Col·legi d'Economistes de Catalunya Ir a la página inicial de CEC

Tornar al Menú

Llibres destacats d'economia i empresa

Els llibres estan ordenats per data d'edició el que permet que les novetats sempre estiguin al principi. En el formulari de recerca podreu demanar els llibres que tenen una paraula concreta en el seu títol o bé publicats entre unes determinades dates.

Per a cada llibre hi trobareu el nom dels col·legiat autor el nom de la resta d'autors, en el cas que en hi hagin, l'editorial el ISBN i una breu sinopsis del llibre. Podreu afegir i un comentari o be donar la vostra opinió sobre el llibre que serà visible per a la resta d'usuaris del servei.

En el següent llistat hi trobareu dos tipus de llibres:

  • Llibres referents: Un comitè integrat pels col·legiats Oriol Amat, Montserrat Colldeforns, Enric Genescà i Xavier Segura ens informaran dels llibres relacionats en el món de l'economia i de l'empresa que, segons la seva opinió siguin referents.

  • Llibres recomanats: Els col·legiats/des del Col·legi d'Economistes de Catalunya poden recomanar llibres relacionats amb el món de l'economia i de l'empresa que per qualsevol motiu considerin d'interès. (Si ets col·legiat/da i vols recomanar un llibre, fes clic aquí).

Podeu deixar el vostre comentari fent clic a dins la fitxa de cada llibre.

1 gen 2014

Referent: El Estado emprendedor. Mitos del sector público frente al privado

Llibres destacats d'economia i empresa

Voti:

Resultats: 

0 punts

 0  Vots

Autora: Mariana Mazzucato

Editorial: RBA, colección Economía

ISBN: 978-84-9056-296-3

La pròpia autora el resumeix així en el seu blog ( http://marianamazzucato.com/ ): "El meu llibre, desafia la imatge d'un estat regulador i letàrgic en comparació amb un sector empresarial dinàmic, i ho fa utilitzant exemples històrics que demostren que les institucions públiques han estat les que han iniciat algunes de les inversions més arriscades i valentes que han revolucionat els sectors de les TIC, la biotecnologia i la nanotecnologia. El llibre ofereix una nova manera de pensar l'economia política del segle XXI".

 

Els exemples històrics son importants. Per començar Apple, la principal empresa del mon. Sense menystenir en absolut la visió i l'empenta "una mica esbojarrada" del seu mític fundador, Steve Jobs, l'autora posa de relleu que "les tecnologies bàsiques en les que es basen els productes innovadors d'Apple són, en realitat, el resultat de dècades de suport de federal a la innovació" (pàg 155) (penseu en internet, els sistemes GPS, la microelectrònica, les xarxes sense fils, la pantalla tàctil, l'activació per veu SIRI...) i assenyala també que "Apple ha concentrat el enginy no en desenvolupar noves tecnologies i components, sinó en la seva integració en una arquitectura innovadora" (pàg. 161). També analitza el suport de l'Estat al desenvolupament de la indústria farmacèutica i de les tecnologies verdes, incloses l'energia eòlica i la solar, per aprendre com es pot formar i mantenir un "ecosistema innovador" que permeti fer front a la gran incertesa (en sentit de Knight, és a dir aquella situació en la que no es pot mesurar el risc associat) que suposa tota acció per a la innovació tecnològica.

 

Per a l'autora, "el procés de innovació és col-lectiu, acumulatiu i incert", i són aquestes característiques les que provoquen una desconnexió entre els riscos en les diverses etapes del procés i la possibilitat de beneficis, i posa de relleu la contradicció entre unes empreses que "privatitzen" els beneficis de l'acció en R+D+i de l'Estat, i un Estat que no pot fer altra cosa que "socialitzar les pèrdues" quan de la seva acció no en resulta cap canvi tecnològic que incideixi en el creixement econòmic. De fet la creixent resistència de les empreses a pagar impostos i a buscar beneficis a curt termini soscava la mateixa possibilitat d'una altra onada de innovació i creixement. Recordem-ho: sense l'estat, apple no hauria existit, i sense els impostos l'estat no hauria pogut finançar i desenvolupar el que ara és Apple.

 

Potser és hora d'assajar altres polítiques, a més de les fiscals, per assegurar la continuïtat del canvi tecnològic i, en especial, per assegurar que promogui el creixement sostenible i la inclusió social. L'autora n'ha estudiat unes quantes: participació pública en les patents, préstecs contingents als possibles beneficis obtinguts, bancs d'inversió pública orientats a una "missió", creació de fons de participació en guanys generats per els "nous invents" ( a la manera dels fons sobirans de Noruega en els beneficis del petroli del mar del Nord), inversió en educació a tots nivells....ah... i revisió honesta de les polítiques de desgravació fiscal existents, algunes segurament més inútils del que ens pensem.

 

En la meva opinió un poderós i suggestiu al-legat a favor d'enfocar el desenvolupament dels països des d'una perspectiva shumpeteriana i keynesiana alhora, que posi l'èmfasi en el "sistema" de la innovació i no en els seus actors individuals per separat. No ho diu, però a mi em sembla que en tota la seva anàlisi la perspectiva europea (com a mínim) és la rellevant, perquè tal com assenyala, no cal només "coneixement", cal que "l'estoc acumulat de coneixement" sigui gran, i cal assegurar la seva circulació i expansió més àmplia possible.

 

Biografia

És considerada una de les persones més "innovadores" en la formulació teòrica i política del paper de la innovació (i la R+D) en el desenvolupament dels països. Actualment és professora a la Universitat de Sussex (Regne Unit) al centre de recerca sobre ciència, tecnologia i innovació d'aquesta universitat (SPRU), però també ha ensenyat a altres universitats. Ha assessorat i col·laborat estretament amb la Comissió Europea, en especial com a directora durant tres anys del projecte FINNOV (Finances, innovació i creixement) dins el 7è. Programa Marc de Recerca de la Unió Europea. La Fundació Ford i el "Institute for New economic Thinking", a més de la Comissió europea, financen la seva recerca actual.

 

Crítica al llibre al REC71 fent clic aquí

Comparteix-nos:  

SEU DE BARCELONA

SEU DE GIRONA

SEU DE LLEIDA

SEU DE TARRAGONA