Col·legi d'Economistes de Catalunya

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) Cristina Herrero ha protagonitzat un nou acte del cicle "Converses del degà" a la seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) a Barcelona per parlar de la situació econòmica actual i prevista, del cicle pressupostari de les administracions públiques, de la sostenibilitat i estabilitat de les finances públiques i de l'endeutament públic, entre d'altres qüestions, en conversa amb el degà del CEC Carles Puig de Travy.

En relació a les dades avançades de la inflació del mes de maig, que situa l'IPC general en el 3,2% (4,1% a l'abril) i la inflació subjacent en el 6,1% (6,6% a l'abril), la presidenta de l'AIReF ha afirmat que "malgrat la moderació de la inflació i dels preus de les matèries primeres energètiques, encara estem en nivells massa alts i no podem llançar les campanes al vol". Segons Cristina Herrero, "hem superat els escenaris més adversos però el problema persisteix". Cristina Herrero ha recordat que "la previsió de l'AIReF per al 2023 és del 4% per l'IPC general i del 5,7% per la subjacent, tenint en compte els efectes base que hi influeixen". En aquest sentit, la presidenta de l'AIReF ha afirmat que "hem revisat les previsions de creixement econòmic a la baixa per al 2024 justament per la inflació subjacent que implicarà un augment dels tipus d'interès". Herrero ha subratllat que "durant la segona meitat del 2023 i el 2024 l'impacte de l'augment dels tipus serà més evident, amb un enduriment de les condicions financeres". Segons la presidenta de l'AIReF "la rebaixa de la tensió en les cadenes de subministrament pressionarà a la baixa els preus, mentre que l'increment dels salaris una mica per sobre de la inflació pressionarà a l'alça". Cristina Herrero ha apuntat que "des de l'AIReF preveiem que la inflació s'anirà corregint progressivament fins a situar-se en el 2% l'any 2026".

Consultada per les mesures que s'haurien de prendre per fer front a les tensions inflacionàries, la presidenta de l'AIReF ha recomanat que siguin "molt focalitzades" i ha assegurat que "les mesures que vagin per la via dels preus són més distorsionadores que les que es facin en funció de la renda o per a determinats col·lectius". En aquest punt, Cristina Herrero ha destacat que "anar per la via dels preus no és l'ideal".

Encara en referència a la dada avançada de la inflació de maig, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya Carles Puig de Travy ha qualificat de "positives" les dades però ha reiterat "la necessitat de combinar mesures de tipus conjuntural per fer front als alts preus dels aliments i energia amb mesures estructurals amb l'objectiu de transformar el model productiu i impulsar la productivitat".

La presidenta de l'AIReF ha recordat que la Comissió Europea ha recomanat a Espanya retirar les ajudes en matèria energètica i les rebaixes fiscals per complir amb les recomanacions de reducció del deute públic i ha apuntat que "la recomanació de l'AIReF va en la mateixa línia de la Comissió Europea d'anar abandonant les mesures o mantenir només les imprescindibles de forma molt focalitzada". "Si no, això pot suposar un problema de cara a la supervisió europea prevista per la primavera del 2024", ha subratllat Herrero.

Preguntada per les conseqüències de l'anunci d'eleccions generals anticipades per al 23 de juliol de 2023, la presidenta de l'AIReF ha alertat que "amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades ha quedat pendent d'aprovar a les corts un repartiment d'objectius de reducció de dèficit per al 2024, pensant en el nou marc fiscal que estableix la Comissió Europea a partir del 2024". També ha apuntat que "el primer que han de tenir present els nous governs a nivell estatal, autonòmic i local és que s'haurà de rebaixar el deute públic" i en aquest sentit els ha demanat "definir plans fiscals a mig termini". Herrero ha recordat que "l'anàlisi a llarg termini evidencia que l'estabilització del dèficit és insuficient per situar el deute en una trajectòria descendent".

Durant l'acte al Col·legi d'Economistes de Catalunya també s'ha parlat de la importància de l'avaluació sistemàtica de les polítiques públiques o de l'impacte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per canalitzar els fons europeus. Cristina Herrero ha comentat que "és sorprenent que no s'hagin previst mecanismes d'avaluació de l'impacte i eficàcia del Pla considerant la importància que té en termes de creixement econòmic i sostenibilitat".

Des de la fila zero diversos col·legiats i col·legiades del Col·legi d'Economistes de Catalunya han traslladat preguntes a la presidenta de l'AIReF en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez. Concretament hi ha intervingut el catedràtic de la UPF, col·legiat de Mèrit i vocal de la Junta de Govern del CEC Albert Carreras, el catedràtic de la UAB, vicepresident de la Comissió d'Economia Internacional i UE del CEC i membre del Consell Assessor de l'AIReF (2015-2020) Jordi Caballé, la cap d'Àrea de l'Agència Tributària de Catalunya i membre del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona del CEC Laia Sas i el Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i President de la Comissió de Gestió Publica del CEC Josep Viñas.

La conversa amb la presidenta de l'AIReF forma part del cicle "Converses del degà" amb el qual el CEC vol acostar de forma periòdica als col·legiats i a les col·legiades destacats representants de l'administració pública, empreses, entitats i institucions econòmiques, per abordar qüestions d'actualitat i d'interès per als professionals de l'economia i de l'empresa. Fins ara han tingut lloc actes amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions José Luis Escrivá, la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya Natàlia Mas i el president del Banc Sabadell Josep Oliu.

[+] veure nota de premsa