Col·legi d'Economistes de Catalunya Ir a la página inicial de CEC

Tornar al Menú

Conferències i Sessions Temàtiques

PRESENCIAL | Dinar-Col·loqui Què mengem?: ''Dieta Mediterrània, saludable i sostenible?'' - PLACES EXHAURIDES!

Dades de l’Acte

Nombre del curs:
 D001/2024
Seu:
 Barcelona
Àrea:
 ALTRES ACTIVITATS FORMATIVES

Organitzador

  • COMISSIÓ D'ECONOMIA AGROALIMENTÀRIA

Programa

 

Data: dimecres, 6 de març de 2024

Horari: de 14:00 a 16:00 hores

Lloc: Restaurant Semproniana (C/Rosselló, 148 - Barcelona)

Preu: 25,00 € (s'ha d'abonar en efectiu a l'organitzador, a l'arribada al restaurant)

 

Nota important: Si alguna persona inscrita no pot assistir a l'acte preguem que ho comuniqui a Núria Ibáñez, Col·legi d'Economistes de Catalunya: nibanez@coleconomistes.cat, telèfon 934161604 (ext. 2025)

 

 

 

 

 

Presentació:

Sr. Antoni Garcia Gabarra, economista. Membre de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Àrea de Qualitat i Seguretat Alimentària). Consultor en Regulació Alimentària

 

Ponent:

Dra. Anna Bach i Faig, farmacèutica, Msc i phD en Salut Pública Nutricional. Professora en l'Àrea de Nutrició dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Vocal d'Alimentació i Nutrició del COFB. Acadèmica Corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Referent en la Dieta Mediterrània i líder en sostenibilitat alimentària, amb una destacada trajectòria al camp de l'alimentació, la nutrició i la salut pública.

 

Moderació i cloenda:

Sr. Eduard Arruga Valeri, economista, membre de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Àrea de Malbaratament i Solidaritat Alimentàries).

 

 

 

 

 

Presentació Dinar-Col·loqui:

 

Disposem d'evidència científica de les implicacions d'una nutrició adequada en el manteniment de la salut humana i planetària, davant els desafiaments globals i mediambientals. L'evidència científica dona suport al paper fonamental de la nutrició com a determinant de salut al llarg de la vida i de com el tipus de dieta influeix, tant positivament com negativament, en el desenvolupament de determinades malalties al llarg de la vida. El sistema alimentari té un paper central en la salut planetària, és a dir, directament relacionat amb la salut humana i els límits naturals del planeta Terra i els seus recursos.

 

L'evidència científica indica que és possible reduir l'impacte ambiental o la petjada de la nostra dieta mentre adquirim una alimentació adequada. No obstant això, cal una acció urgent, a gran escala, sabent l'efecte sobre la salut i l'impacte sobre el medi ambient de la nostra alimentació, ja que algunes prediccions indiquen que els impactes ambientals negatius associats a l'alimentació agreujaran en el futur amb el progrés d'alguns països en desenvolupament.


Així que caldrà abordar en paral-lel l'increment de malalties no transmissibles i promoure una transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles. Segons la FAO, les dietes saludables i sostenibles tenen un baix impacte ambiental, contribueixen favorablement a la nutrició i els resultats de salut, així com a impactes socials, ambientals i econòmics i, per tant, a la salut del planeta en el seu conjunt. I la Dieta Mediterrània (DM) compleix la major part de les característiques o atributs d'una dieta sostenible. Essent principalment vegetal, baixa en aliments animals i processats, porcions moderades, i amb una priorització dels aliments de temporada i produïts localment, etc. Els patrons dietètics s'han estudiat en funció de les seves petjades ambientals, i un canvi de dietes basades en animals cap a dietes basades en plantes semblen ser opcions per a vetllar per a la salut planetària.



Sobretot la DM en comparació amb els patrons occidentals suposa una reducció de les demandes de sòl, aigua i recursos energètics i menor producció de gasos d'efecte hivernacle. El model DM no només és un patró alimentari, una combinació òptima de tots els grups d'aliments. El "què" sinó també el "com" ens alimentem, i s'acompanya d'altres factors saludables d'estil de vida, perpetuats culturalment i històricament; la convivència en els àpats, el descans adequat entre altres tradicions. Més enllà de ser reconegut un patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, s'han acumulat evidències convincents al llarg dels anys que indiquen que la DM com a patró d'alimentació saludable pot tenir un paper positiu valuós per a la salut i la longevitat.

 

Tots aquests aspectes de la DM expressen el caràcter sostenible de la DM en un món cada cop més globalitzat. Malauradament, els països mediterranis estan abandonant aquest llegat inestimable. I, actualment, una dieta de mala qualitat és ara una de les principals causes esmenables de mort i discapacitat a tot el món.

 

En aquest context, la DM es converteix en una peça clau per afrontar 11 dels 17 ODS en el nostre context. Un dels reptes més grans, en el context on vivim, no sols serà orientar a la societat a preservar la DM autèntica, no a la que ens volen vendre a través del màrqueting, sinó realment instaurar aquest patró d'alimentació i a la vegada sistemes de producció alimentària més eficients i sostenibles, i la disminució de malbaratament d'aliments. Alguns valors, normes i tradicions socioculturals intrínsecs d'Occident poden representar obstacles difícils per fer front al propòsit d'implementar la DM o els patrons semblants a la DM a escala mundial.


 

 

 

 

Col·loqui:

Abans del dinar, la ponent farà la seva exposició i després els assistents formularan les seves preguntes i aportacions.

 

Destinataris:

Qualsevol persona interessada en l'alimentació, en especial, en la Dieta Mediterrània i la seva repercussió en la salut i la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social.

 


SEU DE BARCELONA

SEU DE GIRONA

SEU DE LLEIDA

SEU DE TARRAGONA