Col·legi d'Economistes de Catalunya

Els i les economistes de Catalunya preveuen una desacceleració progressiva de l'economia per l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho desprenen els resultats de l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2026, presentada aquest divendres pel degà, Carles Puig de Travy, i el seu director tècnic, Xavier Segura.

Perspectives econòmiques: l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà
El sondeig s'ha dut a terme entre el 27 de febrer i el 13 de març, període que coincideix amb les primeres setmanes del nou conflicte a l'Orient Mitjà. Aquest representa des del seu inici un element disruptor de l'economia global, amb un impacte clar en les butxaques de les famílies amb l'augment dels preus dels carburants, el gas, els aliments i altres matèries primeres com els fitosanitaris. L'abast de la seva repercussió i l'efecte en altres sectors serà proporcional al temps que es prolongui.

En aquest context, gairebé la meitat dels enquestats considera que l'economia catalana està igual que fa un any, quan el país es preparava per a l'impacte de l'entrada en vigor del paquet d'aranzels anunciat pel govern dels Estats Units. Però l'optimisme del col-lectiu economista cau més de 10 punts i el pessimisme puja més de 8 punts en relació amb l'anterior sondeig. Les previsions per a la resta de l'any anuncien una moderació en el ritme de creixement de l'economia.

L'Índex de Confiança, que engloba la percepció dels membres de l'entitat i té en compte diversos factors que incideixen en la situació econòmica, confirma la diagnosi anterior, en retrocedir lleugerament respecte de l'última enquesta: 5,62 per a l'economia catalana i 5,49 per a l'economia espanyola en una escala de 10. Les estimacions indiquen que l'Índex de Confiança continuarà reculant a mesura que avança l'any i s'aproparà al 5,43 per la catalana i al 5,26 per l'espanyola. En el sondeig de la passada tardor, es van situar en 5,79 i 5,59 respectivament.

D'altra banda, avui s'ha donat a conèixer la inflació del mes de març, que recull un primer impacte econòmic de la guerra. L'indicador avançat de l'Índex de Preus al Consum (IPC) de l'INE reflecteix un augment anual d'un 3,3%, la qual cosa representa una pujada significativa respecte del 2,3% del mes de febrer, impulsada principalment per l'augment dels preus dels combustibles. El degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, avisa que "cal esperar que els costos derivats d'aquest conflicte es vagin traslladant progressivament a totes les cadenes de valor i als preus al consum, fent que la inflació escali com a mínim durant la primavera". A més, apunta que "les mesures implementades pels governs espanyol i català segurament ajudaran a suavitzar aquest impacte sobre l'economia, les empreses i les llars", però demana "prudència a les autoritats estatals i comunitàries en el desplegament d'altres mesures que poden tenir una incidència negativa sobre la marxa del conjunt de l'economia, com puguin ser, per exemple, una pujada dels tipus d'interès".

A l'hora de desglossar els principals problemes actuals de l'economia catalana recollits a l'Enquesta de Situació Econòmica, el dèficit en infraestructures i comunicacions sorgeix com la qüestió prioritària a abordar, amb un 45,1%, just per sobre del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat com l'altre gran tema a resoldre, amb un 44,6%, en sintonia amb les anteriors edicions de l'Enquesta de Situació Econòmica. Per darrera se situen les dificultats d'accés a l'habitatge (31,1%), la baixa productivitat (25,4%) i la manca de reformes estructurals (24,6%).

El problema de Rodalies
El dèficit en infraestructures i comunicacions ha augmentat 13 punts en aquesta edició de l'enquesta respecte de l'anterior, a causa del caos viscut a Rodalies a principis d'any, amb un descarrilament a la línia R1 i un accident mortal a la línia R4 que van tornar a posar al descobert les deficiències de la xarxa i van obligar a suspendre el servei durant diversos dies.

Els constants problemes que experimenta aquesta infraestructura estratègica representen un fre directe a la productivitat, la competitivitat i la cohesió social del país, amb costos econòmics diaris milionaris i un deteriorament de la qualitat de vida i de confiança institucional.

En aquest context, els i les economistes suspenen el funcionament del servei, atorgant-li un 1,9 en una escala de 10. I denuncien com a causes fonamentals d'aquest deteriorament el material obsolet a la xarxa ferroviària i manca d'inversió (95,6% respectivament). A més, atribueixen la responsabilitat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, Adif i Renfe, i, en menor, grau a la Generalitat de Catalunya.

Per revertir aquesta situació i millorar el servei de Rodalies, reclamen més inversió i manteniment (88,3%), i renovar la xarxa (72,8%), a banda d'accelerar el traspàs de la gestió a la Generalitat (34,7%) i dissenyar un pla d'actuació a curt, mitjà i llarg termini, que inclogui una auditoria de seguiment del seu compliment d'execució (33,9%).

En el cas concret de l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona més afectada pels problemes de Rodalies al concentrar la gran majoria de trajectes diaris per motius laborals i d'estudi, 8 de cada 10 economistes de la demarcació considera que el mal funcionament del servei afecta molt negativament el desenvolupament econòmic i social de la província.

En el cas de la demarcació de Girona, que també ha dedicat la seva pregunta exclusiva de l'Enquesta de Situació Econòmica a la qüestió de Rodalies, el grau de perjudici de les incidències ferroviàries és igualment elevat, però en menor mesura: 6 de cada 10 economistes opinen que els problemes derivats del mal funcionament de la xarxa tenen un impacte rellevant en l'economia de les comarques gironines.

