es reuneix amb la subdelegada del Govern CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-12T17:30:13 --><p>L'advocat i polític <strong>Miquel Roca i Junyent</strong>, fundador del despatx RocaJunyent, ha estat el protagonista de la darrera sessió del cicle &quot;Converses del degà&quot;, impulsat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i moderat pel degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, dimarts 11 al vespre. Davant d'una sala plena, Roca ha fet repàs d'alguns dels grans episodis polítics de la transició, el debat sobre la relació entre Catalunya i Espanya i els desafiaments que afronta actualment la societat catalana i europea.</p><p> </p><p>Amb el seu habitual to reflexiu, Roca ha afirmat que &quot;Catalunya no té concert econòmic perquè no el va voler&quot;. En aquest sentit, ha recordat que després de les primeres eleccions democràtiques l'any 1977, &quot;les forces que dominàvem Catalunya -socialistes, PSUC i UCD- estaven en contra del concert&quot;. Posteriorment, se li va demanar que portés la proposta al Govern central, però ho va rebutjar: &quot;Mai demanaré a Madrid pactar el que no s'ha acordat a Catalunya&quot;, ha explicat.</p><p> </p><p>Roca ha puntualitzat que la qüestió del concert econòmic &quot;és estatutària, no constitucional&quot; i ha assegurat que &quot;les discussions entorn del concert s'expliquen molt malament&quot;. Al seu entendre, la clau del model basc no és tant la diferència tributària com el poder de gestió i inspecció que confereix. &quot;Amb el temps això es converteix en incòmode, perquè és poder&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>Sobre el moment que viu actualment la democràcia, ha defensat el caràcter &quot;plural&quot; de la nostra societat, un tret que &quot;exigeix pactar&quot;. Però ha alertat que &quot;Espanya es troba en una situació de polarització, que no és bona econòmicament ni socialment&quot;. &quot;Quan converteixes l'adversari en l'enemic, els arguments ja no compten. No hi ha res pitjor per a un país que bloquejar i la polarització la pagarem tots&quot;, ha afirmat.</p><p> </p><p>En aquest sentit, Roca ha advocat per preservar el diàleg com a eina central de la convivència. &quot;Hem de parlar, parlar i parlar&quot;, ha assenyalat, &quot;el mèrit és acceptar la diferència; això és la democràcia&quot;.</p><p> </p><p>Roca també ha destacat que &quot;Catalunya ha patit una manca de decisions i de lideratge&quot;, i que la voluntat de progrés no ha de passar per frenar el desenvolupament dels altres territoris: &quot;No és que no vulgui que els altres creixin; el que vull és créixer jo&quot;. Quant a Espanya, ha assegurat que el país compta amb els fonaments per créixer, però també amb fragilitats estructurals que cal atendre.</p><p> </p><p>En aquest sentit, ha identificat tres grans reptes de futur: el tecnològic, l'administratiu i el del talent. &quot;Tenim un dèficit brutal respecte dels Estats Units i la Xina, i el creixement no es pot sostenir sense una aposta ferma per la tecnologia&quot;, ha manifestat. També ha insistit en la necessitat de transformar l'Administració pública perquè &quot;no està adaptada als canvis socials ni respon a les exigències actuals&quot;, i ha reclamat una gran inversió en formació: &quot;Hem de crear talent propi; tenim la base, tenim la gent, però ens cal invertir en el sistema educatiu, universitari i de formació professional&quot;.</p><p> </p><p>Finalment, Roca ha abordat els reptes de la intel-ligència artificial, que considera &quot;una oportunitat que ens obliga a formar-nos per tenir criteri&quot;. Segons ell, el criteri és el que permet actuar amb responsabilitat davant la complexitat creixent del món contemporani.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=022935e5-0244-4695-ba06-c676ace03069 Wed, 12 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-11T23:00:00 Miquel Roca visita el Col·legi com a convidat del cicle "Converses del degà" CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-13T14:01:46 --><p>La Seu de Lleida ha celebrat divendres 7 de novembre la <strong>30a edició de la Jornada dels Economistes</strong> a la sala <em>La Canonja</em> de la Seu Vella de Lleida, amb el lema <strong><em>Nou entorn, nova competitivitat</em></strong>.</p><p> </p><p>El degà de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha reivindicat Lleida com a terra de convicció i de futur, cor productiu per la seva potència agroalimentària i la seva innovació en l'àmbit agrícola, logístic i tecnològic, alhora que pot esdevenir un dels pols de creixement sòlid de Catalunya. &quot;Catalunya i Lleida han de trobar la seva pròpia manera de ser competitives&quot;, ha reflexionat. &quot;Ara bé, competitivitat no vol dir només productivitat, formació, innovació o col·laboració, sinó també creació de valor i especialització&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>En aquest sentit, el degà ha destacat la qualitat del sector agroalimentari, la capacitat d'internacionalització, el compromís de la universitat amb el coneixement, l'arrelament territorial i la irrupció de la indústria en biotecnologia, logística i les energies renovables, alhora que ha apuntat la necessitat d'afegir-hi també les infraestructures, la digitalització i un entorn favorable a la inversió. &quot;Lleida, amb el seu teixit d'empreses familiars, cooperatives i emprenedors, és una escola viva d'economia de proximitat, d'aquella economia que fa país perquè arrela a la terra i cuida de les persones. No tindrem una Catalunya pròspera sense una Lleida forta, dinàmica i connectada&quot;, ha afegit.</p><p> </p><p>L'acte, al qual han assistit una setantena de persones, ha estat inaugurat per <strong>Maria Alba Zaragoza</strong>, nova presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Fèlix Larrosa</strong>, alcalde de Lleida, i <strong>Eduard Cristóbal</strong>, degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida.