Col·legi d'Economistes de Catalunya

El paquet legislatiu Òmnibus, adoptat per la Comissió Europea a finals de febrer de 2025 i recentment aprovat pel Consell Europeu, per simplificar la legislació de la UE en l'àmbit de la sostenibilitat, afectarà l'abast de la CSRD (Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat) i suposa ajornar l'entrada en vigor de la normativa sobre les empreses requerides per presentar informes de sostenibilitat.

Amb aquest canvi legislatiu, el 99% de les empreses no estaran ara obligades a reportar les seves pràctiques de sostenibilitat: les PIMES queden excloses i només quedaran subjectes a la normativa les empreses amb més de 1.000 empleats i 50 milions d'euros de volum de negoci o un balanç de més de 25 milions d'euros (el calendari d'aplicació per aquestes empreses subjectes s'ajorna fins al 2028).

Sens dubte, és un canvi important de l'escenari amb els que fins ara estaven treballant les empreses i els professionals de l'elaboració d'informes i de la verificació. Tot i això, el missatge que s'ha volgut transmetre en el III Congrés Català de Sostenibilitat, organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, és que la simplificació normativa no ha de suposar un pas enrere en l'aposta per la sostenibilitat de les empreses perquè la societat no abandonarà aquest principi.

Les entitats col-legials consideren que aquest ajornament és una oportunitat perquè les empreses repensin els seus models de negoci i de com s'incorpora la sostenibilitat en el seu pla estratègic corporatiu i comunicatiu més enllà del mer compliment normatiu. D'altra banda, els experts apunten que cal trobar un punt intermedi entre descàrrega administrativa (s'estima que la simplificació del paquet Òmnibus reduirà les càrregues per les empreses entre un 25-35%) i una regulació suficient de les normes bàsiques en matèria de sostenibilitat, especialment per les PIMES.

En aquest sentit s'ha manifestat Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya: "La simplificació administrativa és fonamental per la competitivitat de l'economia i el benestar de la ciutadania, però no es pot contraposar a la sostenibilitat perquè és un eix cabdal pel progrés del país. Per aquest motiu, s'ha de treballar per alinear totes dues qüestions. Exigim als polítics espanyols que no permetin una regressió normativa amb perjudici de la sostenibilitat i que protegeixin tot el treball fet fins ara en aquest àmbit pel sector empresarial".

Per la seva banda, Joan Vall, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya ha recordat que la verificació de la informació sobre sostenibilitat és un element clau que dona confiança a la societat en relació a la verificació de la informació no financera: "El sector s'ha de seguir preparant per donar resposta a la verificació d'aquests informes de sostenibilitat i cal seguir preparant a professionals especialitzats que donin resposta a aquesta demanda de la societat".

Els canvis normatius suposaran una adaptació de processos i eines per complir amb els nous requeriments en uns terminis que caldrà revisar, dotar dels recursos i coneixements necessaris per interpretar i aplicar correctament les noves normatives i garantir que la menor burocràcia no es tradueixi en una menor qualitat de la informació no financera reportada. Tot i això, ara, més que mai, el valor social dels responsables en la verificació dels informes de sostenibilitat ha de veure's com un garant de transparència de les empreses.

Els reptes del nou escenari normatiu
Durant el III Congrés Català de Sostenibilitat, que ha comptat amb la presència de José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona; i Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicedegana del CEC; s'han analitzat els reptes de l'estat actual dels requeriments d'informació corporativa sobre sostenibilitat.

Àngels Fitó ha posat el focus en el valor social del congrés i de la mirada sostenible de l'economia com un fet ineludible: "Aquest congrés confirma l'encert del diagnòstic. La sostenibilitat és fonamental per entendre el món d'avui i per imaginar el món de demà".

Per la seva banda, José Alberto Carbonell ha volgut destacar el procés transformador en la descarbonització de l'activitat del Port de Barcelona, un pla iniciat al 2022 i amb l'horitzó de 2030 que suposa una inversió de 130 milions d'euros. L'objectiu és arribar a una reducció de 140.000 tones de CO2 (causant de l'efecte hivernacle) i de 2.000 tones NOx (gasos contaminants, òxids de nitrogen, perjudicials per la salut), prioritzant l'impacte dels vaixells durant la seva estada al port: "Som el primer port del món que hem certificat les emissions de CO2 i el 64% provenen dels vaixells, sobretot quan estan atracats". Carbonell també ha afegit que l'aprofitament de les cobertes de la zona portuària per generar energia fotovoltaica i la producció de combustibles alternatius per donar resposta a les empreses que ho requereixen seran claus del futur sostenible del Port de Barcelona.

En el congrés s'han exposat casos d'èxit d'empreses catalanes davant els reptes de l'ESG i han compartit les seves experiències empreses i entitats com Barcelona Serveis Municipals (BSM), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Fundació Carulla o Banc de Sabadell.