Col·legi d'Economistes de Catalunya

L'Eix 1 del 4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya, "L'economia catalana dins del nou marc geoestratègic global", ha presentat les seves conclusions, que analitzen els desafiaments i oportunitats per a l'economia catalana en el context internacional actual, aquest dimarts 25 de febrer en un acte celebrat al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

El nou tauler internacional, marcat, entre altres, per la guerra comercial impulsada pel proteccionisme aranzelari dels Estats Units, l'apropament polític entre Estats Units i Rússia, els conflictes bèl·lics, l'emergència de noves potències, com Xina i l'Índia, la pèrdua de protagonisme de la Unió Europea, obliga a reposicionar Catalunya i la seva competitivitat internacional.

El grup de treball, que ha rebut 17 ponències, ha conclòs que Catalunya necessita aprofundir en les dinàmiques d'internacionalització de la seva economia i del seu teixit empresarial català, amb creativitat i resiliència, per a consolidar els avanços ja aconseguits enfront de les complexitats de l'entorn global.

L'Eix 1 destaca la importància d'aclarir els canvis disruptius en marxa, les seves implicacions i evolució prospectiva; integrar dimensions econòmiques i geopolítiques; i, aprofundir en aspectes crítics com els financers, mediambientals, sociopolítics i de seguretat. En síntesi, es proposa "fer de la complexitat actual una gran oportunitat per a Catalunya, tal i com ha vingut mostrant en els darrers temps d'incertesa i d'un context geopolític canviant", segons ha explicat el president de l'Eix Juan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona.

De fet, en aquest entorn Catalunya ha estat capaç de superar el rècord històric dels 100.133 milions d'euros d'exportacions catalanes del 2024, i ha aconseguit captar 4.643 milions d'euros d'inversió directa estrangera el 2023, millor xifra des del 2016.

D'altra banda, les estratègies empresarials i les polítiques públiques són fonamentals per a afrontar aquests nous reptes. L'Eix 1 del 4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya recomana avaluar l'efectivitat de les eines ja implantades i aprofitar els elements de prospectiva en les estratègies sectorials, per a avançar en fórmules comercials i inversores que aprofundeixin la internacionalització tradicional del teixit empresarial català.

Les ponències també posen de manifest la importància de fomentar la col·laboració públic-privada com un ingredient constructiu i fructífer davant les complexitats actuals i futures. A més, s'insta a aprofitar els debats sobre polítiques industrials i la necessitat de marcs institucionals que generin els incentius adequats.

"La complexitat de l'entorn internacional requereix major suport i col·laboració públic-privada per a adaptar amb èxit les estratègies d'internacionalització de les empreses catalanes", ha remarcat en aquest sentit Cristina Serradell, directora de la Unitat de Negoci Internacional d'ACCIÓ i vicepresidenta de l'Eix.

De la seva banda, Josep Lladós, professor d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC i relator de l'Eix, ha assenyalat que "no obstant les tensions comercials i de caire geopolític dibuixen un escenari de major incertesa, el compromís amb la internacionalització continua sent l'estratègia de resposta més adequada pel teixit productiu català".

Durant l'acte s'han presentat els següents contribucions:
- L'estratègia comercial de Catalunya: Avaluació de l'impacte de les delegacions comercials i altres acords, de Gerard Masllorens (Swiss Federal Institute of Technology Zurich)
- Nova generació de reptes en un entorn global complex, de Juan Tugores (Universitat de Barcelona)
- Estratègies davant les fragmentacions: un enfocament ricardià, de Joan Ripoll Alcón i Maria Bonilla (Universitat Abat Oliba)
- Perspectives de reforma de l'arquitectura financera internacional, Víctor Burguete (CIDOB)
- Catalunya davant del nou context de contesa imperial, Sergi Cutillas (Universitat Autònoma de Barcelona)
- La desigual marea de la globalització: Creixement econòmic, distribució desigual i auge del populisme, Juli Minoves (Universitat de Laverne)
- La intensitat inversora de Catalunya a l'estranger: tendències i perspectives de futur, Xavier Mendoza (ESADE)
- Transició energètica. Elements per a millorar-ne la governança, Francesc Raventós i Xavier Farriols (Universitat Politècnica de Catalunya)
- Jocs de resiliència econòmica en un món geopolíticament fragmentat, Josep Lladós (Universitat Oberta de Catalunya)

Així mateix, s'ha fet un resum agregat de les contribucions curtes escrites per Xavier Ferrer (Consell Català del Moviment Europeu), Federico Steinberg (Real Instituto Elcano), Ramón Xifré (Universitat Ramon Llull), Joan Ribas i Joan Pere Plaza (Universitat Pompeu Fabra), Ricard Murillo (CaixaBank Research), Mario Larch i Hanna L. Adam (Universitat de Bayreuth), Jordi Paniagua (Universitat de València), Diego Guri i Jordi Serret (AMEC).