</p><p> </p><p>Larrosa ha afirmat que &quot;Lleida és capital agroalimentària de serveis i és una de les terres que lidera el creixement econòmic de Catalunya&quot;. Així doncs, ha fet balanç del seu mandat i ha posat èmfasi en la reducció de fins a quatre punts de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'aprovació de les ordenances fiscals, la construcció de més de 10.000 habitatges, la preparació del pressupost municipal i l'ordenança d'impuls econòmic de Lleida que vol reduir a la meitat els terminis dels tràmits municipals en els projectes estratègics, alhora que espera construir &quot;una Administració més àgil, facilitadora i capaç d'acompanyar el desenvolupament en inversions de les empreses&quot;. No obstant això, ha fet una nova crida a la necessitat d'un model de finançament més just i més eficaç per a les administracions locals i, en especial, per a la capital de Lleida.</p><p> </p><p>Per la seva banda, la presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Maria Alba Zaragoza, ha recordat les grans transformacions en agricultura i indústria o la transició verda, així com l'impacte de la tecnologia i la globalització durant els darrers trenta anys a Lleida. &quot;El futur ens demana ara coneixement i humanitat, innovació però amb criteri i valors&quot;, ha assegurat.</p><p> </p><p>El degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida, Eduard Cristóbal, ha aprofundit en l'esperit de col·laboració i intercanvi de perspectives entre l'acadèmia i el món professional en un context econòmic que cada vegada és més global i competitiu. En la seva opinió, &quot;la universitat ha de ser un dels motors que faciliti la innovació d'un nou entorn d'una manera competitiva.&quot; Així doncs, ha emplaçat a definir i implementar estratègies que millorin la competitivitat territorial, fomentin la digitalització, la innovació i les polítiques públiques que impulsin el sector econòmic del territori i la formació per a l'economia del coneixement i la innovació.</p><p> </p><p><strong>Què pot agafar Lleida de Silicon Valley? I viceversa</strong> <br />Durant el col·loqui dinamitzat per <strong>Xavier Ticó</strong>, vocal del comitè executiu de la Seu de Lleida i gestor de projectes del Parc Agrobiotech Lleida, s'ha aprofundit en les iniciatives claus per a un nou entorn i una nova competitivitat. &quot;Què pot agafar Lleida de Silicon Valley?&quot;, s'ha preguntat <strong>Jordi Ortiz</strong>, director de la Unitat d'Inversió i Empreses Estrangeres d'Acció de la Generalitat, poc abans d'incidir en la necessitat que el 25% del PIB de Catalunya torni a ser d'origen industrial, així com potenciar la tecnologia quàntica, el deeptech i la sostenibilitat. &quot;Catalunya és una de les principals regions d'Europa amb més desenvolupament de tecnologia quàntica, economia de l'espai i intel·ligència artificial&quot;, ha argumentat.</p><p> </p><p>La presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida, <strong>Elena de Carandini</strong>, ha apuntat que Lleida té les empreses i el talent, però encara li falta &quot;una mica més de visibilitat&quot;. En aquest sentit, els ponents han coincidit que convé que més del 50% de les inversions vagin més enllà de l'àrea metropolitana, ja que &quot;la inversió estrangera pot ser un element clau pel reequilibri territorial que pot fer créixer les províncies&quot;.</p><p> </p><p><strong>Xavier Gallart</strong>, doctor en Neurociència i investigador en l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, ha remarcat les fortaleses de Lleida en alimentació i en salut, alhora que ha reflexionat sobre com fer que les tecnologies i les idees de recerca arribin a la societat. &quot;Lleida pot ser ciutat de referència en innovació i la capital europea de coneixement a Catalunya&quot;, han conclòs.</p><p> </p><p>En el marc de la 30a edició de la Jornada dels Economistes, la Seu de Lleida ha lliurat el <strong>Premi a Millor Trajectòria Professional</strong> a <strong>Enrique Aguado López</strong>, i el <strong>Premi de Reconeixement al Despatx Professional de l'any</strong> a <strong>Obiols Ysac, S.L.Y</strong>.</p><p> </p><p>D'altra banda, <strong>Claudia Colás Torres</strong> ha estat guardonada amb el <strong>Premi de Reconeixement al Millor Currículum Universitari</strong>, i <strong>Carlos Olona Albalat</strong> ha rebut el P<strong>remi de Reconeixement al Millor Treball de Fi de Grau</strong>.</p><p> </p><p>L'entitat també ha entregat insígnies als col·legiats i col·legiades que enguany celebren 25 i 50 anys de col·legiació.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8a0f3c32-e1bd-4a46-8263-61c157cb1ae6 Fri, 07 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-06T23:00:00 Els economistes reivindiquen Lleida com a cor productiu i pol de creixement, innovació i coneixement de Catalunya CEC <p>El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha celebrat aquest dijous 6 de novembre la 30a edició de la Jornada dels Economistes, que ha reunit a l’Hotel InterContinental més de mig miler de persones.</p> <br> <p>La competitivitat en el nou escenari internacional ha estat el tema de debat central, que s’ha analitzat amb dos grans economistes i col·legiats de Mèrit de l’entitat: Josep Oliver i Josep Oliu.</p> <br> <p>Durant la inauguració, el degà Carles Puig de Travy ha anunciat que 9 de cada 10 economistes considera que Catalunya ha de canviar el seu model productiu per garantir la seva competitivitat, d’acord amb una consulta interna realitzada en ocasió de la Jornada. “El moment actual exigeix polítiques i decisions estructurals de llarg abast, capaços de situar Catalunya en una posició més forta dins l’economia europea”, ha dit. “L’economia catalana continua creixent per sobre de la mitjana europea, persisteixen debilitats: productivitat baixa, infraestructures insuficients, excés de burocràcia i manca de reformes estructurals”, ha remarcat.