Col·legi d'Economistes de Catalunya

La Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha advertit dimecres 26 de novembre que l'augment dels llindars d'aplicació de la CSRD i l'alleugeriment de les obligacions de diligència deguda reduiran de manera molt significativa el nombre d'empreses obligades a informar sobre el seu impacte ambiental, social i de governança, i suposen un retrocés en els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.

El paquet de simplificació conegut com a Omnibus I, presentat per la Comissió Europea el 26 de febrer de 2025, té per objectiu simplificar i reduir la càrrega administrativa de les empreses en matèria d'informació de sostenibilitat i diligència deguda. El passat 13 de novembre, el Parlament Europeu va aprovar la reducció d'aquestes obligacions d'informació i dels requisits de diligència deguda per a les empreses.

Amb els nous llindars, els informes de sostenibilitat quedaran restringits a un nombre molt més reduït de grans corporacions:

• Només hauran de fer informes socials i mediambientals les empreses que tinguin, de mitjana, més de 1.750 treballadors i una xifra de negoci anual neta superior als 450 milions d'euros.
• Únicament les empreses dins d'aquest àmbit estaran obligades a presentar informes de sostenibilitat segons les normes de taxonomia financera, és a dir, la classificació d'inversions sostenibles.
• Les normes d'informació es simplificaran i es reduiran més encara, amb menys detalls qualitatius, i els informes específics per sector passaran a ser voluntaris. Les petites empreses quedaran, en principi, protegides de les exigències informatives dels grans socis comercials, que no podran sol·licitar informació addicional més enllà dels estàndards voluntaris.

Pel que fa a la diligència deguda, els requisits s'aplicaran només a grans corporacions amb més de 5.000 treballadors i una facturació anual neta superior als 1.500 milions d'euros, que adoptaran un enfocament basat en el risc per identificar i supervisar els impactes negatius sobre les persones i el planeta a partir de la informació ja disponible. Aquestes empreses només podran demanar informació addicional als seus socis comercials més petits com a últim recurs i ja no hauran de preparar un pla de transició específic per alinear el seu model de negoci amb l'Acord de París, tot i que es manté el règim sancionador en cas d'incompliment.

Es manté el portal digital europeu amb accés gratuït a plantilles, directrius i informació sobre els requisits d'informació de la UE, que complementa el Punt Únic d'Accés Europeu i pretén facilitar el compliment normatiu a les empreses que continuen subjectes a les obligacions de reportar.

La Comissió d'Economia i Sostenibilitat considera que l'increment dels llindars d'obligació de reportar informació de sostenibilitat, des dels aproximadament 250 treballadors actuals fins als 1.750, redueix dràsticament el nombre d'empreses obligades a informar sobre el seu impacte ambiental, social i de governança i en desdibuixa l'abast transformador original. Això es traduirà en menys transparència en la gestió de riscos climàtics i socials, en una menor pressió per adoptar pràctiques responsables en empreses de mida mitjana i en un possible endarreriment dels objectius del Pacte Verd Europeu i dels compromisos de descarbonització, d'acord amb la Comissió.

En un context d'escassetat de recursos naturals, d'acceleració del canvi climàtic i d'explotació laboral persistent en zones vulnerables, la Comissió alerta que aquestes modificacions representen un pas enrere crític en la regeneració del planeta i en la protecció dels drets humans. La simplificació normativa, tal com s'ha plantejat, no equival a una optimització dels incentius, sinó que pot afeblir la protecció ambiental i social a les cadenes de subministrament si desapareix una responsabilitat harmonitzada i es deixa en mans dels estats membres.

La Comissió també assenyala el risc de desalineació internacional i de pèrdua de lideratge regulador global de la Unió Europea en matèria ESG, així com de fragmentació jurídica interna si cada estat membre adopta interpretacions diferents sobre responsabilitat civil i requisits de compliment. Aquesta deriva redueix la capacitat de la UE per generar informació comparable, limita l'efecte cascada sobre les PIMES, afebleix l'enllaç entre sostenibilitat i estratègia empresarial obligatòria i estreny l'aplicació del principi de doble materialitat, alhora que allunya el marc regulador europeu de l'agenda climàtica que s'havia fixat.

Finalment, la Comissió d'Economia i Sostenibilitat recorda que les decisions preses avui tindran efectes estructurals a mitjà i llarg termini, i que les generacions futures jutjaran l'actual capacitat per afrontar l'emergència climàtica. En aquest sentit, posa de relleu la responsabilitat col·lectiva de gestionar de manera prudent uns recursos naturals cada vegada més escassos i de no tolerar desigualtats laborals i socials que comprometen la dignitat humana.