Col·legi d'Economistes de Catalunya Ir a la página inicial de CEC

Tornar al Menú

  • Estàs en:
  • El Col·legi d'Economistes de Catalunya celebra la seva Jornada anual destinada a benestar i model econòmic

Notícies

23 nov 2023

El Col·legi d'Economistes de Catalunya celebra la seva Jornada anual destinada a benestar i model econòmic

Notícies del Col·legi

Voti:

Resultats: 

3 punts

 2  Vots

Més de 600 persones han assistit aquest dijous 23 de novembre a la 28a edició de la Jornada dels Economistes, que organitza anualment el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). Sota el lema Benestar i model econòmic: l'aportació dels economistes, mig centenar d'experts de l'àmbit econòmic, polític, empresarial i acadèmic han analitzat els reptes que planteja garantir la qualitat de vida de la ciutadania i han exposat els canvis que s'estan adoptant en múltiples sectors per a afavorir el benestar davant una nova realitat sociodemogràfica, els avanços tecnològics com la intel·ligència artificial, el valor compartit com a nou paradigma de les empreses i el context geopolític.

 

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha inaugurat la Jornada en representació del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, acompanyada del degà del CEC, Carlos Puig de Travy, i el president del Consejo General de Economistas, Valentí Pich.

 

En el seu parlament inaugural, Mas ha afirmat que les desigualtats repercuteixen en l'esperança de vida, desincentiven la inversió en capital humà i malmeten la confiança en les institucions públiques. "En conseqüència, combatre les desigualtats no és només una qüestió de justícia social, sinó també d'assolir un creixement econòmic sa, resilient i també que generi estabilitat política". La consellera també ha dit que "el creixement econòmic és necessari per generar prosperitat, però no és condició suficient perquè ha de ser equilibrat i beneficiar a tothom" i que les polítiques destinades al benestar requereixen d'una economia "més industrial, més verda i més equilibrada territorialment".

 

Puig de Travy ha recordat que les desigualtats socials s'han accentuat en les dues primeres dècades del segle XXI com a conseqüència de la crisi financera de 2008, la pandèmia de la COVID-19, la disrupció de la cadena de subministrament, la pujada de preus de l'energia, l'emergència climàtica i els conflictes bèl·lics, entre altres esdeveniments. "Estem en una etapa crucial on les negociacions entre Catalunya i l'Estat poden definir el futur del nostre país en aspectes clau per al nostre desenvolupament econòmic i social. Com a agents del canvi, els economistes hem de seguir treballant per a construir una Catalunya a més igualtat, justícia i solidaritat", ha dit. Pich, de la seva banda, ha dit que "quan es parla de l'Estat de benestar, les necessitats no sempre poden ser drets, estan condicionades a la capacitat del sistema de poder-les cobrir".

 

Posteriorment ha tingut lloc la conferència inaugural titulada La contribució dels economistes en una transformació social competitiva, que ha estat conduïda per Begoña Gómez, directora de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva de la Universitat Complutense de Madrid. Gómez ha afirmat que en els últims anys "han crescut les desigualtats de gènere, edat i raça" degut a l'impacte del creixement lineal "que, si bé ens han portat a cotes de riquesa, ens han fet depassar set dels nou límits planetaris". En aquesta línia, "la Transformació Social Competitiva com a estratègia integra l'impacte econòmic, social i mediambiental". En la seva opinió, les empreses estan al centre d'aquesta transformació, però ha apressat que "només des de la transversalitat seran més resilients i fortes davant les adversitats". Segon ha explicat, els criteris ESG, sigles que en anglès corresponen a Environmental, Social and Governance, (ambiental, social i de governança) són una bona estratègia per a que les empreses siguin competitives en un mercat que canvia constantment. D'altra banda, ha insistit que la sostenibilitat és la clau del futur per a les empreses perquè "redueix els riscos operatius i obre noves oportunitats en el mercat".

 

El CEO de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, ha protagonitzat el diàleg de cloenda sobre l'electrificació del sector automotor a Espanya amb el president de Saba, Salvador Alemany, en el que ha afirmat que el repte està en "ser capaços de transformar-nos ràpid, sinó podem desaparèixer". En la seva opinió, "el desafiament està en accelerar el mercat del vehicle elèctric perquè és el futur", pel qual Espanya té la capacitat industrial i el sector de l'energia renovable a favor seu. Però "és important que busquem col·laboració públic-privada: nosaltres estem fent la nostra part intentant treure un vehicle que democratitzarà l'electrificació a un preu assequible. Les administracions públiques han de fer la seva part. S'ha d'incentivar el ciutadà a comprar un cotxe elèctric", ha manifestat.

 

Una de les taules rodones de la jornada ha estat presentada per Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, sota el títol Repte de l'economia: millorar la productivitat. En ella han participat Marta Curto, directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya; César Molins, doctor enginyer industrial, doctor enginyer nuclear i director general d'AMES Group; Martí Parellada, economista, col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (IEB); i Maria Àngels Vallvé, Premi Economista d'Empresa 2012 del Col·legi d'Economistes de Catalunya i presidenta del Grup GVC Gaesco. Els ponents han coincidit en que per tenir més benestar s'ha de multiplicar la producció, però des de fa uns anys "Occident tendeix a reduir les hores de treball, el que tindrà un impacte en la productivitat". D'altra banda, han reiterat que "l'àmbit institucional i un excés regulatori" impedeixen en molts casos el creixement de la productivitat i que per maximitzar l'eficiència i l'eficàcia en l'àmbit públic-privat s'ha de fer una avaluació de les polítiques públiques, revisar les despeses i prioritzar les inversions.

 

L'altra taula rodona, coordinada per Salvador Alemany, ha estat centrada en les noves responsabilitats que enfronten les empreses. En ella han participat Oriol Alcoba, director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya; Aurora Catà, enginyera industrial, vicepresidenta de l'ACE Barcelona, secretària general del CIDOB i consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys; Carmina Ganyet, directora general corporativa de Colonial, consellera de Société Foncière Lyonnaise, consellera independent de Repsol i vocal del Cercle d'Economia; i Tobías Martínez, enginyer de Telecomunicacions i senior advisor d'ANTIN. En ella els ponents han remarcat la importància que té avui dia crear un plan estratègic i comunicar-lo, amb l'objectiu de crear un impacte amb valor dins i fora de l'empresa.

 

L'acte ha estat clausurat pel degà del Col·legi, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el tinent d'Alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, en representació de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Prieto ha destacat que "el principal repte d'aquest segle és la immigració", mentre que Valls ha demanat que "substituïm el concepte de col-laboració públic-privada pel concepte de corresponsabilitat públic-privat".

Comparteix-nos:  

Cerca en 1 click

SEU DE BARCELONA

SEU DE GIRONA

SEU DE LLEIDA

SEU DE TARRAGONA