</p> <br> <p>La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha manifestat que “la competitivitat ha de generar una riquesa que s’ha de compartir socialment i territorialment, si no generarem una societat desigual”. Romero ha avançat que l’economia catalana tancarà el 2025 amb un creixement del 2,7%, una dada que positiva que no és suficient.</p> <br> <p>La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i el quart tinent d’alcaldia de Barcelona, Jordi Valls, també han participat en la inauguració.</p> <br> <p>Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, ha destacat en la seva conferència d’inauguració el notable canvi en l’estructura productiva a causa de la desindustrialització prematura en favor de l’economia de serveis i la “radical” transformació del capital humà i del mercat laboral.</p> <br> <p>Oliu, de la seva banda, ha defensat un sistema bancari europeu solvent, rendible, competitiu i integrador de projectes. El president de Banc Sabadell ha afirmat que “el relat de bancs paneuropeus està bé, però difícilment donaran resposta a tot el conjunt de països”, i que en el futur es necessitaran “grans entitats regionals”.</p> <br> <p>La Jornada també ha reunit a tres exconsellers d’Empresa que han analitzat els reptes de la competitivitat durant els seus mandats: Àngels Chacón, Ramon Tremosa i Roger Torrent. Ha estat moderada per Oriol Amat, exdegà i membre de la Junta de Govern.</p> <br> <p>La taula dinamitzada per Natàlia Mas, consellera de la Junta de Govern i directora de Respira Energia, ha analitzat els factors de competitivitat de l’economia catalana amb Eva Giménez, secretària general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Marta Morera, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya; Vanessa Servera, consellera delegada de l’Institut Català de Finances (ICF); i Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ.</p> <br> <p>El paper dels despatxos professionals també ha tingut el seu espai en la Jornada amb una taula moderada per l’economista Ferran Bel, soci fundador d'ADEC Assessors, que ha reunit a MªAlba Zaragoza, presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya i sòcia i directora general de Bufet Assessor Lleida, SL; Lluis Bigas, vicepresident de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya i conseller delegat de Bigas Assessoria i Gestió SLP; i José Antonio Hernández, soci director de Consultoria en Estratègia i Innovació de Crowe Spain.</p> <br> <p>Salvador Alemany, president de la Comissió d’Economistes d’Empresa i president de Saba Infraestructures, ha dinamitzat la quarta i última taula de la Jornada, en la qual han participat Eloi Planes, president executiu de Fluidra; Inma Riera, directora general de la Cambra de Comerç d’Espanya; i Josep Maria Serra, director general Corporatiu i Financer del Grup Ficosa.</p> <br> <p>La Jornada dels Economistes també ha entregat els Premis de Reconeixement als millors currículums universitaris i de l’Aula d’Economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya.</p> <br> <p>L’acte ha estat presentat per la periodista Ruth Gumbau, amb la col·laboració de Víctor Costa, vicepresident de la Comissió d’Economistes d’Empresa.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=852841fb-60b2-4752-ad2d-79c10a647e07 Fri, 07 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-06T23:00:00 El Col·legi celebra les 30 edicions de la Jornada dels Economistes parlant de competitivitat amb Josep Oliu i Josep Oliver CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-11-03T11:48:06 --><p>Sota el títol &quot;Joves i Inversió: com gestionar els diners i aprendre a invertir amb criteri&quot; va tenir lloc dijous 30 d'octubre el darrer acte organitzat per la Comissió de Joves Economistes, coorganitzat amb la Barcelona Finance School i l'associació Pompeu Consulting &amp; Finance Club.</p><p> </p><p>L'auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya es va omplir de persones joves interessades en l'àmbit de les finances i la inversió per escoltar les explicacions que va oferir el panell d'experts, conformat per Ferran Teixes, economista i director general de l'IEF-BFS; Jordi Martínez, director d'educació financera de l'IEF; i Miquel Cantenys, economista, analista CFA a Ginvest Asset Management i professor associat a la BFS).</p><p> </p><p>El vicepresident de la Comissió d'Economia Financera, Antoni Bisquert, va ser l'encarregat d'obrir l'acte. Bisquert va donar la benvinguda als joves al Col·legi i va reiterar la importància de parlar d'inversió, alhora que va convidar els joves a col·legiar-se recordant els avantatges que suposa al desenvolupament professional.</p><p> </p><p>En la seva introducció, Ferran Piqué, president de la Comissió de Joves Economistes i vocal de la Junta de Govern de l'entitat, va emfatitzar la importància estratègica de parlar d'inversió en &quot;un context de pèrdua de poder adquisitiu dels joves en les darreres dècades, dificultat per assolir reptes com l'emancipació o la natalitat, i un horitzó incert entre d'altres, de l'estat del benestar&quot;.</p><p> </p><p>Per aquests motius, Piqué va reivindicar que &quot;la idea de gestionar els diners i invertir amb criteri prengui encara més importància&quot;. A més, també va destacar que &quot;en uns temps on abunden els falsos experts amb ràpida capacitat de viralitzar consells, l'organització d'aquest acte des del Col·legi d'Economistes és la millor garantia del rigor necessari per tractar aquest tema&quot;.</p><p> </p><p>El panell d'experts es va dividir en 3 blocs. El primer bloc, a càrrec de Ferran Teixes, sobre la importància estratègica de la inversió, va servir per exposar la necessitat de passar de la inversió a l'estalvi com a factor per contribuir a mobilitzar diners dels europeus que puguin beneficiar el desenvolupament econòmic en el marc de la saving and investment unions de la UE, que vol canalitzar l'important estalvi dels europeus cap a la inversió estratègica. Alhora, també va recordar la responsabilitat social dels inversors en les seves tries sobre què invertir i què no, i la pedagogia que poden fer en els seus entorns immediats per millorar les competències financeres de la població.