Col·legi d'Economistes de Catalunya

La Comissió d'Economia del Turisme ha celebrat l'acte "Turisme i model productiu a Cataluny" amb un panell d'experts per debatre el futur del sector que ha inclòs Josep Lladós, professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Mateu Hernández, director general del Consorci de Turisme de Barcelona; Miquel Puig, doctor en Economista; i Salvador Anton, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director del Departament d'Innovació Turística d'Eurecat.

Els experts han advocat per un nou model productiu del turisme a Catalunya que posi el sector en el centre de les polítiques públiques, reconegui el seu pes estratègic dins de l'economia i impulsi una reconversió del turisme de sol i platja cap a un model més divers, innovador i productiu. També han coincidit en la necessitat de redimensionar la temporada alta, afavorir la desestacionalització i optimitzar la gestió de les dades per reflectir millor la realitat econòmica i territorial del sector.

Josep Lladós ha afirmat que "el turisme crea valor", destacant que l'any 2024 va generar a Catalunya més de 25.000 milions d'euros en despesa turística (12-13% del PIB i mig milió d'ocupats). No obstant això, ha subratllat que "el tractament actual de les dades no reflecteix la realitat econòmica del sector", per la complexitat de mesurar-lo: inclou efectes directes (allotjaments) i indirectes (restauració, cultura), i les noves metodologies de l'INE que comptabilitzen només la despesa territorial redueixen dràsticament aquestes xifres.

Lladós ha remarcat que el turisme actua com a "coixí econòmic", generant un superàvit del compte corrent de 70.000 milions d'euros (4,2% del total) que compensa el dèficit comercial i facilita el finançament extern. "Sense aquest superàvit turístic, Espanya tindria un dèficit exterior de més de 23.000 milions", ha assenyalat, destacant també la seva contribució a la imatge país, els congressos i l'equilibri exterior.

Miquel Puig ha alertat que la productivitat del sector és baixa perquè paga salaris baixos (menys a la costa que a Barcelona), suporta pocs impostos (IVA reduït, taxa turística de 60 cèntims per pernoctació al litoral) i genera pocs beneficis fora de Barcelona. "A Barcelona té una productivitat mediocre, però a la resta és baixa", ha matisat.

Puig ha criticat que s'hagi "dimensionat el turisme català per la punta de la temporada alta", una estratègia "enormement irracional i absurda". Ha contrastat que Barcelona està dimensionada per la temporada mitjana (maig-octubre) i és molt més productiva, mentre que el turisme de sol i platja del litoral "només guanya diners a l'agost" i rep subvencions implícites amb contractes fixos discontinus. Apunta que tenim una gran oportunitat: "La clau és redimensionar el turisme de sol i platja per la temporada mitjana, no per la punta, perquè aquest error estratègic és colossal", ha remarcat.

Per la seva banda, Mateu Hernández ha contextualitzat que Catalunya viu una transició cap a un nou model productiu on el turisme, tot i ser una potència econòmica, pateix desequilibris territorials greus entre costa, Barcelona i interior. Ha recordat que la Covid ja va posar de manifest aquesta realitat complexa -econòmica, social i cultural- i que cal replantejar el sector des de les realitats territorials diferenciades, abordant limitacions de producció, nínxols de mercat, transformació digital i estructures heretades.

Hernández ha defensat que "si creiem que Catalunya és una potència turística que genera valor, l'hem de posar al centre de la política, al centre del pensament polític de com volem el país". Ha advertit que "moltes coses que li passen al país són derivades indirectament del turisme" i que cal reflexionar sobre política laboral, comercial i industrial des d'aquesta perspectiva. "No es tracta només de compensar dins del turisme, sinó de compensar en el país sencer", ha dit, plantejant el turisme com a eix vertebrador del model productiu global.

Per últim, Salvador Anton ha exposat que Catalunya ha d'apostar per un turisme més basat en coneixement i innovació, capaç d'aportar més valor afegit al model productiu. Ha destacat la necessitat de millorar la governança territorial i de basar les polítiques en dades més fiables i homogènies per mesurar correctament tant els beneficis com els impactes. També ha posat en relleu la importància de la formació i la recerca aplicada per augmentar la competitivitat empresarial i la sostenibilitat ambiental del sector, i ha assenyalat que en el sector cal "actuar amb cirurgia fina".

Anton ha manifestat que "el turisme és el germà pobre d'aquest país, intel-lectualment i políticament", malgrat ser un sector "tan important, tan estratègic que tant mal fa o tant bé fa". Ha lamentat que el sector tingui a la Generalitat només rang de direcció general i que els pressupostos per a la seva reconversió siguin insignificants: "Quants incentius s'hi posen?", ha preguntat?.

En la seva benvinguda, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha plantejat quatre vectors claus per avançar en l'evolució del sector: més coneixement i digitalització -amb l'ús de la intel-ligència artificial per optimitzar preus, planificació i gestió de recursos- ; reposicionament estratègic per competir en qualitat i diferenciació cultural, gastronòmica i creativa; seguretat jurídica i eficiència institucional com a requisits per a la inversió i la modernització; i talent i formació per consolidar un capital humà capaç d'assumir els reptes del futur.

L'acte ha estat moderat pel president de la Comissió, José Rodríguez Pousa, membre de la Junta de Govern de l'entitat i CEO de Sercotel.