Col·legi d'Economistes de Catalunya

Les comissions d'Economia Agroalimentària, Economia i Sostenibilitat i Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) han organitzat conjuntament amb la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) un cicle online sobre l'aigua, el sòl i els aliments a Catalunya amb la col·laboració del Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el comissariat de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021, l'ecosistema innovador del sector agroalimentari de les terres de Lleida Inno4Agro, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Oficina del Regant del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

Més de 1.200 persones han seguit en directe o han visualitzat al canal de Youtube del Col·legi d'Economistes de Catalunya les 8 jornades d'un cicle de periodicitat mensual que es va iniciar el 14 d'abril i en què s'ha parlat de la transformació sostenible dels sistemes alimentaris, de l'aigua com a recurs escàs, d'aigua, aliments i regadiu, de les terres de secà i el seu futur, del sòl agrari i els serveis ecosistèmics que aporta, dels espais agraris i de l'agricultura periurbana i urbana. També del desenvolupament rural i el ruralisme, qüestió que va centrar la darrera jornada del cicle celebrada el dia 15 de desembre.

En aquesta última jornada es van contrastar opinions i propostes per posar mesura i establir models de desenvolupament per a la realitat rural i la urbana amb un grau de seguretat, d'equitat i de serveis equivalents, valorant la tasca dels productors agroalimentaris amb valors afegits i establint uns vincles entre el món rural i urbà que faci més resilient el conjunt del país. També es va posar en valor el desenvolupament rural com un objectiu remarcable de la Unió Europea per tal de mantenir i potenciar una economia rural pròpia i multisectorial en aquests territoris de poca densitat de població. Una població rural que, segons es va destacar a la jornada, és la que vetlla per mantenir des de la gestió del medi el capital natural -els recursos-, els ecosistemes naturals i la producció d'aliments, sense oblidar que l'ús del sòl agrari (agrícola i forestal) és el gran fixador de CO2.

La professora col·laboradora del Departament d'Economia i membre del Centre d'Investigació en Economia i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili (ECO-SOS | URV) Victòria Soldevila va comentar els canvis en la concepció del desenvolupament rural a nivell internacional, els indicadors que identifiquen les regions rurals i la política de desenvolupament rural 3.0 que proposa la OCDE amb un enfocament integrat i multinivell.

La doctora en Economia per la UB especialitzada en desenvolupament rural i professora de la UAB Lourdes Viladomiu va fer un breu repàs a l'evolució de les polítiques de desenvolupament rural a Europa i Catalunya, per reflexionar seguidament sobre on som i cap on anem (oportunitats i amenaces), explicant que els plans de desenvolupament rural en la PAC estan esgotats i que troba a faltar un lobby ruralista. Viladomiu va concloure fent tres propostes: 1) dotar un fons específic de Desenvolupament rural fora de la PAC - una nova iniciativa experimental tipus un nou programa leader, 2) la diversificació en el món rural basada en productes i en un gran nombre de serveis viables i subministrables gràcies a les noves tecnologies i 3) una superior qualitat de vida en l'entorn rural resultat de la innovació en serveis públics i infraestructures comunes.

L'economista i responsable del departament internacional de Crisolar Group Sandra Climent va parlar de models empresarials, iniciatives com els bancs de terres, els espais test agraris i diferents formes d'agroturisme, entre altres, i va mostrar el mapa de desplegament de xarxa de telecomunicacions a Catalunya i molts exemples de com les noves tecnologies tenen aplicació al camp.