</p><p> </p><p>El segon bloc va tractar sobre el benestar financer, a càrrec de Jordi Martínez. &quot;Hi ha estudis que demostren que aquells que pateixen d'estrès financer tenen el doble de probabilitats d'empitjorar la seva salut en general i són quatre vegades més propensos a patir problemes per a dormir, mals de cap i altres malalties&quot;, va afirmar. Va posar sobre la taula les característiques que tenen les persones amb benestar financer: &quot;Tenen el control de les seves despeses, poden afrontar despeses inesperades, estan en camí d'assolir els objectius vitals, i poden assolir la llibertat financera&quot;.</p><p> </p><p>Per acabar, va donar una sèrie de consells clau per al benestar financer com: elaborar el pressupost personal a partir de la regla 50% (despeses necessàries) / 30% (despeses no necessàries) / 20% (estalvi), meditar les depeses grans, construir un fons d'emergència, conèixer el perfil de risc, i aprofitar el temps com a principal aliat de l'interès compost per anticipar objectius vitals com la jubilació.</p><p> </p><p>L'economista Miquel Cantenys va encarregar-se del tercer bloc, dedicat a estratègies per construir una cartera d'inversió. Sota la premissa que &quot;no existeix una única cartera ideal: s'ha d'adaptar a tu&quot;, Cantenys va desgranar les principals variables a tenir en compte, com l'horitzó temporal, la tolerància al risc tant des del punt de vista financer com psicològic, i els objectius financers (preservació, creixement, ingressos...). Posteriorment, va posar èmfasi en la importància de definir l'asset allocation, és a dir la distribució del patrimoni de l'inversor entre diferents classes d'actius, com a decisió que explica més del 80% de la variabilitat en els resultats d'una cartera d'inversió.</p><p> </p><p>Finalment, com a exemple d'estratègia de construcció d'una cartera va explicar l'estratègia <em>core-satellite</em>, és a dir, aquella fonamentada en combinar un nucli estable d'inversions o activitats essencials amb satèl·lits més flexibles i arriscats per augmentar la rendibilitat o innovar, i alhora servir per reflectir idees pròpies.</p><p> </p><p>L'acte va cloure amb les preguntes de la fila 0, a càrrec de Haoran Zheng i Clàudia Garcia, membres de Pompeu Consulting &amp; Finance Club, juntament amb una activa participació de l'audiència en el torn de preguntes.</p><p> </p><p>Finalment, Patrícia Grau Blade, presidenta de Pompeu Consulting &amp; Finance Club, va cloure l'acte on va aprofitar per reflexionar sobre la importància del factor temps com a principal aliat dels joves per a invertir a partir d'una planificació personal d'acord amb els objectius personals a assolir.</p><p> </p><p>La bona acollida de l'acte confirma l'interès dels joves en aquest tema i la capacitat de convocatòria que resulta de la col·laboració entre la Comissió de Joves Economistes, Barcelona Finance School i Pompeu Consulting &amp; Finance Club per impulsar aquest acte al Col·legi d'Economistes de Catalunya.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c8190633-3327-4097-a50d-26d137272d27 Mon, 03 Nov 2025 00:00:00 +0100 2025-11-02T23:00:00 L'auditori s'omple de joves per parlar d'inversió i gestió dels diners CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-27T13:01:34 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha firmat aquest divendres 24 d'octubre un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica i l'Agència Catalana de l'Aigua. També s'hi ha adherit els col·legis professionals d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, d'Enginyers Industrials de Catalunya i d'Enginyers Agrònoms de Catalunya.</p><p> </p><p>El conveni té com a objectiu establir un marc de col·laboració per reforçar el paper dels col·legis professionals en les tasques d'anàlisi, proposta i prospectiva en relació amb la transició hídrica a Catalunya, especialment davant el context d'emergència climàtica i els seus efectes en la disponibilitat dels recursos hídrics.</p><p> </p><p>El document reconeix que la crisi hídrica estructural que viu Catalunya requereix una resposta coordinada entre les administracions públiques i els agents econòmics i socials per garantir una gestió sostenible dels recursos hídrics.<br />En aquest sentit, els col·legis professionals signants tenen com la finalitat de contribuir, des d'una perspectiva tècnica i experta, a la definició d'actuacions estratègiques en matèria d'infraestructures, generació de recursos, eficiència en l'ús de l'aigua i governança.</p><p> </p><p>L'acord inclou un encàrrec al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per liderar el nou full de ruta i l'impuls d'una llei de transició hídrica que permeti assolir un nou model de gestió de l'aigua.</p><p> </p><p>Aquest nou model ha d'estar basat en la prevenció de l'ús, la seva circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes d'abastament, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l'aprofitament dels aqüífers subterranis com sistemes d'emmagatzematge complementaris.</p><p> </p><p>El degà, Carlos Puig de Travy, ha declart durant la firma de l'acord que és imprescindible treballar la política de l'aigua de manera integrada, tenint en compte les necessitats i característiques del territori, per tal de garantir la cohesió territorial i avaluar les necessitats de tots els usos de l'aigua, tant urbans com agrícoles.</p><p> </p><p>D'altra banda, ha remarcat la importància de conciliar els diferents interessos i necessitats, tant econòmics, com socials i ambientals, i buscar consensos entre tots els agents econòmics, polítics i socials per assolir amb èxit els grans reptes que planteja la gestió de l'aigua en un context d'emergència climàtica.</p><p> </p><p>L'acte ha estat presidit per la consellera Departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica, Sílvia Paneque.