Col·legi d'Economistes de Catalunya

BBVA va anunciar el 9 de maig una Operació d'Adquisició d'Accions (OPA) sobre Banc Sabadell, que va ser recolzada pel 96% dels seus accionistes en la Junta General d'Accionistes celebrada el passat divendres. El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha analitzat les conseqüències que pot comportar aquesta operació pel conjunt de l'economia i de la societat de Catalunya i de l'Estat, i vol manifestar la necessitat de tenir en compte una sèrie d'implicacions que pot tenir.

L'entitat estima que l'absorció de Banc Sabadell generarà una major concentració bancària i alerta del potencial risc que existeix de restricció del crèdit a les PIMES. D'altra banda, assenyala que la remuneració de l'estalvi i el cost del crèdit es poden veure afectats i que l'accés a serveis bancaris amb presència física en determinats municipis es pot veure agreujat.

Concentració i competència bancària
El nivell de concentració bancària és un dels factors que més condiciona la competència entre les entitats bancàries. Una competència real és indispensable per tal que la ciutadania i les empreses es beneficiïn de serveis bancaris i d'una oferta de préstecs i dipòsits a preus i qualitat ajustats.

Espanya és el país que manté els nivells de concentració bancària més elevats de totes les grans economies de la Unió Europea (UE). Concretament, d'acord amb les dades publicades recentment pel Banc Central Europeu (BCE), l'índex Herfindal-Hirshman (IHH) per actius totals, indicador àmpliament utilitzat pels especialistes, ha arribat el 2023 al nivell 1.331, molt superior al de països comparables per població, com Alemanya (323), França (567), Itàlia (716) o Polònia (868). Altres indicadors similars aporten conclusions en la mateixa línia.

De totes formes, els índexs agregats de concentració no són un bon indicador de la realitat efectiva. Cal avaluar la competència en els diferents territoris i en les diverses activitats o segments bancaris de manera específica. Al respecte, la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), que és l'autoritat competent per valorar l'afectació de l'operació en el grau de competència, considera que l'anàlisi ha de fer-se en un nivell inferior a l'estatal. I és en aquest sentit que cobren rellevància les dades estimades per l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) . Segons aquestes, per al conjunt de Catalunya l'IHH passaria de 2.289 a 2.888 en el cas que l'OPA tingués èxit, valors que segons la Comissió Europea poden posar en risc el funcionament competitiu del mercat.

Val a dir que en cas de produir-se l'operació, Catalunya pràcticament es convertiria en un duopoli bancari, al significar la quota de mercat de les dues principals entitats (Caixabank i la suma BBVA-Sabadell) un 74% de les oficines bancàries o un 72% del crèdit total.

Potencial restricció del crèdit a PIMES
En qualsevol fusió, un dels riscs que es poden produir és que el crèdit a una mateixa empresa, particularment tractant-se de PIMES, pot tendir a reduir-se. En la nova entitat fusionada, en un bon nombre de casos, els límits de crèdit no tenen per què ser la suma dels existents en tant que les entitats limiten la concentració de riscos.

Catalunya, l'economia de la qual està fonamentada principalment en un dens teixit d'empreses petites i mitjanes, que agrupa 529.955 firmes (99,8% del teixit total) que, a la seva vegada, ocupen més d'1.990.000 persones (68,5% de l'ocupació global) , patiria especialment aquesta potencial restricció de l'oferta de crèdit i, fins i tot, d'una manera més intensa en la mesura que les entitats implicades puguin palesar un nivell d'especialització en aquest col-lectiu elevat. Val a dir que a Espanya, segons el Ministeri d'Indústria i Turisme, les petites i mitjanes empreses suposen, també, el 99,8% de les firmes i representen poc més del 62% del valor afegit brut (VAB) i el 66% de l'ocupació empresarial total.

Potencials conseqüències sobre la remuneració de l'estalvi i el cost del crèdit
En els darrers trimestres la recent pujada de tipus d'interès oficials, impulsada pel Banc Central Europeu (BCE), a penes s'ha traslladat a la remuneració dels dipòsits bancaris. Espanya és el país de la Unió Europea en el que la banca menys ha traslladat la pujada del tipus d'interès a la seva remuneració, després d'Eslovènia, Grècia, Croàcia, Xipre i Països Baixos. Contràriament, el cost del crèdit ha augmentat un punt percentual més del que ha augmentat la remuneració dels dipòsits . En el cas que s'acabi materialitzant l'operació d'OPA, és possible que aquesta situació s'intensifiqui i que els depòsits bancaris espanyols no rebin la remuneració que estan reben els dipòsits bancaris en altres països en línia amb la política monetària desplegada pel BCE. Això es podria produir també, tot i que a l'inrevés, en el cost del crèdit.

Pèrdua potencial de capital humà financer
La majoria de les fusions es realitzen amb l'objectiu principal d'obtenir sinèrgies. És a dir, aconseguir estalvi de costos per la via de la reestructuració d'oficines, serveis centrals i personal. Això representa que una gran part del capital humà altament format en les diverses especialitats que abasta l'activitat bancària corre risc de perdre's.

Espanya i, sobretot, Catalunya, ja molt minvades en talent i ocupació financera després de la crisi de les caixes d'estalvi, veurien encara més disminuïdes les seves capacitats humanes en aquest sector per la pèrdua de llocs de treball d'alta qualificació. De fet, a Espanya l'aportació del sector bancari a l'ocupació és ja la més baixa del conjunt de la zona euro. A més, és el país comunitari que compta amb una rati més baixa d'ocupats per oficina, valor que ha disminuït significativament en els darrers anys. Concretament, Espanya té la meitat d'ocupats per oficina que la mitjana de la banca europea.

Augment del risc d'exclusió financera en determinades col·lectius
Una part gens negligible del territori de Catalunya, específicament aquells col·lectius que requereixen de serveis bancaris amb presència física, avui ja està en situació d'exclusió financera. Més de la meitat dels municipis catalans (503) on resideixen 307.553 persones, ja no disposen de serveis bancaris . La fusió podria agreujar aquesta situació en alguns dels 54 municipis amb 587.793 residents on la quota de mercat resultant de la fusió ja supera el 60% .

En definitiva, el Col·legi d'Economistes de Catalunya considera que l'OPA del BBVA sobre Banc Sabadell reclama l'atenció de tota la societat espanyola i catalana i, principalment, de les autoritats competents en l'operació. Cal esperar l'anàlisi detallada i rigorosa d'aquestes i demanar que les seves avaluacions tinguin en compte els punts i les reflexions abans recollides, i que es despleguin les accions que siguin més oportunes al respecte, per evitar els riscs potencials assenyalats, atès que són de gran rellevància cara al benestar i el progrés de l'economia i dels ciutadans. Tot i això, cal tenir present que, en última instància, és una operació entre parts privades i que correspon a les autoritats públiques i als accionistes de les dues entitats valorar-la.