Malgrat l'anterior, destaca l'escepticisme del conjunt de la comunitat col·legial davant la proposta de creació del Consorci d'Inversions Estat-Generalitat, pensat per resoldre, entre altres qüestions, els problemes crònics que arrossega Rodalies a Catalunya, mitjançant l'elaboració d'un Pla Pluriennal d'Inversions, el seguiment de l'execució de les inversions i la coordinació dels ens estatals inversors. Un 52,3% dels enquestats afirma que aquest instrument no contribuirà a solucionar el problema, mentre que un 32,4% opina que serà d'utilitat.

Nou model de finançament
Els membres del Col·legi també s'han pronunciat sobre la proposta de nou model de finançament autonòmic, que planteja augmentar els recursos per a les comunitats mitjançant una cessió més gran d'impostos estatals com l'IRPF i l'IVA, actualitza els criteris de repartiment per ajustar-los a la població i a les necessitats de despesa social, i introdueix un fons climàtic i mecanismes addicionals de solidaritat, entre altres qüestions.

L'enquesta revela una divisió d'opinions, amb un 33,7% dels enquestats que valora negativament el nou model i un 30,1% que el valora positivament. Un 28,5% manté una posició neutral.
Entre les millores més significatives que proposa el nou model assenyalades per la comunitat col·legial, destaquen el respecte del principi d'ordinalitat (46,4%), el reconeixement de la singularitat del territori (43,3%) i l'increment de la cessió de l'IRPF i l'IVA a les comunitats autònomes (42,5%). A més distància, però amb un pes rellevant, apareixen altres millores com el recàlcul de la població ajustada (28,0%) i l'eliminació del sistema de bestretes (16,8%).

Aquest patró posa de manifest que els economistes valoren especialment aquelles mesures que reforcen l'autonomia financera i la capacitat de decisió de les comunitats autònomes, per sobre d'altres iniciatives de caràcter més específic o complementari.

Pesta porcina
El brot de pesta porcina africana que afecta Catalunya, localitzat principalment en porcs senglars al Parc de Collserola (Barcelona) i municipis propers, no té un impacte sobre la salut humana, però sí que amenaça greument el sector porcí pel risc d'entrar a les granges i afectar exportacions i preus.

Un 40,7% dels enquestats aprova les accions del Govern per fer front al brot, mentre que un 21,2% les rebutja i un 29,0% es mostra neutral. Entre les mesures impulsades per la Generalitat, a més de les operatives, hi ha un paquet de fins a 20 milions d'euros per al sector, amb recursos específics per compensar possibles pèrdues i garantir que la crisi no comprometi la viabilitat de les explotacions ni la seva capacitat exportadora. Aquest paquet s'afegeix a una línia de crèdits de 50 milions d'euros de l'Institut Català de Finances (ICF) per a empreses del sector que puguin necessitar ajuda financera urgent.

Demarcacions
Com és tradicional, l'Enquesta de Situació Econòmica dedica una pregunta exclusiva per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en la qual es pronuncien els col·legiats i les col··legiades de cada demarcació.

En aquesta edició, com ja s'ha vist, els i les economistes de Barcelona i Girona han decidit pronunciar-se sobre l'impacte dels problemes crònics de Rodalies a les seves demarcacions.

Lleida i Tarragona s'han posicionat sobre la repercussió de l'acord entre la Unión Europea i MERCOSUR (integrat per l'Argentina, Paraguai, Uruguai i Brasil). Aquest acord, que entrarà en vigor al maig, crea un mercat de més de 700 milions de consumidors, amb la reducció progressiva de barreres aranzelàries i administratives entre ambdós blocs, facilitant l'exportació de productes industrials europeus (com vehicles, maquinària, químics i medicaments) i la importació de productes agrícoles i materials de MERCOSUR (com carn, soja, liti i altres matèries primeres).

El sector agrícola europeu rebutja l'acord perquè considera que permet l'entrada massiva de productes agrícoles de països amb normes ambientals, sanitàries i laborals menys exigents que les europees, la qual cosa amenaça la seva rendibilitat.

En el cas de la província de Lleida, més de la meitat dels enquestats es mostra en contra de l'acord pel seu impacte en el sector agroalimentari lleidatà. En concret, un 32,1% el considera negatiu i un 25,0% molt negatiu.

Un 10,7% dels enquestats afirma que tindrà una repercussió limitada o positiva. D'altra banda, destaca el 28,6% dels participants en el sondeig que opten per no posicionar-se.

En el cas de Tarragona, els i les economistes de la demarcació tenen opinions diferents sobre l'impacte de l'acord en la competitivitat i els ingressos dels diferents sectors econòmics de les comarques de la província.

En el cas del sector agroalimentari, la percepció és àmpliament negativa: un 70,4% considera que serà desfavorable, mentre que només un 3,7% el veu de manera positiva i un 7,4% es manté neutral. Aquest resultat evidencia un consens molt ampli sobre els possibles efectes adversos de l'acord en aquest àmbit. En canvi, en el sector químic predomina una visió més positiva, amb un 37,0% d'opinions favorables, davant d'un 11,1% de valoracions negatives i un 25,9% de posicions neutrals.

De manera similar, en el sector turístic també s'observa una percepció relativament favorable o neutra, amb un 33,3% de valoracions positives i un 44,4% de neutrals, mentre que només un 7,4% anticipa un impacte negatiu.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya realitza l'Enquesta de Situació Econòmica des del 2001, tres cops l'any: hivern, primavera i tardor. En l'edició Hivern 2026 han participat 386 persones.

Consulta l'informe complet de l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2026