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=bccf7788-cbfb-4bf2-8303-c39bd4065a51 Fri, 24 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-23T22:00:00 El Col·legi firma un conveni amb la Generalitat per reforçar la col·laboració dels col·legis professionals en la gestió de la transició hídrica CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-27T12:10:04 --><p>El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, ha visitat aquest dijous el Col·legi d'Economistes de Catalunya, en un nou cicle de &quot;Converses del degà&quot;, Carlos Puig de Travy, una trobada que ha permès abordar diferents temes d'actualitat econòmica.</p><p> </p><p>Durant la conversa, Junqueras ha reconegut que veu &quot;molt lluny&quot; un acord sobre el model de finançament i que aquest ha d'incorporar tres elements fonamentals: la població ajustada, el principi d'ordinalitat i la capacitat normativa. &quot;Un bon model ha de garantir que la població de Catalunya no perdi recursos en funció de criteris arbitraris, que es respecti la posició fiscal relativa -l'ordinalitat- i que es reforcin les capacitats de decisió pròpies&quot;, ha dit.</p><p> </p><p>En aquest sentit, ha advertit el govern espanyol que qualsevol proposta que es presenti sense una negociació prèvia amb ERC no serà viable. &quot;No estem aquí per arribar a un acord qualsevol. Estem aquí per arribar a un bon acord, que sigui útil per la gent i pensi en el futur. Si algú ens vol imposar un determinat model sense complir allò que es va comprometre a complir, ha de saber que ens trobarà al tràmit parlamentari&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>Junqueras ha manifestat que la neutralitat en aquest aspecte és una &quot;irresponsabilitat&quot; i ha demanat a tots els actors de la societat civil, econòmica i empresarial catalana unir forces per aconseguir aquest objectiu. &quot;Si ho defensem sols trigarem més. Si ho fem plegats, trigarem menys. Necessitem recursos i que el model estigui garantit&quot;, ha insistit.</p><p> </p><p>Durant la conversa també s'han analitzat l'impacte de la liquiditat en l'economia, les tensions inflacionàries i els riscos que comporta en termes d'igualtat d'oportunitats i cohesió social. Junqueras ha destacat que &quot;la inflació sovint obre la porta a propostes autoritàries i ningú pot dimitir d'aquesta responsabilitat: ni polítics, ni empresaris, ni bancs centrals, ni economistes, ni societat civil&quot;. Per això, ha fet una crida a assumir col·lectivament aquests desafiaments per protegir la convivència democràtica.</p><p> </p><p>Finalment, el president d'ERC ha defensat la importància d'invertir en coneixement, qualitat educativa, infraestructura i recerca com a fonaments de la competitivitat i de la prosperitat futura de Catalunya. En termes energètics, ha advocat per les centrals hidroelèctriques reversibles i ha defensat polítiques d'habitatge de nova construcció lligades a polítiques de transport públic, així com polítiques de rehabilitació massiva. Ha apel·lat a renovar el pacte social i a construir aliances sòlides per poder afrontar els grans desafiaments socials i econòmics del país.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/uThH1Z8A1P0?si=Qj1eoyrNFr4TTpev" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p><p> </p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=1c309ff4-bee3-4ddc-a3f7-8b21bd9bf779 Thu, 23 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-22T22:00:00 Junqueras diu al Col·legi d’Economistes de Catalunya que veu “molt lluny” un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-24T10:47:38 --><p>La presidenta de la Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Rosaura Jiménez, ha assistit aquest dimecres 22 d'octubre a la firma del conveni amb Costa Brava Mediterranean Foods, nou patró de la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Universitat de Girona (UdG), de la qual la Seu en forma part.</p><p> </p><p>L'acte ha tingut lloc a la UdG, amb la participació del rector d'aquesta, Quim Salvi, la presidenta de Costa Brava Mediterranean Foods, Elisabeth Cañigueral, i membres del Consell Assessor de la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=33d572bf-3c90-4a65-b4fc-1bef274df844 Wed, 22 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-21T22:00:00 La Seu de Girona assisteix a la firma d'un nou conveni de la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-27T12:04:42 --><p>En una sessió temàtica organitzada per la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya el passat 21 d'octubre, que s'emmarca en la voluntat de la Comissió de recuperar la presencialitat d'aquestes trobades, destacats representants de l'Agència Tributària han ofert una exposició detallada sobre el nou Reglament de requisits dels sistemes informàtics de facturació (RRSIF), aprovat mitjançant el Reial decret 1007/2023 i desenvolupat per l'Ordre ministerial HAC/1177/2024. La sessió ha tingut una gran acollida, amb la sala plena d'assistents interessats en conèixer de primera mà les novetats que introdueix el nou reglament.</p><p> </p><p>La sessió ha comptat amb la participació com a ponents de Gonzalo García de Castro, inspector d'Hisenda de l'Estat a la Delegació Central de Grans Contribuents, i Joan Pere Rodríguez Blanco, inspector regional adjunt de Gestió Tributària a la Delegació Especial de Catalunya, que han abordat els principals aspectes tècnics i operatius del nou marc normatiu.</p><p> </p><p>Aquest reglament té com a objectiu modernitzar els sistemes de facturació, reforçar el control tributari i garantir la integritat, traçabilitat i seguretat dels registres generats pels sistemes informàtics. Entre les novetats més destacades, s'exigeix la generació de registres inalterables, encadenats mitjançant tècniques de hash, i la seva conservació local. A més, els sistemes hauran de permetre la remissió automatitzada de dades a l'Agència Tributària, especialment en el cas dels sistemes verificables coneguts com VERI*FACTU. Aquests sistemes, que incorporen funcionalitats com la generació de codis QR en les factures i l'accés a serveis d'assistència fiscal, hauran d'incloure informació detallada com el NIF de l'emissor i del destinatari, la descripció de les operacions, el tipus de factura, el règim d'IVA aplicat i el codi identificador del sistema informàtic.