Col·legi d'Economistes de Catalunya

Els i les economistes recolzen una major autonomia energètica de Catalunya amb energies renovables, però alhora aposten per allargar la vida útil de les centrals nuclears, d'acord amb els resultats de l'Enquesta de Situació Econòmica - Primavera 2025 realitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i presentada aquest divendres.

L'apagada massiva del 28 d'abril que va deixar sense electricitat a tota la península ibèrica, paralitzant la majoria d'activitats i deixant sense llum ni telecomunicacions a milions de persones, ha rellançat el debat sobre el tipus de model energètic adequat. A l'espera de conèixer l'informe final de les causes que van provocar l'apagada, tres de cada quatre enquestats i enquestades (75,8%) opinen que la prioritat per Catalunya ha de ser una major autonomia energètica mitjançant les renovables. El 45,6% recolza la via nuclear, mentre que el 27,7% creu que caldria fomentar la importació d'energia elèctrica de França.

Pel que fa al futur de les centrals nuclears catalanes, el 60,4% és partidari d'allargar-ne la vida útil més enllà del calendari de tancament previst a partir de 2027. El 32,1% prefereix respectar les dates establertes i el 7,4% no s'ha pronunciat.

Economia catalana
L'enquesta mostra que l'economia catalana es troba en una situació positiva, però amb una tendència progressiva a la desacceleració. El 45,1% dels col-legiats i les col-legiades afirma que la situació és similar a la de fa un any i gairebé tres punts més que a l'enquesta anterior. No obstant això, la percepció de millora baixa 8,2 punts fins al 35,7% respecte de l'hivern. D'altra banda, el percentatge de persones que detecta un deteriorament respecte a la primavera de 2024 augmenta fins al 18,7%.

L'Índex de Confiança, que engloba la percepció de la comunitat de l'entitat i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica, es manté força estable: 5,72 per a l'economia catalana i 5,48 per a l'economia espanyola en una escala de 10. Al darrer sondeig, aquests valors eren de 5,74 i 5,54 respectivament, confirmant un lleuger declivi sostingut des de la tardor de l'any passat.

Principals problemes de l'economia catalana
El dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat és, un cop més, la principal preocupació dels i les economistes amb un 43,4%, una mica més d'un 1% que en l'anterior enquesta. La dificultat per a accedir a un habitatge manté el 37,4% del sondeig passat, però escala fins a la segona posició d'aquest llistat. La baixa productivitat se situa en tercer lloc amb 32,4%, seguida de la manca de reformes estructurals amb 31,6%. El dèficit en infraestructures i comunicacions, en cinquè lloc, marca una de les davallades més pronunciades al passar de 36,4% a 30,5%.

En contrast, la preocupació per la situació política augmenta, passant de 18,3% a l'hivern al 23,6% a la primavera. D'altra banda, l'impacte de les mesures aranzelàries imposades per l'Administració nord-americana preocupa al 17,6%.

Context econòmic i geopolític internacional
En el context internacional, s'ha demanat als col·legiats i les col·legiades identificar els principals punts forts de l'economia catalana per navegar aquesta nova conjuntura. Cinc de cada 10 economistes (52,2%) destaca la seva capacitat d'atracció d'inversió estrangera i de talent internacional com l'eix tractor; el 38,2% assenyala el sector turístic; el 34,3% apunta la capacitat exportadora; i el 33,8% es decanta pel capital humà qualificat.

Taxa turística
A les portes de l'estiu, els col·legiats i les col·legiades s'han pronunciat sobre l'increment de la taxa turística, que preveu duplicar el seu valor. La mesura havia d'entrar en vigor al maig com a decret llei, però ha estat ajornada almenys sis mesos en decidir el Govern tramitar-la com a projecte de llei. Un 34,6% dels enquestats i enquestades està d'acord amb la proposta d'augmentar l'impost, però considera que la seva aplicació hauria de ser flexible i tenir en compte les diferències territorials, mentre que un 22,8% hi dona suport però assenyala que s'hauria d'haver començat a aplicar el mes de maig. D'altra banda, un 26,1% rebutja la mesura i un 11,0% creu encertat endarrerir la seva aplicació fins a l'octubre.

Demarcacions
Com és habitual, l'Enquesta de Situació Econòmica també ha formulat una pregunta exclusiva a cada demarcació. La crisi d'accés a l'habitatge és el principal problema que enfronta Barcelona amb un 73,7% de respostes, en línia amb els resultats de les qüestions que més preocupen al col·lectiu al conjunt de Catalunya. Per darrera se situen les infraestructures, la mobilitat i el transport amb un 68,7% i la percepció d'un model econòmic massa centrat en els serveis i el turisme amb un 45,5%.

A Girona, gairebé la meitat (46,4%) dels enquestats i les enquestades opina que la intel·ligència artificial tindrà un impacte significatiu en el desenvolupament del teixit empresarial local, una visió no compartida pel 32,1%.

A Lleida, cinc de cada 10 economistes (55,6%) ha identificat l'agricultura i la ramaderia com el sector amb més dificultats per cobrir vacants laborals. Un 16,7% ha assenyalat activitats de temporada o especialitzades i un 11,1% s'ha referit al sector del metall i la indústria.

Una àmplia majoria de 71,4% considera que el principal problema econòmic a les comarques de Tarragona són les deficiències en infraestructures. En segon lloc, tot i a molta distància, apareix la inestabilitat institucional, mencionada pel 14,3% dels consultats.

Novetats fiscals sobre l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD)
En paral·lel a l'Enquesta de Situació Econòmica - Primavera 2025, la Comissió de Fiscalistes de l'entitat ha realitzat una Enquesta Flash entre els seus membres per conèixer la seva opinió en relació a l'increment dels impostos sobre transmissions patrimonials i activitats jurídiques documentades (ITP-AJD) que recull el Reial decret llei 5/2025, de 25 de març.

Un percentatge majoritari del 77,9% afirma que la nova normativa no incentivarà el mercat de l'habitatge a Catalunya perquè l'augment de la tributació frenarà l'adquisició.

Així mateix, la meitat dels enquestats i les enquestades (58,4%) destaca que aquest augment no reportarà una major recaptació perquè incitarà els inversors i les inversores a adquirir habitatges fora de Catalunya, front el 34,4% que opina el contrari.

D'altra banda, el 84,4% dels membres de la Comissió de Fiscalistes assegura que la normativa que regula els grans tenidors (Decret llei 2/2023, de 25 de febrer) és ambigua i genera confusió a l'hora d'interpretar-la, i el 81,2% reconeix no saber determinar correctament el concepte de gran tenidor segons l'actual reglament. Aquesta situació és especialment rellevant tenint en compte que, a partir del 27 de juny, entraran en vigor els nous tipus de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP-AJD). La incertesa sobre la qualificació com a gran tenidor pot generar inseguretat jurídica respecte a l'aplicació del tipus impositiu, que passarà del 10-11% actual al 20% establert pel Reial decret llei 5/2025, de 25 de març, per a aquests casos.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya va posar en marxa l'Enquesta de Situació Econòmica l'any 2001 i, des de llavors, la realitza de manera periòdica tres vegades l'any: hivern, primavera i tardor.
L'actual sondeig s'ha dut a terme entre el 26 de maig i el 2 de juny, i en ell han participat 364 col·legiats i col·legiades.

Consulta l'informe complet de l'Enquesta de Situació Econòmica - Primavera 2025.