Com a exemples de produccions agroalimentàries amb valors afegits, Josep Bombardó i Pau Moragas van compartir, d'una banda, l'experiència de Cal Calsot, tercera generació d'una explotació agrària familiar dedicada a la producció de vedella ecològica, comercialització, especejament, venda directa online, subministrament a menjadors escolars i visites guiades a Montellà (La Cerdanya) i de, l'altra, la visió de l'Olivera Cooperativa, societat cooperativa de treball i d'inclusió social amb seu social a Vallbona de les Monges (l'Urgell) que produeix raïms, vins i olis de qualitat i forma part de la xarxa de 4.000 iniciatives d'agricultura social inventariades a Europa. Pau Moragas, des de la reflexió sobre el món rural en el que conviu, va fer algunes propostes. D'una banda va defensar que l'activitat agroalimentària formi de qualsevol ecosistema de desenvolupament rural i, en aquest sentit, va demanar ser capaços de fer coexistir de forma equilibrada el model agroindustrial amb el model de petites explotacions de valor afegit i especialitzades. També va assegurar que manca població activa agrària per donar continuïtat a les explotacions, un tema que se'n parla poc però que es un tema clau a promoure. A més va fer una reflexió sobre la consciència del preu dels aliments i que cal associar el preu als valors afegits que porta implícits i que s'han de conèixer per apreciar-los: qualitat gastronòmica, valor saludable, treball manual (artesà), biodiversitat, respecte i valor pel paisatge, agricultura ecològica i inclusió social. Com a brots verds per a un nou ecosistema de desenvolupament rural va citar la societat contemporània que busca aliments amb una identitat forta (gust més valors), la qual cosa és una oportunitat per a la petita agricultura familiar de valor afegit i les actuacions identificades al Pla estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026. Finalment va apuntar que l'aliment esdevé el gran element catalitzador del lligam entre el món rural i el món urbà i que els paisatges cultivats d'alt valor afegit i delicadesa tenen un impacte molt millor, més saludable i que vincula molt més a la societat.

En el debat posterior, un dels temes que va sorgir és el de la dificultat d'accedir a la terra (falta d'hectàrees disponibles) pels que no són fills/filles d'explotacions preexistents i que els ajuts lligats directament a la tinença de la terra de l'actual PAC no hi contribueix, fet que és una important barrera d'entrada.

En les 8 jornades del cicle 'Aigua, Sòl i Aliments a Catalunya' s'ha comptat amb aportacions de caràcter pluridisciplinari. Hi han intervingut representants d'11 institucions: la FAO, la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, de l'Agència Catalana de l'Aigua, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, del Servei de Meteorologia de Catalunya, d'Infraestructures.cat i de la Diputació de Barcelona.

També de centres de recerca com l'IRTA, així com professors i investigadors de 5 universitats: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i la Universidad Politécnica de Madrid.

A més hi han participat un total de 17 empreses: Torres, Mercabarna, Heura Foods, Cooperativa d'Ivars, Aigua Segarra Garrigues SA, Girona Fruits, Celler Raïmat, Grup Borges, Horticultura Cal Peretó, Juvé i Camps, Crisolar, Unió Cooperativa Alimentària, Granja San José, SAF Sampling, Irbis (Estudi Xavier Mayor et al SL), L'Olivera Cooperativa i Cal Calsot.

Finalment també s'ha comptat amb la visió d'associacions de propietaris com l'Associació de Propietaris de Monts de l'Alta Garrotxa i de professionals economistes i agrònoms, però també d'altres disciplines com el dret urbanístic i la geografia.

En base a les diverses aportacions realitzades en aquest cicle, des del Col·legi d'Economistes de Catalunya i la Institució Catalana d'Estudis Agraris es valorarà com donar continuïtat a aquesta iniciativa.

Els organitzadors van voler fer palès el seu agraïment a tots i totes les ponents participants, a les 720 persones inscrites als webinars i a totes les persones i entitats que han col·laborat a dur a bon terme aquest cicle i recollir un gran nombre de propostes rellevants.

A continuació es poden recuperar les 8 jornades del Cicle 'Aigua, Sòl i Aliments a Catalunya' (abril - desembre de 2021):

Jornada 1 - ''Transformació sostenible dels sistemes alimentaris''
Jornada 2 - ''L'aigua, recurs escàs multidemanat''
Jornada 3 - ''Aigua, aliments i regadiu''
Jornada 4 - ''Les opcions futures de la terra de secà''
Jornada 5 - ''El sòl agrari, fertilitat, conservació i embornal de carboni''
Jornada 6 - ''Els espais agraris''
Jornada 7 - ''Agricultura periurbana i urbana''
Jornada 8 - ''El desenvolupament rural i el ruralisme''

I totes les ponències es poden consultar al blog Obealimentària, secció tema del mes: OBEALIMENTÀRIA - Observatori Economia Agroalimentària