</p><p> </p><p>Els sistemes no verificables hauran d'incorporar major rigor de seguretat en els registres com ara la signatura electrónica, un registre d'esdeveniments del sistema i conservació de 4 anys sota la responsabilitat del fabricant i del usuari. Els fabricants o desenvolupadors del software hauran d'emetre una declaració responsable que certifiqui el compliment de la normativa vigent, incloent els requisits establerts per la Llei General Tributària, el Reial decret i l'Ordre Ministerial.</p><p> </p><p>Durant la sessió, s'ha recordat que el reglament s'aplicarà de manera escalonada:</p><ol><li>A partir de l'1 de gener de 2026 per a les societats.</li><li>Des de l'1 de juliol de 2026 per a la resta d'empresaris i professionals.</li></ol><p> </p><p>L'Agència Tributària posarà a disposició una aplicació gratuïta per facilitar l'adaptació als nous requisits, i es va destacar que el programa Kit Digital pot ser una via de finançament per a les empreses més petites, amb termini de sol·licitud fins al 31 d'octubre de 2025.</p><p> </p><p>A la part final de la sessió, els ponents han respòs de manera clara i detallada totes les consultes plantejades pels assistents, generant un espai de diàleg enriquidor que va permetre aclarir dubtes pràctics sobre l'aplicació del nou reglament.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=a1fd89bb-4de8-40ea-9781-78250690d63a Wed, 22 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-21T22:00:00 Experts de l’Agència Tributària expliquen el nou Reglament de Facturació en el marc de la sessió temàtica “El reglament VERIFACTU: novetats en el programari de facturació” CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-17T10:44:15 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya considera que el resultat de l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell reforça la consolidació del sistema financer català, essencial tant per al bon funcionament del teixit econòmic i empresarial com per la ciutadania i les famílies del país.</p><p> </p><p>L'entitat també posa en valor el paper rellevant que han tingut els i les accionistes del Banc Sabadell en la defensa d'una entitat bancària estretament vinculada al territori i al servei de les petites i mitjanes empreses, que configuren la major part de l'economia catalana. La seva implicació ha estat clau per protegir el model de proximitat i d'acompanyament financer que ha caracteritzat tradicionalment el Banc Sabadell i que contribueix decisivament a l'enfortiment dels teixits empresarial i social català.</p><p> </p><p>Al llarg de tot el procés, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha exposat cinc arguments principals davant les autoritats competents per defensar la necessitat de preservar la diversitat financera a Catalunya i evitar que l'OPA prosperés: evitar una excessiva concentració de poder empresarial i financer; mantenir canals especialitzats de crèdit i serveis financers per empreses de menor dimensió; prevenir la pèrdua d'ocupació i oficines bancàries, que incrementaria el risc d'exclusió financera; promoure l'atracció i retenció de talent financer en tots els territoris; i garantir la cohesió social i territorial, pilar d'una economia oberta en una societat plural.</p><p> </p><p>&quot;Catalunya només representa el 20% del sistema financer del total de l'Estat. Aquest percentatge és insuficient en relació amb la importància que tenen Catalunya i la seva economia El resultat de l'OPA dona seguretat i estabilitat al sistema financer, i permet avançar cap a un entorn més competitiu, inclusiu i divers, on totes les persones, empreses i organitzacions puguin accedir als serveis financers que necessiten per créixer i desenvolupar nous projectes&quot;, afirma el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy. <br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c3aa870a-cd00-42f0-b7d7-824b9ab0965a Fri, 17 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-16T22:00:00 NOTA DE PREMSA | El Col·legi d’Economistes de Catalunya considera que el resultat de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell reforça la consolidació del sistema financer català CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-16T17:01:15 --><p><br />El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat el dimecres 15 d'octubre l'acte <strong>&quot;Mercaderies per ferrocarril, de debò? El ferrocarril de mercaderies des de la perspectiva econòmica i empresarial&quot;</strong>, una trobada organitzada per la <strong>Comissió d'Economia Territorial i Urbana</strong> que ha reunit a persones expertes del món econòmic i empresarial per debatre els reptes i les oportunitats del transport ferroviari a Catalunya i a Espanya.</p><p> </p><p>El sector ferroviari torna a situar-se al centre del debat polític i mediàtic. En un context de transició energètica i de pressió sobre la mobilitat sostenible, la sessió ha analitzat des de la perspectiva econòmica i empresarial la situació actual del transport de mercaderies per ferrocarril, un àmbit clau per a la competitivitat del territori i la seva connexió amb Europa.</p><p> </p><p>En obrir la sessió, el degà de l'entitat, <strong>Carlos Puig de Travy</strong>, ha assenyalat que &quot;fa anys que parlem de potenciar el transport ferroviari de mercaderies, però la realitat és que avui anem sobre rodes&quot;. Segons ha recalcat, cal preguntar-se &quot;què falta perquè el ferrocarril sigui més vertebrador d'una economia competitiva, sostenible i connectada amb Europa&quot;. &quot;El tren no només és un mitjà de transport, és una infraestructura d'oportunitats: redueix costos logístics, millora la productivitat, redueix emissions i, sobretot, obliga a planificar amb visió a llarg termini&quot;, ha dit.