Col·legi d'Economistes de Catalunya

El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) i l'Institut Cerdà han dut a terme aquest dimecres 15 de novembre l'acte en el que l'Institut Cerdà ha presentat l'actualització de l'anàlisi sobre l'ocupació il·legal d'habitatges a l'Estat espanyol que va fer l'any 2016. Aquell estudi xifrava en 87.600 el nombre de famílies que ocupaven habitatges a Espanya, unes 262.500 persones. L'actualització de l'anàlisi, que fa balanç de la situació del període comprès entre els anys 2016 i 2022, indica una cronificació del fenomen, tot i una lleugera disminució de les ocupacions: 78.800 famílies ocupant habitatges a finals de l'any passat.

Set anys després, l'Institut n'ha fet l'actualització per posar de nou la informació resultant al servei de les institucions i de la ciutadania en general per avançar en l'anàlisi de l'afectació social, econòmica i urbana de l'ocupació i en la recerca de solucions.

L'anàlisi conclou que el lleuger descens registrat es deu a:

• La disminució d'habitatges buits
• Una gestió més proactiva dels parcs d'habitatge per part dels operadors públics i privats
• La generalització de les mesures preventives i de protecció
• L'efecte de les mesures de desallotjament cautelar
• La influència de les mesures públiques de protecció social

Què s'ha detectat?

L'actualització de l'estudi de l'Institut, identifica alguns canvis en la intensitat i la concentració del fenomen, perfils o models de gestió del'ocupació. Pel que fa a la tipologia d'immobles ocupats, les ocupacions es concentren en els parcs de grans tenidors -entre el 75 i el 80 %- i que les ocupacions d'habitatges particulars són més esporàdiques. Igualment es detecta que en els darrers anys està creixent l'ocupació de locals en plantes baixes, fet que preocupa especialment els Ajuntaments per l'impacte més directe sobre la via pública.

L'actualització duta a terme per l'Institut també destaca que hi ha un increment de la percepció d'ocupació d'habitatges de parcs públics i de parcs d'entitats d'economia social o cooperatives com la via d'accés més efectiva a un lloguer social, per sobre de les vies oficials i sense gairebé risc per a les persones que ocupen, malgrat el greuge comparatiu que suposa per a aquelles altres persones en situació de vulnerabilitat i en llista d'espera per accedir-hi.

Pel que fa al perfil de l'ocupació, es conclou que hi ha una evolució del protagonisme de les famílies vulnerables que són desnonades i ocupen directament, a d'altres perfils més heterogenis que ocupen com a manera normalitzada d'accés a un habitatge a través de màfies i grups organitzats que vigilen els moviments del parc d'habitatges d'una determinada zona

L'actualització també detecta que, tot i que el perfil de l'ocupant conflictiu continua essent minoritari, a l'entorn d'un 10% segons dades municipals quantificades, és el perfil que genera més maldecaps als Ajuntaments i el que els obliga a destinar-hi més recursos públics per resoldre situacions problemàtiques, com frau en els subministraments, acumulació de deixalles, desperfectes en el mobiliari urbà o activitats delictives, entre altres i a més de problemes de veïnatge la majoria de vegades.

L'actualització de l'estudi també recull una generalització de la sensació de que l'ocupació gairebé no comporta riscos i que el conflicte avui té més presència en debats públics i mediàtics. En aquest sentit, adverteix que la polarització del debat i la utilització política perjudiquen la gestió racional del fenomen, en ocasions fins al punt de no fer cap actuació.