Col·legi d'Economistes de Catalunya

L'optimisme dels i les economistes sobre l'economia catalana i estatal ha millorat significativament en l'últim trimestre de l'any i es situa per primera vegada en nivells anteriors a la crisi financera de 2008, d'acord amb els resultats de l'Enquesta de Situació Econòmica - Tardor 2024, presentats aquest dimecres pel degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l'enquesta, Xavier Segura. El sondeig s'ha realitzat entre el 28 d'octubre i el 20 de novembre, i en ell han participat 601 col·legiats i col·legiades.

L'enquesta desprèn que el 46,1% de la comunitat col·legiada afirma que l'economia catalana està millor ara que fa un any, quan es va situar en 35,4%. La dada actual, a més, representa gairebé 10 punts percentuals més respecte el 36,7% de l'anterior sondeig, realitzat a la primavera. Aquesta millora es veu directament reflectida en l'Índex de Confiança, que engloba la percepció dels col·legiats i col·legiades i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica. El sondeig revela la consolidació de l'optimisme dels i les economistes en el rumb de l'economia: 5,77 per la catalana i 5,58 per l'espanyola en una escala de 10. A l'anterior enquesta els valors es van situar en 5,41 i 5,37 respectivament. En ambdós casos, es tracta del millor nivell en gairebé dues dècades i s'acosta a les dades de juny de 2006, quan l'Índex de Confiança va començar a enfonsar-se davant els primers senyals del que acabaria sent la crisi financera de 2008. L'actual perspectiva positiva s'explica principalment per l'evolució favorable del PIB, les dades d'ocupació, la baixada dels tipus d'interès anunciades pel Banc Central Europeu (BCE) i la moderació de la inflació, entre altres temes. El Col·legi d'Economistes de Catalunya preveu que aquesta tendència es consolidi i que el valor per a l'economia catalana creixi fins el 5,81 en el tancament definitivament de l'exercici d'enguany i que el de l'economia espanyola arribi al 5,59.

L'Enquesta de Situació Econòmica també ha recollit els principals problemes de l'economia catalana. Com va passar a l'anterior enquesta, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat i les deficiències en infraestructures i comunicacions són les dues qüestions que més preocupen aquesta tardor, amb un 46,2% i un 33,1% respectivament. La dificultat d'accés a l'habitatge entra en aquest llistat directament en tercera posició també amb un 33,1% i la baixa productivitat, que creix 5 punts percentuals respecte el passat sondeig fins el 32,9%, ocupa el quart lloc.

En relació amb la productivitat de l'economia catalana, gairebé la meitat (48,0%) dels i les economistes considera que reformar l'administració pública és primordial per a agilitzar l'activitat econòmica. També aposten per a augmentar la inversió en infraestructures i el seu nivell d'execució (46,3%), i millorar el sistema educatiu (44,6%).

En ocasió de la 29è edició de la Jornada dels Economistes, organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya aquest novembre i dedicada a I'impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) en l'economia catalana, l'Enquesta de Situació Econòmica ha dedicat tres preguntes a aquest tema. El 67,9% dels enquestats considera que el desenvolupament de la IA afectarà positivament l'economia catalana. Per contra, 9,2% creu que l'impacte serà negatiu. D'altra banda, el 59,0% opina que la IA s'està aplicant escassament en el seu àmbit professional i el 49,8% assenyala que aquesta nova tecnologia no serà capaç de crear prou ocupació nova per a compensar els llocs de treball que destrueixi.

El sondeig també ha demanat als col·legiats i col·legiades pronunciar-se sobre una sèrie de qüestions relacionades amb l'actualitat. El 82,8% afirma que el nivell de col·laboració público-privada és baix i que el 71,1% considera que no és factible assolir l'objectiu del nou Govern de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges públics nous abans de 2030.

D'altra banda, els i les economistes s'han mostrat dividits sobre la possibilitat de convertir en permanents els impostos temporals sobre els sectors energètic i bancari: el 51,5% està en contra i el 40,0% a favor. A més, el 56,5% opina que imposar aranzels a vehicles elèctrics procedents de la Xina no és favorable des del punt de vista de l'economia catalana.

L'Enquesta de Situació Econòmica també ha formulat una pregunta exclusiva a cada demarcació. A Barcelona, el 61,8% afirma que l'impacte econòmic de la Copa Amèrica de Vela, que es va realitzar entre agost i octubre d'enguany, no ha estat a l'alçada de les expectatives.
El 67,7% dels enquestats de Girona destaca la necessitat de construir més dessalinitzadores a la seva demarcació. El 55,8% de la comunitat col·legiada de Lleida manifesta que l'excés de burocràcia és el principal factor que limita la competitivitat de les empreses de la zona, seguit de la manca d'inversions promeses no executades (32,6%) i la manca de mà d'obra qualificada (32,6%). A Tarragona, el 41,5% identifica la manca d'inversió pública en infraestructures com a principal obstacle per al desenvolupament de l'economia local.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya va iniciar l'Enquesta de Situació Econòmica al 2001 i des d'aleshores la fa tres cops l'any: hivern, primavera i tardor.

Consulta l'enquesta en aquest enllaç.