</p><p> </p><p>El vicepresident de la Comissió d'Economia Territorial i Urbana, <strong>Miquel Morell</strong>, de la seva banda, ha recordat que Europa s'ha fixat l'objectiu que el 30% de les mercaderies es transportin per tren l'any 2030, mentre que Espanya aspirava a arribar al 10% el 2020. No obstant això, les dades més recents de l'INE i del Ministeri de Transport situen la quota del 2024 en només un 3%. Aquesta realitat, ha assenyalat, &quot;demostra la necessitat de repensar el sistema i d'abordar-lo amb rigor econòmic i empresarial&quot;.</p><p> </p><p>El consultor <strong>Xavier Lluch</strong>, en la seva ponència &quot;Factors de competitivitat i costos&quot;, ha exposat les principals mancances que frenen el desenvolupament del ferrocarril de mercaderies a Espanya. S'ha referit a &quot;una infraestructura fragmentada i amb baixa inversió, que situa el país a la cua d'Europa&quot;. Lluch ha destacat que &quot;Espanya ha apostat per l'alta velocitat, però sense analitzar prou els criteris econòmics i de mercat&quot;, fet que ha comportat &quot;colls d'ampolla, rigidesa i escassa innovació&quot;.</p><p> </p><p>Posteriorment s'ha celebrat una taula rodona moderada per <strong>Ignasi Ragàs</strong>, membre de la Comissió d'Economia Territorial i Urbana, amb la participació de <strong>Miguel Desanjuan</strong>, director de VIIA; <strong>Alicia Casart</strong>, directora del Gabinet d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona; <strong>Joan Vila</strong>, empresari i enginyer en tecnologia de paper; i <strong>Diego Lorente</strong>, secretari general de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). Les intervencions han coincidit a reclamar una estratègia conjunta entre institucions, empreses i operadors logístics per fer del ferrocarril una alternativa real i competitiva al transport per carretera.</p><p> </p><p>Un dels punts clau de l'acte ha estat la intervenció de <strong>Manel Nada</strong>l, secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, que ha presentat dades reveladores: &quot;En els darrers 25 anys, s'han invertit 30.000 milions d'euros en l'àmbit ferroviari a Catalunya: 15.000 per part de l'Estat i 15.000 per part de la Generalitat&quot;. Nadal ha remarcat la necessitat de cooperació entre els modes de transport i ha defensar la &quot;multimodalitat com a eina d'eficiència i sostenibilitat&quot;. Així mateix, ha esmentat el Pla Estratègic de Terminals de Catalunya, que preveu terminals ferroviàries com les de l'Empordà-Vilamalla, el Penedès, Catalunya Sud-Ebre i la Plana de Lleida, així com terminals ferroportuàries al Port de Barcelona, al Port de Tarragona i a La Llagosta.</p><p> </p><p>La jornada ha permès constatar que el repte no és únicament d'infraestructures, sinó també de model econòmic i de governança. Els participants han coincidit que el transport ferroviari de mercaderies ha de ser més competitiu, eficient i connectat amb les necessitats reals del teixit productiu.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/vNEERTk0QyI?si=Dt98zBl3xPCJp4gZ" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=b4fb903a-6254-4829-9133-68f2c5f6298d Thu, 16 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-15T22:00:00 El futur del transport de mercaderies per ferrocarril, a debat CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-16T17:18:21 --><p>La <strong>Comissió de Joves Economistes</strong> i l'<strong>ACCID</strong> han celebrat dilluns 13 d'octubre l'acte <strong>&quot;Com retenir el talent jove al territori? Reptes i oportunitats per al desenvolupament professional dels joves al territori&quot;</strong>. El mateix ha plantejat com a objectiu reflexionar al voltant del repte de la retenció de talent jove al territori a propòsit del recent article <em>Arrelar el talent per garantir la competitivitat dels territoris</em>, publicat per Marina Falcó al monogràfic de &quot;Talent&quot; de la Revista de Comptabilitat i Direcció, qui ha estat ponent central de l'acte.</p><p> </p><p>Es tracta d'un repte amb dimensions tant a nivell català, com conclouen les darreres dades de l'Idescat, que sostenen que entre el 2024 i el 2025 ha crescut un 5% la població catalana resident a l'estranger (406.700 persones), com a nivell territorial en relació amb el repte de retenir i atraure talent dels diferents territoris.</p><p> </p><p>En la seva exposició, Marina Falcó ha desgranat els factors i reptes que afecten la capacitat dels territoris de retenir talent, sota la premissa que el capital humà és el motor real del desenvolupament d'un territori. Les principals causes que ha identificat sobre les dificultats de retenció de talent a nivell territorial són:</p><ul><li>El desajust de competències i la formació amb la demanda del mercat laboral local.</li><li>L'oferta formativa i la seva interacció amb els agents locals per facilitar la retenció de talent al territori.</li><li>La necessitat d'inversió estratègica en sectors de valor afegit.</li><li>Les condicions laborals per facilitar el retorn del talent emigrat.</li><li>La governança i una visió comuna de territori.</li><li>El paper de la ciutadania i el seu orgull de pertinença, clau per arrelar el talent.</li></ul><p> </p><p>Falcó ha receptat invertir en les persones, crear oportunitats i generar visions compartides a nivell territori com a claus per afavorir la retenció del talent al territori; així com dinàmiques que puguin facilitar i incentivar l'emprenedoria.</p><p> </p><p>Aquesta exposició ha donat pas a la taula rodona amb <strong>Laia Vilalta</strong>, <strong>Laura Casanovas</strong> i <strong>Lídia Vives</strong> i <strong>Laura Casanovas</strong>, representants de la Comissió de Joves Economistes a les seus de Lleida, Girona i Tarragona respectivament. Totes han coincidit a destacar la importància de visibilitzar entre els més joves les oportunitats professionals dels seus territoris, especialment en àmbits d'alt valor afegit, i la consegüent necessitat d'una major interacció entre el sector privat i els centres de formació. Tanmateix, han destacat la presència dels pols tecnològics i d'innovació dels diferents territoris i l'impacte dinamitzador que generen com a al·licient per a professionals d'àmbits d'alt valor afegit.