Col·legi d'Economistes de Catalunya Ir a la página inicial de CEC

Tornar al Menú

  • Estàs en:
  • La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi aborda en un debat online les interrelacions entre la COVID-19 i la contaminació de l’aire [VIDEO]

Notícies

18 feb 2021

La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi aborda en un debat online les interrelacions entre la COVID-19 i la contaminació de l’aire [VIDEO]

Notícies del Col·legi

Voti:

Resultats: 

0 punts

 0  Vots

Quines són les interrelacions entre la COVID-19 i la contaminació de l'aire a nivell físicoambiental, sanitari i econòmic? La Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya va organitzar el 17 de febrer un debat d'experts online per analitzar dos fenòmens que es transmeten a través del "vector aire" i que tenen greus conseqüències sobre la salut humana: la pandèmia de la COVID-19 i la contaminació de l'aire.


El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya Oriol Amat va donar la benvinguda a l'acte, el qual va presentar l'economista i membre de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya Manuel Ludevid. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya Ana Garcia va moderar les diverses intervencions i el debat.


En primer lloc, el professor d'Investigació de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Xavier Querol va abordar els aspectes físics i ambientals de la COVID-19 i la pol·lució de l'aire. En primer lloc va recordar que cada vegada hi ha més evidència de la rellevància de la transmissió de la COVID-19 per aerosols. D'altra banda va comentar que hi ha estudis que apunten que "on la contaminació de l'aire per partícules PM2.5 és superior la mortalitat del COVID-19 sembla haver estat més elevada". En relació a la COVID-19 i la qualitat de l'aire va destacar que s'ha produït un transvasament del 21% d'usuaris del transport públic al vehicle privat i en aquest sentit va assegurar que "és urgent actuar per revertir-ho". També va subratllar que "Barcelona no va complir les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut de reduir les partícules PM2.5 ni durant el confinament, en part per les emissions que generen les granges porcines".


A continuació, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) Jordi Sunyer va tractar les similituds i diferències entre la COVID-19 i la contaminació de l'aire en relació als seus impactes en la salut humana. Jordi Sunyer va assegurar que la salut humana, i també la COVID-19, és "resultat de múltiples causes interdependents i equilibris sistèmics relacionats amb els límits del planeta i la sostenibilitat global". Segons Jordi Sunyer, "els científics estan d'acord que la pandèmia actual no és un fet aleatori, sinó que té un origen pròpiament humà".


Finalment, l'economista i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l'IESE Business School Xavier Vives va tractar l'impacte de la COVID-19 en l'economia i en les ciutats a curt, mitjà i llarg termini. Segons Vives, "en general al món desenvolupat les polítiques sanitàries i econòmiques no han estat massa encertades ja que sovint s'han pres només amb la visió de retrovisor". Xavier Vives va assegurar que "la crisi actual de la COVID-19 en forma de K on hi ha sectors que se'n surten i d'altres que no és important que no derivi en una nova crisi financera". En aquest sentit va assegurar que "només el sector públic pot fer front a una situació com l'actual i el problema és que hi ha països amb un balanç públic més sanejat que d'altres" i va afegir que "Espanya ha estat dels països que ha donat menys en ajudes directes, segurament per la por al control d'Europa". Per al director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l'IESE Business School, "la gran incògnita està en si en 2 anys aconseguirem tornar a la normalitat d'abans o si entrarem en un món d'epidèmies recurrents que ens implicarà revertir molt l'estructura productiva de Catalunya i Espanya per ensortir-nos-en". "Ara és clau aprofitar els fons europeus per començar a treballar en aquest sentit", va concloure.