Col·legi d'Economistes de Catalunya

La Comissió d'Economia de la Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar el 30 de juny una taula rodona online en directe per abordar la resposta a l'aprovisionament de material COVID gràcies a la col·laboració entre els centres sanitaris i les empreses proveïdores.

El president de la Comissió d'Economia de la Salut del CEC Lluís Bohigas va donar la benvinguda destacant que "gràcies a l'estat d'alarma els centres sanitaris han pogut comprar material de forma molt més àgil prescindint de la burocràcia, una experiència per pensar-hi de cara al futur".

L'economista, director general d'Althaia i membre de la Comissió d'Economia de la Salut del CEC Manel Jovells va moderar una taula rodona entre diversos representants del sector sanitari per conèixer experiències i opinions al voltant de la crisi provocada per la COVID-19, així com per compartir possibles propostes i solucions.

Liling Qi, presidenta de Puente China España -empresa dedicada a les inversions, exportacions i importacions entre Xina i Espanya- va explicar que "al març i abril la situació era molt tensa, però amb molt poc temps vam aconseguir subministrar material". "La clau va ser treballar molt i de forma col-laborativa", va afegir.

Joan Parés, director general de BIMEDICA -empresa familiar catalana especialitzada en el subministrament de productes sanitaris orientats a la prevenció i la protecció- va afirmar que "hem viscut la tempesta perfecta". Parés va justificar aquesta afirmació per 5 motius: "tenim una indústria nacional feble en relació als productes afectats, depenem principalment de la importació de la Xina que just havia passat la pandèmia, competíem amb molts altres països del món per un mateix punt de producció, a Espanya no tenim una empresa logística de càrrega per aire rellevant i va haver-hi moltes dificultats regulatòries". Parés també va opinar que "s'hauria de comptar amb uns estocs més elevats de material, però a la vegada necessitem polítiques industrials pròpies a nivell europeu".

Miquel Arrufat, director de Gestió de l'Institut Català de la Salut (ICS) i membre de la Comissió d'Economia de la Salut del CEC, va explicar que "des de finals de febrer vam establir una compra centralitzada de material i de seguida vam veure que les empreses espanyoles no ens podrien servir tot el que necessitàvem i vam passar a fer d'importadors aprofitant les oficines comercials d'ACCIÓ a la Xina i ens vam trobar amb una bogeria en l'increment de preus tant del material com del seu transport". Arrufat va donar algunes xifres: "cada setmana necessitàvem 2 milions de mascaretes quirúrgiques, 400.000 unitats de FPP2 i uns 350.000 vestits de protecció". Arrufat va afegir que "hem de disposar d'un estoc per possibles rebrots amb una planificació ordenada i s'han de fer canvis normatius per considerar el sanitari com un sector estratègic".

Joan López, director gerent d'APTIMA i director d'Operacions de Mútua de Terrassa, va assegurar que "era impossible preveure les circumstàncies extraordinàries que hem viscut i per tant era molt difícil planificar-la". López es va mostrar partidari "de productes sanitaris reutilitzables" en el marc del concepte de l'economia circular. Finalment va demanar "una estratègia de país buscant l'equilibri entre el que s'ha d'importar i el que es pot produir aquí".