</p><p> </p><p>Des de les tres demarcacions, s'ha fet una radiografia de la realitat econòmica preponderant de cadascun dels territoris, tant a nivell d'estructura sectorial com de tipologia d'empresa, factors que han coincidit que intervenen en l'atracció del talent jove, especialment en comparació amb la competència d'altres territoris.</p><p> </p><p>L'acte ha donat peu a la reivindicació sobre la importància d'ofertes formatives especialment en àmbits com la formació professional que encaixin més amb les necessitats del territori, i també d'unes bones infraestructures que permetin una millor comunicació. Tant Vilalta, Casanovas, com Vives han coincidit en senyalar la qualitat de vida de les diferents demarcacions i les oportunitats professionals en sectors en què cada territori compta amb certa especialització i presència de llocs de treball qualificats. Entre els exemples que han destacat les representants territorials, la indústria càrnia, l'àmbit logístic i tot allò que al voltant del Parc de Recerca i Innovació quant a Girona; la indústria química, l'àmbit portuari, i l'emergent àmbit tecnològic quant a Tarragona; i l'àmbit agroalimentari, el sector en desenvolupament de la bioeconomia, i l'entorn al voltant del Parc Agrobiotech quant a Lleida.</p><p> </p><p>Tanmateix, han coincidit en destacar que cal continuar treballant en el repte de retenir el talent, atraure'n de nou, i establir les condicions perquè pugui retornar aquell que ha marxat. Per això han reivindicat la necessitat d'indicadors per poder monitoritzar-ne l'evolució.</p><p> </p><p>Finalment, Ferran Piqué, president de Joves Economistes, ha clos l'acte reiterant la importància de posar el repte de la retenció de talent jove al territori sobre la taula per a un bon equilibri territori, una millor competitivitat i una garantia de nivells de qualitat de vida equiparables al conjunt del país. Entre els aspectes on ha posat èmfasi ha estat en la importància de visibilitzar les empreses d'èxit d'arreu del territori entre els joves, per fer palès la presència d'empreses atractives arreu, &quot;hi ha moltes campiones ocultes, empreses amb elevats nivells d'especialització, sofisticació i internacionalització arreu del país, visibilitzar aquesta realitat forma part de la contribució que des de Joves Economistes podem fer&quot;, ha assegurat Piqué.</p><p> </p><p>Tanmateix, també ha destacat la necessitat d'acompanyament als joves en marcs de col·laboració amb les universitats i centres de formació per tal d'afavorir els factors que contribueixin a l'establiment, l'emprenedoria i el desenvolupament de la carrera professional al territori.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/Zh_s59U3A9I?si=WjCcXev0dEZohnwe" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ce802ea7-5975-4397-8f0d-45f9c4ee6e10 Mon, 13 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-12T22:00:00 Com retenir el talent jove al territori? Reptes i oportunitats CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2025-10-10T10:49:50 --><p>L'exdegà Valentí Pich ha rebut un sentit i merescut homenatge per part del Consejo General de Economistas (CGE), entitat de la qual va deixar la presidència el passat mes de juny després d'una trajectòria marcada pel rigor i el compromís amb la professió.</p><p> </p><p>Pich va rebre la Gran Creu al Mèrit en el Servei de l'Economia, distinció que reconeix públicament la seva contribució com a un dels grans economistes de Catalunya i Espanya, amb una influència notable tant a escala nacional com internacional.</p><p> </p><p>Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, és auditor de comptes i doctor honoris causa per la Universitat UDIMA. Al llarg de la seva carrera ha liderat el prestigiós despatx BNFIX PICH tax-legal i BNFIX PICH AUDITORES, i ha format part d'un gran nombre de comitès i entitats del món econòmic, com la CEOE, Foment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona i organismes internacionals de rellevància.</p><p> </p><p>Des de la seva posició com a president del CGE (2008-2025), ha sabut impulsar una relació molt estreta i activa amb el Col·legi d'Economistes de Catalunya, entitat de la qual va ser degà entre 1995 i 2001. Durant aquests anys ha afavorit el diàleg i la col·laboració entre professionals, empreses i institucions, reforçant la vocació de servei públic i la defensa de l'economia com a eina clau pel progrés de la societat.</p><p> </p><p>L'homenatge, celebrat a Madrid el 6 d'octubre, va comptar amb l'assistència dels degans i deganes de tots els col·legis d'economistes i titulats mercantils d'Espanya, així com personalitats del món econòmic i institucional. El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, va voler acompanyar personalment Valentí Pich, manifestant així la gran estima i reconeixement de l'entitat catalana a la seva figura.</p><p> </p><p>En la seva intervenció, Pich va subratllar la importància del rigor tècnic, la independència professional i la voluntat de servei en un context econòmic marcat per la volatilitat i el canvi. Tant ell com el seu successor, Miguel Ángel Vázquez Taín, van coincidir en la necessitat de potenciar la professió d'economista com a referència de diàleg entre els diferents agents econòmics i socials.</p><p> </p><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya s'uneix a aquesta mostra de reconeixement institucional i felicita Valentí Pich per la seva contribució inestimable, exemple de lideratge, compromís i excel-lència professional dins del sector econòmic català i espanyol.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=3ba3a531-7207-4231-863a-771741efbb67 Fri, 10 Oct 2025 00:00:00 +0200 2025-10-09T22:00:00 L'exdegà Valentí Pich, Gran Creu al Mèrit en el Servei de l'Economia del CGE 09/03/2026 10:01:46 www.CEC.com CEC 09/03/2026 10:01:46 infocec@coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat/recursos/img/rsshome.jpg es