Col·legi d'Economistes de Catalunya

Amb motiu de la JORNADA DELS ECONOMISTES 2018, el Col·legi d'Economistes de Catalunya vol fer públic el següent:

• L'economia catalana ha mantingut un important dinamisme en els últims anys, registrant un creixement superior al 3% des del 2015. Un increment per sobre de l'experimentat tant per la zona euro com pel conjunt de l'Estat espanyol. El sector industrial passa de tenir un pes del 19,74% del VAB català al 2014, a situar-se en el 21,5% en el 2017, amb un creixement sostingut. En cinc anys Barcelona s'ha situat en 5a posició en nombre d'startups a Europa.
• La recuperació econòmica es manifesta de forma desigual entre la població, augmentant els desequilibris econòmics i socials. D'altra banda, un conjunt de tecnologies amb gran potencial disruptiu s'estan desenvolupant acceleradament arreu del món i és extraordinàriament difícil preveure els seus impactes en l'ocupació, distribució de la renda, models de negoci, estils de vida, etc.
• Cal potenciar encara més la industria i recuperar el consens en matèria d'estratègia industrial a Catalunya, consens que ha tingut fites recents tan destacades com el Pacte + Indústria i el Pacte Nacional per la Indústria. Cal prioritzar un model productiu assentat sobre altes taxes de creixement de la productivitat. Això exigeix prioritzar la base industrial i exportadora.
• La nova competitivitat econòmica s'assenta en bases de creativitat, coneixement, qualitat de vida i innovació, mentre que la del passat està basada en el preu i per tant en els recursos que permeten produir a un cost més baix.
• La creativitat esdevé un component crucial per a societats i economies d'èxit basades en la innovació. La innovació, entesa com a factor clau pel desenvolupament econòmic, s'està plantejant cada cop més en perspectiva urbana. La creativitat i el coneixement com a motors de canvi i desenvolupament caracteritzen el nou paradigma competitiu dels agents econòmics.
• Cal ordenar els desequilibris econòmics i socials que genera l'avanç d'alguns models empresarials relacionats amb l'economia "col·laborativa" i de "low cost" per evitar posicions de domini, competència deslleial i ajudar a la transformació digital dels comerços tradicionals i d'altres empreses. Per altre banda l'aparició de plataformes en matèria de producció i consum poden ajudar a una millora de la sostenibilitat i l'eficiència econòmica.
• La transició del model energètic, l'impuls de les TIC i la creixent digitalització canvien els hàbits dels ciutadans de manera accelerada i genera unes externalitats en termes de contaminació, distribució urbana de mercaderies, gestió de residus, etc. que el sector públic ha de saber catalitzar i el sector privat internalitzar. En aquest sentit, un nou model estratègic per a la metròpoli de Barcelona podria articular-se sobre la idea de "creixement inclusiu urbà".
• En un entorn sota pressió com la ciutat de Barcelona i el seu àmbit més immediat, els reptes per garantir l'accés a l'habitatge dels Joves i de les famílies amb risc d'exclusió s'han d'abordar a l'escala real del que és la metròpolis de Barcelona, més enllà dels límits administratius estrictament municipals, que no tenen la capacitat de donar-hi resposta de manera aïllada.